Un caòtic començament de temporada dona una nova estocada als viatges de l’Imserso

Un caòtic començament de temporada dona l’última estocada als viatges de l’Imserso. El programa de vacances per a jubilats ideat per Felipe González fa 40 anys no aconsegueix reprendre el vol malgrat que en la seva última edició el Govern central en prometia una modernització per adaptar-lo als nous temps. Però la realitat és que no hi ha hagut res d’això. A les ja habituals queixes dels operadors que s’han quedat sense poder participar en el megacontracte i dels hotelers, pels baixos preus, s’hi han afegit aquest any les dels usuaris davant el col·lapse del sistema informàtic en l’arrencada de la campanya i la impossibilitat d’aconseguir una plaça. 

«La web estava bloquejada. Hi podies accedir, però no hi podies reservar res», assegurava un dels lectors d’EL PERIÓDICO en una de les moltes queixes rebudes després que el dijous 26 d’octubre s’iniciés la comercialització d’aquests viatges. «El primer dia que es van obrir les vendes hi va haver un col·lapse a la web de Turisme Social que va bloquejar les vendes i quan els usuaris van intentar entrar-hi més tard ja estaven totes les places venudes. Som conscients que hi ha hagut problemes», explica el secretari general de la Taula del Turisme, Carlos Abella. Els usuaris assenyalen les agències de viatge, a qui acusen de tenir prioritat a l’hora de fer les reserves. Però aquestes ho neguen rotundament i asseguren que l’experiència és per a elles la mateixa que per a la resta. «El sistema no va funcionar per a ningú, tampoc per a nosaltres», va assegurar el president de Fetave, César Gutiérrez Calvo.

Fetave, al costat d’Acave i UNAV, han enviat una carta al secretari d’Estat de Drets Socials, Nacho Álvarez, i al director de l’Imserso, Luis Alberto Barriga, que els havien convocat a una reunió divendres, però aquest dilluns la van cancel·lar per «la situació política actual i la formació d’un nou Govern». No obstant, les tres agències tornaran a enviar una altra missiva als responsables del programa aquest dimarts per sol·licitar una nova data de trobada, així com un «informe públic» sobre la comercialització del programa amb dades amb el nombre de viatgers, les places, la categoria dels hotelers o la distribució de les vendes per agències, entre d’altres.

«Creiem que hi ha moltes menys places individuals, que hi ha una baixada en la categoria dels hotels, també que hi ha menys places a Andalusia, les Canàries i les Balears, segons el que ens diuen les agències, però no podem assegurar-ho. És important saber què ha passat i, així, poder millorar per al futur», explica Gutiérrez Calvo.

Aquest any, per primera vegada en la història del polèmic programa, una sola empresa va aconseguir els tres lots (costa peninsular, costa insular i turisme d’interior) del megacontracte, que ascendeix a uns 300 milions d’eurosper temporada. Va ser la unió d’empreses Turismo Social, formada per Ávoris i Halcón Viajes, que es va imposar a Mundiplan (una unió temporal d’empreses –UTE– integrada per Iberia, IAG i Alsa), Seniorplan 2.0 (una altra UTE formada per Nautalia, Seniorplan i Autocares Vera) i Soltour. Les tres concursants fallides van recórrer la decisió del Govern, però finalment el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) va desestimar el recurs. Ni Turisme Social ni el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 han respost a la petició d’aquest mitjà sobre els problemes trobats pels usuaris. 

Poques places

La Taula del Turisme, que inclou entre els seus socis l’adjudicatària Ávoris, en dona una altra clau, més enllà dels problemes puntuals que hagin pogut sorgir aquest any: l’inconvenient principal és en el disseny del programa perquè hi ha molt poca oferta per a tanta demanda. Aquest any es van posar a la venda unes 880.000 places per a 4,2 milions d’inscrits. És a dir, només podran aconseguir plaça una de cada cinc persones que ho intenti. «Inevitablement 3 milions de persones es queden sense plaça. I el Govern central ha anunciat que amplia el termini perquè s’hi inscrigui més gent, cosa que no s’entén. Potser és per col·locar les que no s’han cobert perquè són menys atractives», reconeix Carlos Abella.

Les places licitades són 70.000 més que en la temporada anterior, però estan lluny dels 1,2 milions de places que va arribar a tenir el programa en els seus millors temps, com en la temporada 2011-2012 quan va superar el milió, tot i que llavors el pressupost ascendia a uns 100 milions d’euros, mentre que en l’última dècada s’ha situat en l’entorn dels 70 milions d’euros. Aquesta temporada, el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030havia anunciat canvis per prioritzar la qualitat i millorar els viatges, buscant millor categoria dels hotels, millor accessibilitat, règims alimentaris més variats i saludables, un transport més ràpid i còmode o una oferta de municipis més gran. Però tant els diners públics com el nombre de places es mantenen en el mateix llindar.

Pitjor categoria

Fonts del sector reconeixen que la qualitat no ha millorat i asseguren que la sensació aquest any és que hi ha més hotels de tres estrelles que de quatre. El secretari general de l’Associació d’Empresaris Hotelers de la Costa del Sol, Antonio Aranda, assegura que aquesta temporada, a diferència de les anteriors, no està publicada la llista d’hotels que participen en el programa. «Aquest any hi ha un gran secretisme per publicar els hotels que hi ha», afegeix. La secretària general de l’associació hotelera valenciana Hosbec, Mayte García Córcoles, redirigeix la seva queixa cap a un vell problema, el dels preus baixos. «La resolució, l’adjudicació i la posada en marxa ha sigut bastant traumàtica per al sector empresarial hoteler, que al final són la base dels viatges», diu, i proposa que els hotels puguin participar en la licitació pública directament.

«Ara funciona amb una negociació unilateral entre majorista i hoteler, sense cap referència de costos. Sempre ha sigut així, però mentre hi havia un equilibri de preus es notava menys, però en els últims anys les matèries primeres i els costos energètics s’han disparat. Un programa que es paga entorn de 22 i 24 euros per persona al dia amb un cost de producció mínim de 30 o 32 euros implica treballar a pèrdues», explica. Els hotelers insisteixen que els viatges de l’Imserso necessiten un rentat de cara perquè, diuen, «l’usuari final no és el mateix que fa 20 anys». «Ni té el mateix perfil de viatger, ni de mobilitat, ni de pensions», insisteixen.

Reclamacions

Notícies relacionades

El Govern reformula el concurs del megacontracte de l’Imserso per prioritzar la qualitat en comptes del preu

Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu

Quant als drets de reclamació que tenen els usuaris afectats per aquesta situació, la Federació de Consumidors i Usuaris (CECU) adverteix que l’assumpte és més complicat del que sembla. En primer lloc, perquè hi ha tota una part del servei que depèn del Govern central, i per això qualsevol trava atribuïble a aquesta seria un problema del ciutadà amb l’administració pública, no un conflicte com a consumidor. Després, perquè és un programa que involucra diverses empreses, fet que complica que un usuari sàpiga identificar qui és el culpable de la seva situació. I tot i que reclamar és relativament senzill, difícilment es traduirà en el fet que els usuaris que s’hagin quedat fora puguin disfrutar del viatge. 

Un dels membres de l’àrea jurídica de CECU, Miguel Crespo, considera que «cal exigir a les empreses implicades que donin compliment a aquest contracte, que responguin i donin una situació a les persones que s’hagin pogut quedar sense el seu viatge». I comença per recordar el més bàsic: si una pàgina web no funciona, hi hauria d’haver un telèfon gratuït habilitat per resoldre el problema. Fins i tot així, davant un escenari com aquest, Crespo recomana elevar-lo al Ministeri de Consum. «Cal exigir a l’administració pública el que li toca i a les empreses públiques el que toca», sintetitza aquest professional, que recorda que aquests tipus de concursos públics tenen les seves penalitzacions i això pot fer que un altre any aquesta mateixa companyia no s’emporti el concurs.