Montero juga al mus

No sé si la vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, és jugadora de mus, però ho sembla. De fet, la tècnica de l’envit ja l’havia utilitzat a l’accedir al càrrec el 2018.

Ara, Montero –erigida en una mena de coordinadora de l’àrea econòmica de l’Executiu, un cop coneguda la marxa de Nadia Calviño a presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI)– ho ha tornat a fer després d’aprovar el Govern de l’anomenat sostre de despesa per als Pressupostos de l’Estat per al 2024, que s’acostarà als 200.000 milions d’euros, un rècord; i alhora contempla rebaixar el dèficit públic del 3,9% previst per al 2023 al 3%.

El del dèficit és un detall en què ha reparat l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l’Airef, que troba a faltar detalls que sustentin com es farà la seva reducció fins al 2,5% del PIB el 2026. Montero va dir que serà sense retallades i amb la recaptació per l’activitat econòmica i els fons europeus malgrat que la tendència és a la desacceleració.

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Però l’envit està en la via de reducció del dèficit, que ha d’avalar un Senat amb la majoria absoluta d’un PP poc propens a ajudar el Govern. L’Administració central rebaixa del 3% al 2,7% del PIB el nivell a què haurà d’acabar el 2024. Una dècima l’atorga a les autonomies, que en comptes de l’equilibri pressupostari comptaran amb el 0,1% del PIB de dèficit, i els ens locals, en comptes d’haver de tancar amb un superàvit del 0,2% del PIB ho podran fer en equilibri. I avisa el PP: si ho veten deixarà les autonomies, la majoria a les seves mans, amb menys marge de despesa, que guanyarà l’Administració central, o sigui la mateixa Montero.

I un altre envit: la condonació del deute pactat entre els socialistes i ERC per a la Generalitat l’ofereix Montero a totes les comunitats, fins i tot les que es financen sense ajuda de l’Estat, com la de Madrid (la va citar). ¿Podrà evitar Génova, on hi ha el poder central popular, que als seus barons els tempti picar l’ham per comptar amb més despesa i reduir deute.