Bany de realitat per als ‘unicorns’ catalans: tres de cinc acumulen acomiadaments aquest 2023

Wallbox ha acordat amb els treballadors una retallada que ha afectat 92 persones (el 6,5% de la plantilla); Glovo ha fet el mateix amb un expedient de regulació d’ocupació de 140 acomiadaments a les oficines de Barcelona i Madrid (el 8% del total); i Factorial, la incorporació més recent a aquesta llista, acaba d’acomiadar una vintena de treballadors (el 2,5% del global).

Ja abans, en la segona meitat del 2022, la firma logística candidata a unicorn Paack havia pactat sortides puntuals, i darrere van venir l’‘start-up’ de formularis Typeform, que va acordar a principis del 2023 un ero per acomiadar 50 treballadors a Espanya (juntament amb els 55 que havien sortit a escala internacional, una reducció de plantilla del 25%); la floristeria ‘online’ Colvin, que ha hagut de tancar l’àrea de negoci de venda majorista per la seva insolvència i acomiadar 75 treballadors, un terç de l’equip total; i l’empresa d’alimentació a base de proteïna vegetal Heura, que va retallar la plantilla un 9% l’any passat i ho farà un 10% més aquest 2023, quan acomiadarà una vintena de persones.

Pel camí, Badi, una altra de les ‘start-ups’ que apareix en aquest radar, ha reduït en un 75% la plantilla, tot i que en el seu cas per problemes que venen arran de la pandèmia i que l’han portat a reformular tot el negoci. Tot i que no figuri en aquesta llista, la setmana passada també va anunciar el tancament l’aplicació de pagaments Verse.

«És normal, venim d’una bombolla boja de moltíssima liquiditat, de valoracions que no eren racionals i, per tant, la normalitat és això d’ara. L’estrany és que la incertesa econòmica i geopolítica que arrosseguem no es notés», apunta la investigadora de l’escola de negocis IESE Julia Prats. Més còmoda amb el terme «racionalització» que «alentiment», la docent descarta que els acomiadaments recents a l’ecosistema català siguin l’avantsala d’un escenari similar a quan va esclatar la bombolla de les ‘puntcoms’. 

En la immensa majoria dels casos es repeteixen les mateixes raons: que, fruit de la situació macroeconòmica i la crisi tecnològica dels Estats Units, el capital risc ha endurit les condicions amb les quals deixava els diners, i que aquest escenari ha extremat la necessitat de començar a guanyar diners i demostrar que el negoci és viable després d’anys de creixement desbocat. 

Ajustos necessaris i sobrevaloració

«Les retallades venen perquè hi ha una necessitat de les companyies de posar-se a prop del ‘break-even’ [llindar de rendibilitat]: ara mateix prioritzen resultats en lloc de creixement», analitza l’emprenedor i inversor Carlos Blanco. «Una ‘start-up’ perd diners quan intenta arribar a nous mercats i posar en marxa nous productes, així que quan hi ha crisi s’han de concentrar en els mercats i productes en què ja són bons», explica, i apunta que això implica fer fora gent que es dedica a aquestes àrees.

Segons el seu parer, no obstant, es barregen dues coses: aquests ajustos, que són «nets, correctes i necessaris en moments de crisi», i els que responen a companyies que estaven sobrevalorades i que havien rebut més diners del que mereixien. «Si vals menys, has de tenir menys persones», resol Blanco.

De tota manera, l’aposta d’Acció (l’agència pública que treballa en la competitivitat de l’empresa catalana) és que aquesta situació no restarà envergadura a l’ecosistema emprenedor català i que el panorama d’’start-ups’ líders no canviarà en absolut. «Això no és una crisi, és un pèndol», introdueix el director de transformació tecnològica i disrupció d’aquest organisme, Jordi Aguasca. La seva opinió és que aquestes companyies s’estan preparant per tenir com més caixa millor en vista d’un escenari més complex per captar finançament, però continuen sent empreses d’alt creixement rellevants per a Catalunya.

La crisi d’uns, per tènue que sigui, pot representar una oportunitat per a d’altres, segons assenyala Prats, d’IESE. I és que aquest sobrant de personal, altament qualificat, que estan deixant anar ara els vaixells insígnia de l’emprenedoria catalana poden rebre’l amb candeletes empreses més tradicionals. «Sempre que s’espavilin. Són professionals amb una mobilitat geogràfica elevadíssima i si les companyies catalanes no s’afanyen i els ofereixen projectes innovadors i atractius se n’aniran fora a buscar-ho. Les pimes es queixen que no troben aquesta mena de perfils i per a elles captar-los pot suposar una gran palanca», afegeix.

Negociacions exprés i sense vagues

Ràpides, sense vagues ni gairebé protestes i amb indemnitzacions per sobre de la mitjana. Així és com l’advocat del Col·lectiu Ronda Sergio Maldonado descriu les negociacions dels expedients en les empreses emergents. Des d’aquest bufet han portat els expedients de Wallbox, Glovo i Domestika –en un altre moment ‘unicorn’ madrileny.

Un combat jurídicament complex, perquè al ser empreses que ja neixen amb la perspectiva d’estar uns quants anys en pèrdues, amb l’objectiu d’escalar ràpidament el volum de negoci, poden justificar ràpidament qualsevol retallada. «Habitualment ens diuen que no arriben a l’objectiu de cobrir el 40% dels costos. L’origen habitualment de l’expedient és una mala decisió de la direcció, no una evolució imprevista del mercat», apunta.

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

Empreses diferents amb plantilles diferents. Treballadors molt joves, sense gairebé coneixement dels seus drets laborals, ni sindicats i amb escassa percepció d’unitat respecte als companys, ressaltat aquest punt per l’àmplia diversitat d’origen i unes dinàmiques molt elevades de teletreball que debiliten la cohesió. Tot això complica que els damnificats i els seus companys acabin muntant una vaga contra les retallades. 

Malgrat això, «són negociacions que solen acabar més bé del que és habitual en les empreses tradicionals. Les ‘start-ups’ solen acceptar indemnitzacions més bones que la mínima i això per a empleats amb antiguitats curtes és especialment important. L’element reputacional és molt important, cap vol que parlin malament d’ella», afegeix Maldonado.