¿Tornaran les més de 5.000 seus d’empreses que van marxar de Catalunya?

Des de l’etapa de l’1-O han marxat de Catalunya unes 5.200 seus i n’hi han desembarcat unes 2.500. En el mateix període, el procés a la Comunitat de Madrid ha sigut l’invers, amb un saldo positiu de 1.749 seus inscrites, fruit de l’arribada de 8.037 i la marxa de 6.288 durant aquest període.

Amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 es va viure un autèntic tsunami de sortides de seus d’empreses de Catalunya. La fuga massiva es va prolongar durant els mesos d’octubre i novembre d’aquell any. Entre aquestes empreses, les participades per La Caixa, que, com altres companyies, havien demanat al llavors ministre d’Economia, Luis de Guindos, un canvi legal per facilitar aquesta mudança. Un reial decret aprovat pel Govern de Mariano Rajoy (PP) facilitava el canvi ràpid de residència d’una companyia, de manera que aquesta podia prendre la decisió mitjançant el consell d’administració, sense haver de passar pel tràmit d’una junta d’accionistes, tot i que els estatuts de la societat diguessin el contrari. Les entitats que tenien més pressa poder portar a terme aquest moviment eren els bancs, que no es podien permetre córrer el risc d’estar ni una dècima de segon fora de la zona de l’euro. CaixaBank va traslladar la seva seu a València, i Banc Sabadell, a Alacant.

El 4 d’octubre del 2017 va començar tot. Oryzon, la biotecnològica fundada per Carlos Buesa, va iniciar el ball aquell dia a l’anunciar que s’emportava la seva seu a Madrid. A aquesta companyia la van seguir Banc Sabadell, que va comunicar el trasllat de la seva seu social a Alacant, aprofitant la seu de l’antiga Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), el 5 d’octubre; igual que CaixaBank, que va optar per situar la seva seu a l’antic Banc de València i s’ha refermat a la capital del Túria després d’absorbir Bankia. L’endemà, el 7 d’octubre, la Fundació La Caixa i la seva societat de participades, Criteria, van anunciar el trasllat del seu quarter general a Palma de Mallorca, i aquell mateix dia, Agbar va fer el mateix i va optar per Madrid, tot i que el setembre del 2018 va tornar la seu de la seva matriu, SGAB, a Barcelona. També Abertis, Cellnex i Colonial van optar per la capital d’Espanya. Els anuncis van seguir amb Gaesco, SegurCaixa Adeslas i VidaCaixa, el 9 d’octubre, i l’endemà per part de Catalana Occidente (avui Occident), Planeta, Indukern i Edreams, totes a Madrid; així com Idilia Foods (Cola-Cao, Nocilla), l’11 d’octubre, que va optar per València. I el ball va continuar amb Bimbo Iberia i Applus, a Madrid; Codorniu, a Haro (La Rioja); La Bruixa d’Or, a Pamplona, i el Grupo Gallo, a El Carpio (Còrdova); així com Laboratorios Ordesa, a Osca, i Cementos Molins, a Madrid, amb pugna judicial entre accionistes familiars inclosa, entre d’altres.

Notícies relacionades

El Corte Inglés fitxa un conseller delegat després de dos anys de buit en el càrrec

La gigafactoría de Extremadura tendrá menor producción de la prevista

El pitjor exercici va ser el del 2017. Actualment, el saldo entre les seus empresarials que abandonen i les que aterren a la comunitat continua sent favorable a les primeres, és a dir, les que marxen. Des que va començar aquest any fins al 30 de setembre, van fer les maletes 679 societats, mentre que les que van optar per Catalunya són 571, cosa que dona un saldo negatiu de 108, segons les dades dels col·legis de registradors. En total, en el mateix període, la Comunitat de Madrid, tot i que va perdre força i fins i tot en va cedir més de les que va guanyar en el segon trimestre, registra un augment net de 17 seus, a l’haver-ne registrat 1.293 fins al 30 de setembre i 1.276 sortides. Des del 2017, l’any del referèndum de l’1-O, han marxat més de 5.200 seus i, en canvi, al llarg d’aquest període han optat per ubicar-se a Catalunya més de 2.500, segons les dades del Registre Mercantil. A Madrid passa exactament el contrari, amb l’excepció de l’any passat, en què es va registrar un canvi testimonial en l’últim trimestre, amb 376 sortides i 373 arribades, i el segon trimestre de l’exercici actual. Al llarg d’aquest període, la comunitat de la capital d’Espanya acumula un saldo positiu de 1.749 seus inscrites, fruit de l’arribada de 8.037 i la marxa de 6.288 durant aquest temps.

Tot i que inicialment l’actual president Pere Aragonès es va mostrar partidari de portar a terme alguna acció per a atraure empreses que van canviar de seu, després això es va descartar. L’argument de la Generalitat era que això seria discriminatori respecte a les companyies que van mantenir la seva seu social a Catalunya. Per exemple, dues companyies de l’Ibex, Fluidra i Grífols, van optar per quedar-se, juntament amb moltes d’altres. De tota manera, aquesta és una qüestió que continua preocupant el món empresarial, tot i que no s’ha traduït en la marxa de seus operatives, però sí en la pèrdua de juntes d’accionistes o consells d’administració. El nou president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, considera que cal atraure les societats que van mudar la seva seu social. També el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va reclamar recentment, durant l’entrega de premis i medalles d’honor d’aquesta patronal, «estabilitat econòmica» perquè les empreses que van canviar la seva seu social després del referèndum de l’1 d’octubre tornin a Catalunya. Treballar per aconseguir la tornada de moltes de les seus que es van mudar va ser un dels compromisos electorals de Sánchez Llibre quan va accedir a la presidència el 2018 i ho va tornar a fer després dels comicis de l’any passat. «Aquí és on han de ser», va sentenciar. Després de conèixer l’acord entre el PSOE i Junts, aquesta patronal ha valorat qualsevol acord que faciliti la tornada de seus socials empresarials a Catalunya.