Cita anual

Pedro Sánchez i el Cercle d’Economia

  • Sánchez avança les eleccions generals al 23 de juliol després de la debacle en autonomies i municipis

  • El Cercle d’Economia rep en la seva reunió anual Feijóo, Sánchez i Colau

Pedro Sánchez i el Cercle d’Economia
2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, va haver de retocar el seu discurs d’obertura de la 38 Reunió Cercle d’Economia. No només el tomb electoral de diumenge, que ha donat ales al PP, sinó la convocatòria d’eleccions anticipades el pròxim 23 de juliol per part de Pedro Sánchez, van trastocar el context polític en qüestió d’hores.

El cert és que la relació de l’actual president del Govern amb el Cercle és curiosa. La jornada del 2018, que encara se celebrava a Sitges, va coincidir amb la moció de censura que va apartar Mariano Rajoy de la Moncloa i li va cedir el càrrec a Sánchez. Aquest insòlit esdeveniment va buidar de polítics aquella reunió del Cercle, del qual llavors era president Juan José Brugera (Colonial).

En la reunió d’aquest any, un lustre després, després d’una pandèmia gairebé sense precedents i una legislatura en coalició amb Unides Podem, el cap de l’Executiu podria participar en la seva última trobada anual del Cercle com a president. Les urnes ho dictaminaran el 23 de juliol.

Tot i que la primera jornada d’aquesta reunió ha estat molt centrada en la geopolítica, amb especial accent en la guerra a Ucraïna,amb la intervenció de l’alt representant de la Unió Europea (UE) per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, entre d’altres; la política s’ha colat pels passadissos: «¿Tu qui creus que serà finalment alcalde de Barcelona: Trias o Collboni?», es preguntaven molts dels empresaris mentre prenien un cafè o un refresc en alguna de les aturades de les sessions. Alguns tenen l’esperança que ressusciti la sociovergència, és a dir l’aliança de l’antiga CiU i els socialistes, tot i que ho veuen difícil amb un Junts format per una amalgama de diferents tendències, de més independentisme a menor. En el que coincideixen molts és en la desaparició de la paraula independència del debat en l’última campanya electoral.

En tot cas, l’alcaldessa en funcions, Ada Colau, que no ha faltat a la cita per inaugurar unes sessions que duraran fins dimecres, dia en el qual hi ha prevista la participació d’Alberto Núñez Feijóo, el líder del PP, i la clausura per part de Pedro Sánchez, ha llançat un clar missatge als empresaris: Trias ha quedat primer a la capital catalana però «per molt poc», i ha afirmat que lluitarà per «governs d’esquerres» a Barcelona i a Espanya. I ha al·ludit a l’«amplísima majoria progressista» de 24 regidors que sumen la seva formació, BComú, la de Jaume Collboni (PSC) i la d’Ernest Maragall (ERC) després de les eleccions municipals, davant els 11 regidors de TriasxBCN, encapçalada per Xavier Trias.

Notícies relacionades

El rum-rum entre els empresaris ha sigut de sorpresa per la decisió de Sánchez d’avançar les eleccions generals tot i que, alhora, consideren que tenia poques opcions més per «desenganxar-se de Podem» i d’alguns dels seus socis parlamentaris actuals. «Pot ser una jugada mestra o una estratègia per evitar mig any de calvari i avançar-se a una onada PP-Vox abans que es converteixi en tsunami», afirmava un altre dels patrons consultats.

La veritat és que l’ambient ha sigut de sorpresa i de dubtes, no només per conèixer qui acabarà amb el bastó de comandament a l’Ajuntament de Barcelona sinó a la Moncloa.