Filantropia de risc

Eren quatre gats i, ara, en són més de 2.000. Probablement uns quants més, a hores d’ara, tenint en compte el ritme a què ha augmentat anualment el nombre de start-ups a Catalunya, segons el recompte que en fa la Generalitat. «La gent no s’adona de com ha crescut l’ecosistema a Barcelona des que nosaltres vam començar», comentava fa uns dies Ana Maiques, cofundadora de Neuroelectrics, a sobre de l’escenari del Tech Spirit. Es refereix, aquesta emprenedora, al que anomena generació Fractus en honor a l’empresa catalana que va descobrir la tecnologia que va fer desaparèixer les antenes (físiques) del telèfon. I pensa, essencialment, en el grapat d’emprenedors que van posar a rodar l’ara icònica fundació Tech Barcelona, que celebrava el seu desè aniversari en aquest congrés.

En aquella mateixa dècada, Xavi Pont, Maite Fibla i Clara Navarro, es reunien en un bar per intentar trobar una manera de fomentar el que llavors es coneixia com a emprenedoria social: muntar una empresa i guanyar diners resolent problemes socials. «Jo venia de donar suport a emprenedors i de veure que a Espanya no estava sorgint amb força aquest moviment que sí que estava creixent en altres països», recorda Navarro. La seva proposta, davant d’aquest panorama, va ser la Fundació Ship2B, una mena d’acceleradora que ajudés a desenvolupar projectes d’aquest tipus i connectar-los amb inversors sensibles al que ara es coneix com a emprenedoria d’impacte.

I el que va començar amb quatre projectes que van morir va evolucionar en una acceleradora per la qual han passat més de 200 empreses emergents (de les quals segueixen vives un res habitual 86%) i en un vehicle d’inversió de 55 milions d’euros (Ship2B Ventures) que han finançat gairebé 25 projectes.

Entre els casos d’èxit hi ha, per exemple, Grupo Sylvestris, una empresa que proposava reforestar boscos donant feina a persones en risc d’exclusió i que ara té Repsol i Hispasat en el seu accionariat, o Cebiotex, una biotecnològica amb una tela biodegradable que, impregnada amb una dosi petita de radiació o quimioteràpia, vol prevenir l’aparició de metàstasi després de l’extirpació d’un tumor.

Un nou rumb

La qüestió és que, després de 10 anys d’activitat, Ship2B sembla haver trobat un nou rumb. L’origen del gir va ser el moment en què l’acceleradora es va començar a especialitzar en diferents verticals i va obrir un canal centrat en aquells projectes «fonamentalment socials», però que poden ser sostenibles, és a dir, donar diners a qui els munta.

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

«Aquests projectes no poden buscar finançament en el capital risc, perquè no són projectes que escalin gaire, ni que mai donaran una gran rendibilitat, però la donaran, no són una oenagé, així que tampoc busquen una donació», planteja Navarro. «Aquestes, ¿qui les finança?», es pregunta, abans de revelar la seva resposta: la filantropia de risc. «Aquesta és una àrea en la qual ens volem centrar molt més: ja era forta dins de la fundació, però creiem que ara ha arribat el moment que exploti».

De l’anglès venture filantropy, la filantropia de risc proposa agafar uns diners i canalitzar-los com ho faria un inversor convencional però a canvi de molt menys retorn. És a dir, el més important que hi ha darrere de l’operació és l’impacte social que genera. «Ara mateix creiem que la següent frontera és el venture filantropy», raona la directora general de la Fundació Ship2B. «Hi ha temes socials molt importants per a tothom, que no podrem resoldre si els deixem en mans només de l’Estat, a pura subvenció, o només en mans de la filantropia. Si hi col·laborem tots, els podem atacar de manera més eficient: no ens forrarem, però sí que podrem recuperar la inversió», assegura. n