El Govern trepitja l’accelerador amb les energies renovables

Acceleració al màxim. O amb la rapidesa més gran possible després d’anys de paràlisi. El Govern ha autoritzat en els últims dos anys un total de 1.500 megawatts (MW) en instal·lacions d’energies renovables, davant els només 9 MW de la dècada anterior. Els projectes que s’estan tramitant, 363 que sumen 5.400 MW, l’equivalent a més de cinc centrals nuclears, revelen el canvi d’estratègia anunciat pel president Pere Aragonès i que l’actual titular d’Acció Climàtica, David Mascort, ha ratificat i atribuït a un decret llei del 2021 que, segons el seu parer, va agilitzar la tramitació d’aquest tipus d’instal·lacions i va donar més protagonisme als ciutadans i les empreses en la seva implantació davant els grans grups energètics i fons d’inversió.

El balanç de Mascort, que inclou 91 parcs solars i cinc d’eòlics, a més de 21 projectes que sumen 250 MW i que ja disposen del vistiplau mediambiental, surt al pas de les recents afirmacions de l’Observatori d’Energies Renovables, integrat per les principals patronals i organitzacions del ram, que alertava, de nou, que la comunitat, malgrat incorporar nova potència, s’allunya percentualment de cobrir els objectius de producció elèctrica verda el 2030. I afegia que la burocràcia desincentiva l’atracció de capital per a aquesta activitat a Catalunya.

El conseller ha explicat que el seu departament ha redimensionat els equips per donar resposta a un ingent volum de tramitació. Ja s’han incorporat unes 125 persones per agilitzar aquestes tasques i una cinquantena es dediquen a l’aprovació de projectes (abans n’eren tres). El decret de fa dos anys va eliminar la ponència que servia de consulta prèvia abans de la tramitació administrativa i la va transformar en un òrgan col·legiat que aprova els informes ambientals o les declaracions d’impacte ambiental dels projectes.

A més de concedir la tramitació d’urgència per als projectes de fins a 5 MW s’ha introduït com a exigència obrir el 20% del capital o el finançament de les instal·lacions als veïns privats i públics de la comarca on es vulgui ubicar el parc eòlic o solar, així com disposar de l’acord d’un mínim del 50% dels propietaris dels terrenys. Endesa, per exemple, a la qual la Generalitat ha obert un expedient per dificultar l’autoconsum col·lectiu, ja va tramitar el seu parc eòlic Galatea, a l’Alt Empordà amb aquest sistema.

Mascort ha assegurat que, malgrat una celeritat més gran en els permisos, «no s’autoritza qualsevol parc, sinó els que compleixen els requisits tècnics però també mediambientals». La tramitació superava anteriorment més d’un any i ara són sis mesos, ha explicat. En els últims dos anys, s’han emès set resolucions desfavorables per a projectes que sumen 306 MW. 

Segons el parer de Mascort, la nova estratègia, que va esmenar en part l’anterior decret del 2019, quan era consellera Àngels Chacón, ha de permetre «accelerar de manera exponencial la transició cap a un nou model energètic climàticament neutre». Una vegada superada l’etapa en què ERC i la CUP van arribar a defensar una moratòria a l’autorització d’energies renovables, l’objectiu és tancar l’actual legislatura, que hauria de durar fins al 2024, amb 3.000 MW autoritzats. Fa dos anys, «es va posar ordre» després d’un període amb ubicacions «duplicades o triplicades» i en què el promotor «no havia de donar explicacions a ningú», segons fonts de l’Executiu català.

Notícies relacionades

La unió bancària donaria lloc al nou líder del sector a Espanya

El BBVA proposa al Sabadell una prima del 30% i una vicepresidència

Un dels àmbits que més ‘boom’ registra és el de l’autoconsum. En l’actualitat hi ha més de 84.000 instal·lacions d’aquest tipus a Catalunya, que sumen 718 MW, cosa que equival a més d’un cicle combinat (central que produeix electricitat a partir de gas). Aquesta activitat, segons Mascort, s’ha beneficiat de les mesures de simplificació administrativa del decret del 2021 i permet reduir el pes «dels oligopolis».

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 estima que per assumir un model energètic climàticament neutre, a la comunitat s’han d’instal·lar fins a 62.000 MW d’energies renovables durant aquest període (23.000 d’eòlica terrestre i 33.000 de fotovoltaica), a raó de més de 2.000 MW a l’any, a més de reduir en un 30,3% el consum d’energia final. Això requerirà destinar usos energètics entorn del 2,5% de la superfície de Catalunya.