Ángel i David Segarra (Sprinter): «Ens agradaria continuar al capdavant de l’empresa i que la firma JD vengués»

Ara la família fundadora, els Segarra, i la portuguesa Sonae ha decidit ‘divorciar-se’ de la multinacional JD Sports. Aquesta decisió obligarà la firma britànica a comprar tot el grup o bé a vendre’ls la seva participació.

PREGUNTA (P.) Durant la pandèmia de covid hi va haver un ‘boom’ de vendes de productes esportius. ¿S’ha consolidat aquest creixement del mercat? -Ángel Segarra (A. S.): La realitat és que el sector de l’esport és bastant resilient, com ja es va veure en la crisi del 2008, quan hi va haver activitats que van caure a taxes de doble dígit, mentre que el decreixement més fort que va experimentar el sector esportiu va ser del 2%. Quan va arribar la pandèmia de covid, ja veníem amb una tendència de creixement gràcies al canvi d’hàbits cap a un estil de vida més saludable i, efectivament, es va produir un ‘boom’. Part d’aquests canvis s’han consolidat i fins i tot continuen creixent. De fet, les xifres del sector de l’any passat van ser bones i les perspectives per a aquest exercici també són positives.

P. ¿Quins canvis permanents han detectat? A. S.: Principalment, la pràctica esportiva. Estàvem gairebé 20 punts per sota de la mitjana europea i ja estem en taxes molt semblants als països del nord d’Europa. I a l’utilitzar més roba i calçat esportiu, la gent s’ha adonat que és més còmode que el ‘casual’ que portàvem fins fa poc i això s’ha traslladat com a part de la moda. El conjunt del grup ISRG, la ‘joint venture’ que tenen amb Sonae i JD per al mercat ibèric i que inclou altres cadenes, va facturar l’any passat 1.257 milions, amb un creixement del 40,7%. ¿Quin pes té Sprinter en aquestes xifres?

A. S.: Nosaltres dividim el negoci en dos models. El primer seria el que denominem ‘sporting goods’, que és on hi ha inclosos Sprinter, Sport Zone, Depovillage, Bodytone i una cadena que vam adquirir el 2021 als Països Baixos. Tot això seria el mateix model de negoci. I després hi ha el model de moda esportiva, que el lidera l’ensenya JD. I en aquesta facturació de gairebé 1.300 milions d’euros, el 70% del negoci el representa l’‘sporting goods’ i el 30% restant és JD.  L’any passat van acabar amb 205 botigues, després d’obrir 16 establiments.

P: ¿Quins plans tenen per al present exercici? A. S.: La intenció és obrir al voltant de 15 botigues aquest any. No només a Espanya, també als Països Baixos, on de fet ja n’hem inaugurat alguna. Seran al voltant d’11 milions d’euros d’inversió. Als Països Baixos hi acaben d’aterrar.

P: ¿Quins projectes tenen allí?David Segarra (D. S.): Als Països Baixos hi vam adquirir una companyia que opera amb dos rètols, Aktie i Perry, que són aproximadament 60 botigues, i la idea és canviar-li el rètol a totes a partir del mes de setembre. De fet, les noves obertures que hem tingut a la Haia, Tilburg i Amsterdam ja han sigut com a Sprinter.

P. ¿Noten moltes diferències entre Espanya, Portugal i els Països baixos pel que fa als gustos de la clientela?D. S.: Amb Portugal hi ha menys diferències, però als països nòrdics el clima condiciona moltíssim. També són productes una mica més ‘premium’, perquè allà tenen un poder adquisitiu més elevat, el tiquet mitjà és més alt i la participació dels productes de marca blanca és més baixa. 

P. ¿De quant pot ser la diferència en aquesta despesa mitjana? D. S.: Del 40%, més o menys com la diferència salarial. 

P. Més enllà dels Països Baixos, ¿tenen previst abordar algun altre mercat amb l’ensenya Sprinter?A. S.: Ara mateix, el focus està a consolidar l’operació dels Països Baixos i, quan això arribi, òbviament tenim plans per sortir i ser un operador rellevant en l’àmbit europeu. 

Acaben d’inaugurar a Alcorcón la primera megabotiga, un establiment de 3.000 metres quadrats que inclou fins i tot una pista d’atletisme. ¿És una manera de competir amb el model de Decathlon?A. S.: Bé, és cert que Decathlon és un competidor, però la proposta de valor és completament diferent i alhora diria que complementària. Ells aposten molt per la marca pròpia i nosaltres apostem per les marques internacionals. Tenim acords molt bons amb grans marques de l’esport, com Nike, Adidas, Puma, Reebok, Fila i un llarg etcètera. La botiga d’Alcorcón el que vol és reflectir el màxim exponent de la nostra proposta de valor, amb amplitud de gamma, un establiment connectat, amb més aposta digital i més experiències. A totes les seccions tens la possibilitat de provar el producte. Tenim el que anomenem ‘el camp’, on pots provar les botes de futbol; un test de raquetes de pàdel i de tennis; pots provar així mateix l’amortiment de les sabatilles, el producte de fitnes... També tenim un espai que anomenem ‘el laboratori’, que serveix per mesurar quines sabatilles de ‘running’ s’adeqüen més bé a les teves necessitats i, amb una aplicació, recomanar-te-la. És a dir, hi ha una combinació d’experiències, servei, producte i tecnologia dins de la botiga molt potent. Aquesta evolució cap a establiments més experiencials s’està produint a tot el comerç físic. ¿És necessari perquè la gent no es quedi a casa comprant a internet?

D. S.: Bé, el que es busca és que, quan el consumidor pugi al cotxe i vagi a buscar un espai físic, que tingui elements que van més enllà d'allò purament transaccional d’anar a comprar unes sabatilles o roba. El que volem és que tingui una experiència total i que entengui que està comprant el producte que necessita i el pugui provar. I quant a la comparació amb Decathlon, nosaltres els respectem moltíssim, però ells tenen com 60 esports diferents i nosaltres ens hem volgut especialitzar en futbol, ‘running’, fitnes, bàsquet, tennis... És a dir, concentrar-nos en menys esports, però fer-ho realment bé.

Sprinter forma part d’ISRG, que també gestiona altres marques. ¿Com conviuen les diferents ensenyes dins del grup?D. S.: Com ha explicat l’Ángel, JD és moda esportiva que va dirigida a joves de 15 a 25 anys, que tenen com a actiu principal el telèfon mòbil que porten, com es vesteixen i el vídeo que pugen a TikTok o Instagram. Nanos que volen tenir aquest ‘look’ d’inspiració esportiva, vinculada moltes vegades a icones de la música i de l’esport. I en el nostre cas és un producte més funcional, més vinculat per a la pràctica esportiva i amb un públic familiar, amb un posicionament d’edat una mica més alt. Aquests dos models conviuen perfectament. De fet, tenim prop de 50 ubicacions a Espanya on estem pràcticament paret amb paret i hi ha vegades que agafem un edifici sencer, el partim en dos i hi som les dues ensenyes. I, després, la part de Sport Zone és ‘sporting goods’. Tot i que el rètol sigui diferent, la proposta de valor és exactament la mateixa. 

P. És inevitable preguntar per l’activació d’aquesta clàusula que han plantejat Balaiko (família Segarra) i Sonae perquè JD compri la seva participació o els en vengui la seva. ¿Què els ha portat a aquesta situació?A. S.: No podem parlar gaire d’aquest tema perquè hi ha clàusules de confidencialitat, però les notes que van enviar Sonae i JD ho deixen clar. Hi ha una diferència quant a l’estratègia de com funcionarà el grup ISRG a partir d’ara. Una diferència entre JD, d’una banda, i Sonae i Balaiko, de l’altra. 

P. Però quan parla d’estratègia, ¿a què es refereix?A. S.: La paraula ‘estratègia’ és molt àmplia i implica moltes coses, no hi ha un punt concret. Quan defineixes una estratègia, un té una visió, un altre en té una altra i, si no coincideixen les dues visions, s’ha de buscar una manera de solucionar-ho.

P. ¿El problema era que JD volia potenciar més la seva marca i vostès volen que s’aposti per Sprinter?A. S.: Bé, el grup JD ja ha sortit al mercat per anunciar la seva estratègia general i sí que és cert que té un focus més posat en l’ensenya JD, perquè òbviament és la més gran del grup a escala global. Però aquest no és l’únic punt, hi ha més dins de l’estratègia que, al nostre parer, poden impactar en el creixement d’ISRG de cara al futur i hem pres aquesta decisió. Hi ha molts punts dins de l’estratègia del grup en què no tenim la mateixa visió i, quan no es té el mateix focus, al final això impacta en el rendiment de la companyia. I això és el que no volem, ni nosaltres ni JD. 

P. ¿Què passarà a partir d’ara?D. S.: En el dia a dia realment canviarà poca cosa, perquè és un tema d’accionistes i és el que hem volgut traslladar. Era inevitable que es produís certa incertesa en els equips, però va durar 24 hores. La gent és conscient que la gestió continuarà, independentment de qui sigui l’accionista. De fet, aquesta era una empresa familiar i, quan hi va entrar JD, el dia a dia va canviar poc. El que va canviar va ser l’ambició en el creixement i el desenvolupament de la companyia. Actualment el que hi ha és el mateix model de gestió, que opera les dues ensenyes, i ara és l’hora de JD per decidir si vol comprar o vendre.  

P. ¿Hi ha l’opció que se segregui la gestió de les dues marques?D. S.: El que es planteja són dues alternatives: o bé que JD compri la totalitat de l’accionariat i continuïn totes les empreses integrades, o bé que Balaiko i Sonae recuperin tot ISRG menys JD Sports, perquè JD sempre recuperaria la marca JD. És a dir, que ISRG passaria a ser el mateix que és actualment, però sense les botigues de JD. Així, la part de ‘sporting goods’ continuaria operant amb les mateixes ensenyes i amb la mateixa ambició de creixement i desenvolupament a escala europea.

Notícies relacionades

Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu

Gonzalo Bernardos és molt pessimista amb el futur de la vivenda: «Veurem gent a...»

P. Si JD decideix quedar-s’ho tot, ¿què faran vostès? D. S.: Pensar un temps. Però, vaja, ens agrada la marxa i tenim l’ADN dels nostres pares, que són molt emprenedors. I, de fet, activar aquesta clàusula no té una motivació econòmica, sinó una motivació de continuar creixent i apostant per un desenvolupament empresarial.

P. Pel que diu, el que desitgen és que JD els vengui la seva part i seguir vostès al capdavant del negoci. A. S.: El projecte de Sprinter el van crear els nostres pares, hi confiem plenament, fa molt temps que el desenvolupem i confiem plenament en les capacitats i en l’equip que hi ha sota. La resposta crec que és òbvia. Quan algú activa una clàusula d’aquesta mena, amb l’aposta econòmica que comporta, crec que és evident quina és la resposta i és que ens agradaria continuar, òbviament.