L’últim avís del Banc d’Espanya: compte amb els comptes compartits

Compartir un compte bancari pot ser una bona solució per a aquells usuaris que fan habitualment tràmits econòmics juntament amb socis, familiars o amics. Es tracta d’una opció molt còmoda per als clients, ja que poden controlar una quantitat de diners en comú per dur a terme les despeses o ingressos que siguin necessaris.

En el cas de tenir un règim de disposició indiferent, a més, qualsevol dels propietaris pot fer tràmits sense la necessitat que els altres titulars n’autoritzin l’operació. El moviment, doncs, és més àgil que amb un compte de disposició conjunta, que, en general, exigeix la firma de tots els amos abans de fer qualsevol acció.

Problemes potencials

Tot i que els contractes amb règim de disposició indiferents són freqüents a les entitats bancàries, el Banc d’Espanya ha alertat que es poden acabar convertint en un mal de cap si un dels participants del compte genera un deute o demana un crèdit sense el consentiment de la resta de titulars.

En aquests casos, el conflicte s’ha de portar directament als tribunals, ja que, segons explica el mateix organisme, ells «no compten amb tota la informació necessària per poder valorar adequadament la informació», per la qual cosa no es poden pronunciar quan es presenten reclamacions sobre aquest tema.

Casos excepcionals

Malgrat el buit legal que hi ha, el Banc d’Espanya informa que hi ha algunes situacions en què sí que es poden posicionar a favor de les persones perjudicades. Concretament, en tres casos: quan la targeta o el préstec pertanyen a un sol titular, quan la part «innocent» desconeix les domiciliacions dels pagaments i quan el contracte del compte no preveu els descoberts en les circumstàncies explicades.

Notícies relacionades

Preu de la gasolina i del dièsel avui, 13 d’abril, a Espanya per la Guerra de l’Iran: lleu descens dels carburants

El petroli torna a superar els 100 dòlars davant l’amenaça de Trump de bloquejar Ormuz

Si s’esdevé alguna d’aquestes condicions, es considera que l’entitat s’ha allunyat de «les bones pràctiques bancàries» autoritzant els moviments del compte.

L’explicació que dona el banc central és senzilla: en aquests casos esmentats, quan les entitats financeres accepten deutes en nom de tots els copropietaris estan convertint tots els participants del compte en avaladors del finançament. Tot això, sense comptar amb el seu consentiment.