Institucions europees

¿Quins passos li falten a Nadia Calviño per presidir el BEI?

¿Quins passos li falten a Nadia Calviño per presidir el BEI?
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Un dels suports de pes obtinguts per la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, en la seva carrera per presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI) va ser el d’Alemanya. L’aval es va fer esperar però finalment el canceller, Olaf Scholz, va traslladar públicament el seu suport a Pedro Sánchez durant la reunió dels socialistes europeus a Màlaga, fa tres setmanes. Es tracta d’una bona carta en la partida que és no suficient. Fonts europees asseguraven fa uns dies que Calviño comptava amb «un 60% de possibilitats» d’obtenir el càrrec, que té com a rival principal la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea i responsable de Competència, Margrethe Vestager, que va deixar el càrrec temporalment al setembre per concentrar-se en l’elecció.

El suport de Berlín, que controla gairebé el 19% del capital de l’entitat i per tant de pes en el vot, és vital. Però igual d’important és qui votaran els altres dos grans països de la UE: França i Itàlia, que controlen el mateix percentatge de vot, lleugerament per sobre de l’11% que té a les seves mans Espanya, el quart accionista, per davant dels Països baixos, Bèlgica i Polònia. El Govern d’Emmanuel Macron no s’ha pronunciat fins ara tot i que a Brussel·les es dona per fet que acabarà recolzant Espanya. El de Giorgia Meloni, en canvi, ha deixat caure, segons informava a principis de setmana l’agència Bloomberg, que si retira el seu candidat, l’exministre d’Economia Daniele Franco, el seu vot anirà per a la liberal danesa.

Totes dues han sigut des del principi les grans favorites per succeir l’alemany Werner Hoyer al capdavant del BEI quan expiri el seu mandat a finals d’any. Però l’elecció s’ha anat retardant ja que ni l’italià ni la polonesa Teresa Czerwinska ni el suec Thomas Östro s’han retirat de la carrera, cosa que impedeix als governs assolir la majoria qualificada necessària. Per pujar a dalt del calaix l’elegida haurà d’aglutinar el suport de 18 estats membres que representin el 68% del capital de l’entitat, amb seu a Luxemburg.

Tot i que segons algunes fonts diplomàtiques de moment «ni Calviño ni Vestager tenen prou vots» per ser elegides, el ministre de Finances de Bèlgica, Vincent van Peteghem, que dirigeix el procés d’elecció com a president del consell de governadors del BEI, ha decidit decantar-se per Calviño i proposar a la resta de governadors la seva candidatura «per forçar una decisió», segons les mateixes fonts, que podria adoptar-se durant la reunió de l’Ecofin aquest 8 de desembre a Brussel·les. 

«Hi ha dues condicions per al nomenament del president: 18 vots a favor i el 68% del capital. En els últims mesos, el ministre Van Peteghem ha consultat amb el consell de governadors i aquestes consultes han mostrat que només la candidatura de Calviño podria complir amb aquestes dues condicions», expliquen fonts europees sobre el motiu de la decisió, que si es confirma podria portar Calviño a instal·lar-se en un nou despatx de Luxemburg des de l’1 de gener del 2024.

Sense cantar victòria

Notícies relacionades

Des del Govern espanyol es mostren optimistes, però sense avançar esdeveniments, una cosa essencial en les negociacions i per moure’s en el laberint de la política europea. «Des del Govern sempre hem assenyalat que la candidatura de la vicepresidenta primera és forta i creiem que és la persona idònia per ocupar una plaça tan rellevant en una institució europea de tant pes com el BEI. En tot cas, continuem sent prudents», afirmaven aquest dijous davant una decisió que inicialment havia de prendre durant el consell de ministres d’economia informal de Santiago de Compostel·la.

El BEI, amb seu a Luxemburg, és com el braç financer de la Unió Europea (UE), ja que la seva principal missió és concedir finançament per a projectes que contribueixin a aconseguir els objectius comunitaris, tant dins com fora seu. Actualment és la principal eina europea per finançar les ajudes per a Ucraïna. També és fonamental en la gestió dels préstecs Next Generation. Des de la seva fundació el 1958, el banc ha tingut set presidents, tots homes i cap d’espanyol, i per això Calviño podria convertir-se en la primera dona presidenta del BEI. És l’únic banc que té per accionistes els estats membres de la UE, la participació dels quals es reparteix en funció del seu pes econòmic a la UE (expressat en el PIB) en la seva entrada a la Unió (Espanya hi contribueix amb el 9,66%).