Miquel i Costas, la successió tranquil·la d’una de les grans papereres espanyoles

No tots els relleus en el poder d’una empresa desencadenen guerres com la de la família Roy a l’arxifamosa ‘Succession’, la sèrie de la plataforma HBO. També hi ha successions més tranquil·les. És el cas de Miquel i Costas, una paperera nascuda al segle XVIII, en què el pas del testimoni serà molt més calmat. El president, Jordi Mercader Miró, el principal accionista, després de 32 anys en el càrrec ha decidit que no optarà a la reelecció en la junta d’accionistes del 22 de juny i que el consell d’administració haurà de votar aquell dia el seu fill, Jordi Mercader Barata, com a nou president.

No ha sigut fàcil. I no perquè hi hagi disputes pel lloc, sinó pel mateix president i la sensació de buit que suposa deixar el càrrec que ha ocupat durant bona part de la seva vida professional. «Em costa molt. Sempre tens la sensació que pots estar un any més», explica. Però una vegada superada la barrera dels 80 anys, ho ha vist més clar. «Els de la nostra generació hem tingut la sort d'estar al capdavant de les empreses des de joves i durant molt temps. Hem fet com de tap de les generacions següents», assegura. I es tracta de facilitar el relleus i el canvi generacional.

A partir de cedir el testimoni, l’actual president es limitarà a exercir com a conseller dominical, sense poders executius. «Potser sí que faré alguna visita a les fàbriques perquè m’agrada», afirma davant el somriure del seu successor, que segurament és qui més el coneix. Es compromet a quedar en segon pla, tot i que fa broma: «Després de més de 30 anys, si poso cares rares, la gent es preocuparà».

Sense canviar l’essència

En qualsevol cas, es proposa facilitar la gestió a l’equip que liderarà el seu fill, que aspira a «no canviar les essències» d’aquesta companyia nascuda fa gairebé 300 anys. Al seu costat tindrà Ignasi Nieto, que va ser secretari d’Energia del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE). Fitxat el 2014, avui és el director general, després de ser l’adjunt fins a l’any passat.

Qui es posarà al capdavant del timó acumula anys de rodatge en la companyia, i en l’actualitat n’és el vicepresident, a més del president de la patronal Aspapel. Aquest enginyer industrial –com el seu pare– va entrar a l’empresa el 2006 i en el consell d’administració el 2012. En una etapa anterior, va ser responsable de l’Àrea d’Anàlisi Estratègica Corporativa i directora tècnica d’Anàlisi Estratègica Corporativa del BBVA.

Manté com a prioritat «la qualitat i l’excel·lència, la innovació, la sostenibilitat i la fortalesa financera, que permet mantenir la independència de la companyia». Miquel i Costas es caracteritza per la producció innovadora i d’alt valor afegit. Els seus productes van des del famós paper de fumar Smoking fins al dels cigarrets de diferents marques amb paper autoextingible, passant per les bossetes de te, les palletes de paper, el paper de Bíblia o de l’Alcorà i les paperetes per votar. 

En l’actualitat, la producció per a les tabaqueres, que fa poc era el 75%, suposa el 60% de les seves vendes, seguit del paper per a la indústria, amb el 30%; i l’altre 10% és per a d’altres usos. En tot cas, la producció per a les tabaqueres suposa encara el 75% de la rendibilitat. Cotitzada a la borsa des del 1978, la companyia va arribar l’any passat a unes vendes de 337,2 milions d’euros i un benefici net consolidat de 31,6 milions. El primer trimestre de l’exercici actual el resultat s’ha disparat el 40,5%, fins als 11,05 milions.

Miquel i Costas compta amb gairebé 900 treballadors i 8 fàbriques, en què en el període 2021-2023 haurà invertit un total de 100 milions d’euros. Mercader fill, el nou president, espera que el pròxim pla d’inversions sigui almenys de la mateixa quantitat per al creixement del sector dels papers industrials, per tal d’anar reduint el pes del negoci tabaquer. Tampoc descarta créixer amb compres, però prefereix adquirir actius innovadors que companyies completes.

El seu pare, abans de presidir l’empresa, va ser, entre altres càrrecs, president de l’Institut Nacional d’Indústria (INI), de l’Empresa Nacional Bazán, amb Felipe González (PSOE) de president del Govern; i de la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. També va compatibilitzar el càrrec a Miquel i Costas amb el de conseller i membre de l’executiva de La Caixa (1999-2012) i de CaixaBank (2008-2012).

Proveïdors del 23J

Notícies relacionades

El salari digne

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

El seu llegat és una firma internacionalitzada i d’alt valor afegit: gairebé el 90% de les seves vendes són a l’exterior i el 30% de la facturació ve de paper industrial. Un dels seus negocis és el paper per a les paperetes electorals. El grup aspira a subministrar almenys 1.200 de les 3.000 tones de paper que es faran servir per a les eleccions generals del 23 de juliol. A més, entre les seves especialitats figuren les paperetes de color sípia, destinades als diferents grups per al Senat.

La junta d’accionistes del 22 de juny també aprovarà la incorporació dels consellers Teresa Busto del Castillo (exdirectiva d’Airbus) i Narcís Serra (exvicepresident del Govern espanyol i expresident de Caixa Catalunya). El consell i pròxims controlen més del 50% del capital de la companyia i Mercader pare ho ha deixat ben clar: «Cap de nosaltres tenim la intenció de vendre, a cap preu».