Els bancs centrals es debaten sobre quant temps deixar els tipus alts davant el risc de recessió

Aquest serà de segur un dels principals temes de la 46a reunió anual de banquers centrals de Jackson Hole (Wyoming), que la Reserva Federal de Kansas City organitza des del 1978 i que se celebrarà entre aquest dijous i dissabte. El plat fort és la intervenció divendres a la tarda (hora espanyola) del president de la Reserva Federal (FED) nacional, Jerome Powell, i de la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde. Després dels màxims anuals de finals de juliol, les grans borses globals acumulen a l’agost un descens mitjà d’entorn del 5%, ja que els inversors esperen expectants els missatges que puguin llançar.

La Reserva Federal, així, ha encarit el preu del diner en 5,25 punts percentuals des de març del 2022, fins a un interval del 5,25%-5,5%, el nivell més alt en 22 anys. Al juliol, després d’elevar els tipus 0,25 punts més després de la pausa que es va prendre al juny, Powell va deixar la porta oberta a tornar a apujar-los o deixar-los sense canvis a partir de la reunió del 19 i 20 de setembre. «Hi ha raons per pensar que (la inflació) pot baixar ara, però és encara bastant elevada, per la qual cosa pensem que necessitem seguir en la tasca i creiem que haurem de mantenir la política (monetària) en territori restrictiu durant algun temps», va assegurar.

Economia resistent

L’IPC general dels Estats Units s’ha moderat notablement des del màxim del 9,1% que va tocar a mitjans del 2022. Això sí, al juliol va pujar lleugerament, del 3% de juny al 3,2%, si bé l’índex subjacent –el que exclou els més volàtils preus de l’energia i els aliments– es va reduir una dècima respecte al mes anterior, fins al 4,7%. La política de la FED, per tant, sembla estar donant fruits i sense que l’economia se’n ressenti tant com es temia. El PIB va créixer el 0,5% en el primer trimestre i el 0,6% en el segon, mentre que la taxa d’atur es va reduir al juliol al 3,5%, a prop dels nivells més baixos en 50 anys. 

La resistència de l’economia dona marge al banc central nord-americà per tornar a apujar els tipus si ho considera necessari per reduir encara més la inflació, si bé cal tenir en compte que cada encariment del preu del diner triga diversos trimestres a mostrar tots els seus efectes. «La nostra hipòtesi de referència continua sent una recessió cap a finals d’any, però és probable que sigui menys profunda del previst», apunta Paolo Zanghieri, de Generali Investments. «Després de la pujada de tipus del juliol, la Fed hauria d’aturar-se, però una inflació enganxosa podria requerir una altra pujada al setembre. No veiem retallades abans de finals del primer trimestre del 2024, com a molt aviat», ha afegit. Quan podrien arribar les esmentades baixades de tipus per reactivar l’economia una vegada la inflació estigui embridada és un dels grans dubtes del mercat.

La situació en la zona euro és encara més complexa, ja que el creixement dels preus es manté en un nivell més alt. Després de marcar un màxim del 10,6% a l’octubre, l’IPC general s’ha anat moderant i al juliol va baixar del 5,5% del juny al 5,3%%. L’indicador subjacent, però, es va mantenir en el 5,5% per segon mes consecutiu, per sobre del nivell de maig (5,3%) i amb prou feines per sota del màxim que va arribar al març (5,7%). A més, l’economia creix menys que als Estats Units: un 0,3% en el segon trimestre, després de quedar estancada en el primer i baixar un 0,1% en l’últim del 2022, mentre que les últimes dades suggereixen que es podria contraure un 0,2% en el tercer. L’atur, per la seva banda, segueix en mínims històrics, però amb el 6,4% pràcticament dobla el nord-americà. 

Pitjor escenari per al BCE

Notícies relacionades

La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols

El Banc d’Espanya envia un missatge als que no poden pagar la hipoteca

La combinació d’una inflació més alta i una economia més feble fa que l’escenari per al BCE sigui encara més difícil que per a la FED. «La situació s’està complicant, ja que als EUA han aparegut signes tangibles de desinflació sense que s’hagi produït una pèrdua important d’impuls en l’economia real, mentre que en la zona euro les dades poc concloents apunten a un deteriorament encara més fort de l’activitat en els pròxims mesos, sense gaire alleujament en el costat de la inflació subjacent. El mercat està valorant ara un enduriment monetari més intens en la zona euro que als EUA, fet que reforça els riscos d’un aterratge forçós a Europa», ha explicat Chris Iggo, d’AXA Investment Managers.  

El BCE va començar a apujar els tipus més tard que la FED (el juliol del 2022) i els ha portat a un nivell més baix (al 4,25%, màxim en 15 anys). Després d’apujar-los en 0,25 punts al juliol, Lagarde també va deixar la porta oberta a tornar a incrementar-los o mantenir-los a partir de la reunió del pròxim 14 de setembre. «Les nostres decisions futures garantiran que els tipus d’interès oficials del BCE es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari», va assegurar l’alta funcionària francesa, que va remarcar el fet que en reunions anteriors la frase era pràcticament igual però amb un altre verb: «es portin a nivells prou restrictius». Aquí hi ha la clau, quant temps poden els bancs centrals oprimir l’activitat per abaixar la inflació sense perjudicar greument l’economia.