El pla de Nescafé davant la falta de camp

D’aquí l’interès d’aquesta ensenya propietat del grup suís Nestlé per treballar directament amb qui li subministra gran part de la seva matèria primera. Tal com expliquen alguns dels seus directius en un viatge organitzat perquè periodistes de tot el món coneguin de prop la seva estratègia, el Vietnam és el segon país que més cafè verd (com es coneix al gra sense torrar) produeix i exporta del món, per darrere del Brasil. Són gairebé 30 milions de bosses i 1,7 milions de tones a l’any, de les quals Nestlé es queda entorn d’una quarta part. Sense anar més lluny, més o menys la meitat del cafè verd que arriba a la fàbrica que Nescafé té a Girona –una de les més importants a nivell mundial– ve del Vietnam.

El problema és que tota aquesta producció va començar a donar primeres mostres de necessitat d’auxili pel canvi climàtic, que, a part de resultar en pitjors collites, també va donar més camp a les malalties. "A llarg termini, si no fem res, veurem una reducció substancial de les àrees en les quals es pot plantar cafè", contextualitza el director global de desenvolupament de cafè verd de Nestlé, Marcelo Burity.

"La demanda de cafè verd creix cada any entre un 2% i un 3% [essencialment perquè la població mundial també ho fa], de manera que el 2040, el món beurà un 50% més cafè del que beu avui", explica aquest mateix portaveu, que remarca de seguida el quid de la qüestió: "No podem tenir un 50% més de camp, el que necessitem és que s’utilitzi la terra existent de manera més eficient". "Si no ho fem, d’aquí uns anys o no hi haurà cafè o serà una beguda molt cara", completa el director global de la unitat estratègica de cafè dins de Nestlé, Philip Navratil.

1.000 milions d’inversió

Amb això com a premissa, la companyia va posar en marxa fa més d’una dècada el que va anomenar Nescafé Pla, que es proposava convèncer a agricultors d’incorporar noves tècniques, renovar els cultius amb plantes més resistents a la nova situació climàtica i, de passada, augmentar el percentatge de producte que Nescafé obté de fonts responsables. Després de deu anys de treball, el grup va voler portar aquest pla al següent nivell i va activar, amb promesa d’invertir alguna cosa més de 1.000 milions d’euros, el Nescafé Pla 2030.

En aquesta nova fase de l’estratègia, dues de les peces centrals són el proveïment responsable i l’agricultura regenerativa. La primera, suposa passar de saber només de quin magatzem procedeix el cafè, a conèixer fins i tot quina petita granja l’ha plantat i recol·lectat (al Vietnam, la mida dels cultius rarament supera les 2 hectàrees). L’estratègia passa per definir un agricultor líder que fa d’enllaç entre la companyia i els centenars de petits cafeïcultors que representa. Aquests han de complir un mínim de pràctiques relacionades amb els mètodes que fan servir o les condicions laborals a la finca, per entrar a formar part del grup. En total, Nestlé col·labora amb 21.000 d’aquests professionals, i el 60%, per cert, són dones.

Agricultura regenerativa

En el cas de Nguyen Vo Van, el granger que va reviure el seu cultiu a través d’aquest mètode, la seva espècie de superior és Tran Thi Lien, una agricultora que representa 104 amos de plantacions i que, segons el seu propi relat, també ha aconseguit prou estalvis per obrir-se per primera vegada un compte bancari i portar els seus fills a la universitat. És just dir que, mentre que a nivell mundial el 80% dels que es dediquen al cultiu del cafè viuen per sota o just en el llindar de la pobresa, al Vietnam, aquesta és una activitat amb què guanyar-se bé la vida.

Notícies relacionades

El salari digne

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

Però, fins i tot així, l’agricultura regenerativa (un "sistema de conreu" que aspira a "protegir i restaurar recursos naturals") augmenta les seves possibilitats. Una de les seves potes és l’intercropping [cultiu creuat], que proposa la plantació de productes més enllà del cafè tant perquè serveixin de fertilitzant orgànic del sòl, com perquè facin ombra a la planta. D’aquesta manera, si bé el cafè segueix sent al que més rendiment treuen, també passen a vendre pebre, durió, nou de bètel... cultius que es paguen molt bé.

En paral·lel, el grup també investiga com crear plantes de cafè molt més resistents a les malalties i al nou context climàtic. Al Vietnam ho fan en col·laboració amb el Western Highlands Agriculture & Forestry Science Institute (WASI), un organisme que els ha ajudat a sembrar ja 74 milions de la variant de la planta de cafè que s’ha convertit en la reina de la zona (amb ella, els camps van passar de donar 2,5 tones per hectàrea a quatre) i amb la qual col·laboren actualment per trobar-ne una versió millorada. Ho fan mitjançant pol·linització encreuada i amb el que, mig fent broma, anomenen clonació: es tracta de trobar el model idoni i després imitar-lo.