El cistell de consum modera la seva pujada de preus però continua en el 12%

L’encariment del cistell de consum es va tornar a alentir al maig, amb un descens d’entorn un punt, si bé es manté en el 12%, encara en un nivell dels dos dígits. Com a conseqüència d’aquesta evolució i el descens dels carburants i l’electricitat, la taxa anual va baixar al 3,2%, la cota més baixa des de fa gairebé dos anys, i l’indicador harmonitzat, que és el que s’utilitza per fer la comparació amb la resta de països comunitaris, s’ha situat en el 2,9%, cosa que situa Espanya entre els països amb menys inflació de la UE, situada per sota del 3%. Això ha permès una correcció a la baixa de la inflació subjacent, la més estructural, que exclou els preus més volàtils com els de l’energia i els aliments no elaborats, fins al 6,1%.

En l’evolució del cistell de consum hi influeixen la baixada dels preus de la llet, el formatge i els ous. També disminueixen els preus del peix i el marisc, amb un efecte que s’accentua perquè van augmentar el maig del 2022. L’estabilitat del pa i dels cereals també hi influeix negativament perquè van créixer l’any passat. Cal assenyalar, tot i que en sentit contrari, la baixada dels preus dels llegums i de les hortalisses, menys marcada que el maig de l’any anterior.

A l’abril, l’augment de preu dels aliments va cedir i va anotar la primera retallada significativa en 15 mesos, malgrat que encara es mantenia en el 12,9%, segons les dades de l’índex de preus de consum (IPC). Després d’una escalada gairebé ininterrompuda des del gener del 2021, la inflació dels aliments va cedir a l’abril en 3,5 punts i es va situar en el 12,9% (enfront els pics del 16,6% i del 16,5% anotats al febrer i al març). La supressió de l’IVA en aliments essencials com la llet, el formatge o els ous i la reducció del 10% al 5% en les pastes i els olis, que es va posar en marxa l’1 de gener, i la caiguda del preu de l’energia en els últims mesos es comencen a reflectir de manera clara en la inflació, tot i que ara se suma a l’equació la sequera, especialment en els productes frescos.

La vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va afirmar la setmana passada que la rebaixa de l’IVA, que estava prevista que finalitzés el pròxim 30 de juny, es mantindrà mentre els preus dels aliments continuïn elevats.

Notícies relacionades

Més de 10.000 empreses encara incompleixen la llei d’igualtat

La incertesa econòmica global actual ja supera la de la pandèmia

L’evolució del nivell general de preus va provocar que el Banc Central Europeu (BCE) iniciés, el juliol passat, un cicle de pujades dels tipus d’interès, que s’ha situat en aquest espai de temps del 0% al 3,75%. Dijous el consell de govern d’aquest organisme pot aprovar una altra alça de 0,25 punts, com al maig, després que la Reserva Federal hagués pres la seva decisió sobre el preu del diner la jornada anterior.

El cert és que l’escalada dels tipus d’interès, a més de repercutir en l’euríbor a 12 mesos, la principal referència de les hipoteques d’interès variable, ha començat a afectar el creixement econòmic.