Una bona planificació financera permet anticipar necessitats futures

En un escenari de sobreinformació com l’actual, la cultura financera continua sent un compte pendent per a la majoria dels espanyols. Així ho reflectia l’última Enquesta de Competències Financeres del Banc d’Espanya: únicament el 19% dels enquestats eren capaços de respondre correctament tres preguntes bàsiques sobre inflació, tipus d’interès fix anual i diversificació. Una falta de coneixements que limita la capacitat d’optimitzar els recursos disponibles i anticipar les necessitats futures.

"És important que des de l’inici, quan comencem a tenir ingressos, agafem el control de les finances i planifiquem", remarca Jordi Martínez, director d’Educació Financera de l’IEF (Institut d’Estudis Financers). La planificació financera és el procés d’establir metes econòmiques personals o familiars i dissenyar estratègies per assolir-les. La clau per començar a planificar, explica, passa per fer un pressupost personal. "Tenir clar quins ingressos i quines despeses tinc i intentar que els ingressos superin les despeses per generar estalvi. L’estalvi primer serveix per tenir un fons d’emergència per a imprevistos".

Un dels mètodes d’estalvi que resulten més efectius passa per organitzar les necessitats financeres en quatre apartats amb variables i objectius propis: la previsió de despeses del dia a dia, un matalàs d’estalvi d’almenys un any, la jubilació i la inversió.

Laura Comas de Alarcón, directora de Desenvolupament i Transformació de Banca Privada de CaixaBank, destaca la importància de fer-se calaixos mentals. "Un client que vol començar a planificar ha de calaixonejar els seus objectius mentalment i posar-los a terminis diferents, desagregar les rendibilitats per cada un dels objectius", explica. Segons si és un objectiu a llarg o a curt termini, convindrà optar per un producte o un altre.

Per a molts no és gens fàcil. "És un procés racional i els humans som molt emocionals", explica Comas de Alarcón. Espanya, a més, és el quart país amb pitjors coneixements a la UE sobre competències financeres, segons l’Eurobaròmetre, i els alumnes de 15 anys empitjoren i estan per sota de la mitjana de l’OCDE, assenyala l’últim informe PISA.

¿Com s’ha de començar a planificar? En primer lloc, entendre que una bona salut financera inclou la gestió de l’estalvi, la inversió, la protecció davant riscos i la planificació de la jubilació. "Es tracta de garantir la seguretat financera al llarg de tota la vida, anticipant les necessitats futures i optimitzant els recursos disponibles", expliquen els professionals consultats. "Primer cal fer la reflexió d’objectius. ¿Quines despeses tinc avui? ¿Quines despeses tindré demà? ¿Com em projectaré en el futur? La persona que té un bon gestor que l’acompanya i l’ajuda a fer aquesta reflexió entén millor per què ha invertit i aguanta millor les seves inversions", assegura Comas de Alarcón. Un dels productes que ofereix la seva entitat són les carteres de gestió discrecional, que permeten una inversió delegada a experts i amb les quals es pot començar a invertir des de 500 euros.

Els experts incideixen que no tots els perfils són aptes per invertir. "Podrem invertir sempre que tinguem els coneixements i sapiguem el nostre horitzó temporal. No és el mateix invertir per fer un viatge o estudis en 10 anys que pensar en les vacances de l’any següent. També cal tenir en compte el perfil de risc de cada un. Si inverteixo en un producte i la inversió baixa un 10%, ¿podré dormir o no?", diu Martínez.

Protecció davant imprevistos

Aquesta planificació ajuda a protegir-se d’imprevistos (mitjançant assegurances de vida, llar o salut); a mantenir el nivell de vida (assegurant uns ingressos estables en la jubilació); a complir projectes vitals (com la compra d’un habitatge, l’emprenedoria o l’educació dels fills), i a optimitzar el patrimoni a través d’inversions diversificades i una correcta planificació fiscal.

Per aconseguir aquests objectius, les entitats financeres ofereixen productes, com per exemple plans de pensions, fons d’inversió, assegurances d’estalvi, comptes remunerats i carteres gestionades. L’elecció adequada depèn del perfil de risc, l’horitzó temporal i els objectius del client. Es recomana comptar amb l’ajuda de professionals a l’hora d’elegir entre les opcions. "L’error més comú per part de l’estalviador acostuma a ser decidir pel seu compte, sense cap assessorament, una quantitat ideal del que es vol reservar al mes", adverteixen.

En el sector hi ha la denominada "regla d’or 50/30/20", que consisteix a agafar els ingressos mensuals que un tingui i dividir-los en percentatges. Així, es calcula que el 50% s’ha de destinar a cobrir les necessitats primàries; el 30% a capricis i oci, i el 20% per planificar un estalvi per al futur. Altres conceptes clau que s’han de tenir en compte són l’horitzó temporal, la relació entre rendibilitat i risc, la volatilitat (com més alta, més risc), la correlació entre actius, la inflació (que resta poder adquisitiu) i l’interès compost (qualsevol diner invertit generen uns interessos).

Notícies relacionades

Les dones només gestionen una de cada tres empreses franquiciades

La banca espanyola supera el test d’estrès amb reserves sobre el Sabadell i Unicaja

Segons Comas de Alarcón, "la gent tendeix a ser estalviadora i menys inversora perquè té una aversió enorme al risc", tot i que adverteix que, si una persona deixa immobilitzat tots els seus diners, "d’aquí 20 anys valdran menys per la inflació".

Les entitats financeres, com CaixaBank i el BBVA, tenen plans i iniciatives per culturitzar i assessorar els clients.