Dotze països europeus ja apliquen algun tipus d’impost especial als bancs

El regulador comunitari destaca que la recaptació per la taxa a Europa ha crescut el 30% en un any

Calviño i Díaz tornen a xocar per la revisió del gravamen pactat pel PSOE i Sumar

Oficines de la sucursal d’una entitat financera espanyola.

Oficines de la sucursal d’una entitat financera espanyola. / ARXIU / TONY LARA

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

Un mínim de 12 països europeus ja apliquen algun tipus d’impost especial a la banca. Així ho recull l’Autoritat Bancària Europea (més coneguda com l’EBA, per les seves sigles en anglès) al seu informe d’avaluació de riscos del sistema financer del continent de dimarts passat. L’esmentat document inclou una mostra significativa dels estats que tenen en vigor algun tipus de tributació particular per als seus bancs. A més d’Espanya, la llista inclou Suècia, Dinamarca, els Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, Hongria, Àustria, Romania, la República Txeca, Polònia i Lituània. No recull, a més, països com Irlanda, que de cara a l’any que ve ha anunciat un increment del gravamen que cobra a les entitats que van rebre ajudes públiques en l’anterior crisi financera.

L’informe del regulador comunitari presidit per l’espanyol José Manuel Campa destaca que la recaptació per impostos sobre els bancs a Europa s’ha incrementat un 30% entre els mesos de juny del 2022 i 2023. D’una banda, es deu a l’impacte positiu en la recaptació de l’impost de societats de l’augment dels beneficis de les entitats propiciat per l’alça dels tipus d’interès (explica un 91% de l’increment). Per una altra, respon a l’existència d’altres impostos i gravàmens, "inclosos els impostos sobre els guanys extraordinaris, fixats en funció dels grans guanys obtinguts pel sector".

En aquest sentit, i com també ha fet el Banc Central Europeu (BCE), l’EBA ha alertat els països que l’augment del nivell impositiu que suporten els bancs podria afectar la seva rendibilitat. "Totes aquestes mesures s’han d’avaluar degudament des d’una perspectiva cost-benefici. En particular, la introducció d’aquestes noves mesures hauria de considerar si algunes característiques dels impostos no impliquen una incertesa més gran per al sector bancari", ha advertit.

L’impost espanyol –en realitat una prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària per mirar de superar esculls legals– grava amb un 4,8% els interessos i comissions obtinguts a Espanya dels bancs que el 2019 van tenir uns ingressos per aquestes dues partides iguals o superiors als 800 milions d’euros. En principi s’havia d’aplicar temporalment sobre els resultats del 2022 i 2023 (i es pagaria el febrer i el setembre del 2023 i 2024, respectivament), però el PSOE i Sumar van incloure en el seu acord de Govern "readaptar-lo i mantenir-lo" –al costat del de les energètiques– perquè la banca continuï "contribuint a la justícia fiscal i al sosteniment de l’estat de benestar". El seu primer any va aportar una recaptació de 1.263 milions d’euros, i previsiblement en el segon serà més elevada atesa l’evolució dels ingressos.

Xoc Calviño-Díaz

Precisament, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va assegurar ahir en una entrevista a Antena 3 que "és el moment de revisar i veure si cal ajustar alguns dels paràmetres al nou escenari en què ens trobem, en el qual ja no hi ha aquesta pujada tan ràpida dels tipus d’interès". Així, l’euríbor –el tipus de mercat que més impacta en els ingressos de la banca– està caient perquè el mercat anticipa una rebaixa dels tipus de referència del BCE.

Notícies relacionades

"Hem de veure si en aquests dos impostos cal fer algun ajust o no. Sempre hem dit que faríem l’anàlisi d’aquests dos impostos per veure si cal mantenir-los perquè continuïn tenint el mateix impacte positiu des del punt de vista de la recaptació i des del punt de vista econòmic, tenint en compte que les circumstàncies han canviat", va assegurar Calviño.

La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, la va respondre a Bilbao. Tot i que Calviño no havia parlat clarament d’eliminar-lo, la líder de Sumar va expressar el seu rebuig. "Estic en total desacord i li diria a la senyora Calviño que pacta sunt servanda (el pactat obliga) i que acabem de firmar un acord, que va donar la presidència al senyor Sánchez, en el qual de manera clara, justament en moments de crisi d’inflació sense precedents, els que més tenen, més han d’aportar. Les dades de beneficis abans dels impostos de les energètiques i les entitats financeres són absolutament contundents. Per tant, més que mai, han d’aportar. Insisteixo, és un acord entre el PSOE i Sumar que ha de ser complert i respectat", va afirmar.