L’experiment de València per provar la jornada laboral de 4 dies obté un notable alt del 65% dels ciutadans

El mes d’abril passat, a instàncies de l’excalcalde  Joan Ribó, València ciutat va disfrutar de quatre dilluns festius -10, 17 i 24 d’abril, i el Primer de Maig, que va caure en dilluns–, fet que va permetre testar en els ciutadans i en el medi ambient quins efectes negatius i positius tindria instituir una jornada setmanal de 4 dies laborals, o de 32 hores setmanals, durant tot un mes: el comprès entre el 10 d’abril i el 7 de maig. 

Ribó va impulsar aquest experiment sociolaboral i va traslladar el dia festiu laboral de Sant Vicent Màrtir, que va caure com sempre el 22 de gener, però en diumenge; al dilluns 24 d’abril, de manera que es va poder realitzar estainvestigació  que ha coordinat el centre de Las Naves i les conclusions del qual ja es coneixen.

El fet és que la major part de les conseqüències que s’han extret d’aquest mes amb quatre dilluns festius han sigut positives. L’objectiu d’aquesta investigació social era veure si al disposar d’un dia més de descans, els veïns de València gaudirien d’una millor conciliació familiar, si la seva salut i benestar personal milloraria, i també si la feina que van deixar de fer aquell dia tenia un efecte negatiu en l’organització de les seves empreses o negocis, quan no, una pèrdua d’ingressos econòmics no compensable.

També es tractava d’analitzar com es van reduir durant aquell mes els impactes negatius en el canvi climàtic i en el medi ambient, al reduir-se la contaminació atmosfèrica i acústica per la reducció del trànsit rodat; i si hi va haver efectes col·laterals per a certes activitats econòmiques. Per exemple, al tancar els comerços, ¿quant van caure les vendes?, i a l’haver-hi més públic al carrer i a les places, ¿va augmentar la despesa en cafeteries, bars i restaurants?

Paral·lelament, fonts municipals van informar que el cost total de portar a terme aquest treball sociològic, que va requerir realitzar més de 2.000 enquestes i que es va reflectir en una publicació, va implicar una despesa de 40.800 euros.

Els més beneficiats: gent gran, infants i hotelers

L’experiment social, com així ho va denominar el mateix Ribó, va afectar els 360.000 treballadors que hi ha a la ciutat de València, de les quals 176.000 són dones, i la resta, 184.000 són homes. Bona part de tots aquests empleats desenvolupen la seva activitat al sector serveis. Per testar les opinions dels valencians i valencianes, es van fer 2.100 enquestes ‘ex profeso’, i se’ls va preguntar ‘a posteriori’ sobre els efectes positius o negatius del mes amb 4 dies laborals per setmana. I com s’ha dit, dos de cada tres enquestats, el 65%, va qualificar amb una nota d’entre un 7 i un 10, sobre un màxim de 10, aquesta experiència, i la va considerar «molt bona». En general, la població ha canviat els seus hàbits principals i els ha millorat. Per exemple, un 37,7% dels enquestats van fer esport i més activitat física durant la jornada setmanal de 4 dies. Un 64% va dormir i va descansar més que en una jornada setmanal de 5 dies laborals. Un 46,1% va dedicar més temps a la lectura, un 35,5% va consumir més productes elaborats a casa, un 72,5% va passar més temps amb amics i un 44,4% va poder dedicar més temps a cuidar persones dependents. La gent gran i els nens són els més beneficiats d’aquesta jornada setmanal de 32 hores laborals. Així, un 57% dels treballadors va dir que va poder fer més activitats d’oci i temps lliure amb els seus fills. També un 34,9% va veure reduït el seu nivell d’estrès en un mes amb menys dies festius, i un 17,5% va afirmar sentir-se més feliç, saludable i tranquil durant aquestes setmanes. En el pla econòmic, els grans beneficiaris van ser els hotelers ja que el 57,4% va declarar que havia passat més temps en bars, terrasses i pubs. D’altra banda, l’anàlisi de les dades de 12 estacions que mesuren el nivell de diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules de suspensió (PM10 i PM2,5) han conclòs que efectivament es va reduir la contaminació pel fum dels tubs d’escapament i es va millorar la qualitat de l’aire.

Els perjudicats: serveis sanitaris i menys vendes al comerç

Notícies relacionades

La Seguretat Social ho avisa: canvia la data de la paga extra de l’estiu dels pensionistes >>

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

En general, hi ha hagut més efectes positius en la salut i la felicitat de les persones, i en el medi ambient, que negatius, no obstant, sí que hi ha hagut impactes laterals negatius. Sobretot en l’economia. Perquè al tancar-se els comerços i les botigues, han baixat les vendes. Els afectats afirmen que fins a un 20% respecte a un mes normal. La mateixa ciutadania considera un element negatiu, que un dia festiu, estiguessin tancats els comerços, i no poguessin anar de compres. Al sector sociosanitari, els treballadors comenten que hi va haver certa saturació en els serveis sanitaris de primera instància, cosa que també va poder congestionar les urgències. Això podria haver generar problemes d’organització del servei. Respecte a les persones que van treballar, es van detectar casos de més estrès en els treballadors de més edat així com en aquells que van tenir més tasques per absència d’altres companys que van fer festa. Finalment, també hi ha hagut efectes negatius per a la salut en un percentatge reduït de població que va augmentar el consum d’alcohol (un 24,5% més) i de tabac (un 15,6% més), a causa que va disposar de més temps lliure i d’un concepte erroni de l’oci associat a més consum de begudes alcohòliques i de cigarrets.

El cost de les enquestes i la publicació: 40.800 euros

Finalment, fonts municipals han informat que les enquestes i la publicació sobre la investigació sociolaboral impulsada per Joan Ribó ha tingut un cost de 40.800 euros per a les arques de l’Ajuntament de València. En concret, 18.300 euros van costar les enquestes, i 13.000 més, la campanya de comunicació per donar a conèixer que es portaria a terme aquest experiment sociolaboral al Cap-i-Casal. A més, es van invertir 6.500 euros en una jornada per explicar l’experiència en altres ciutats i 3.000 euros més en la maquetació de la publicació que resumeix el treball. A tot això, cal afegir-hi el personal de Las Naves que va efectuar la investigació.