Crisi energètica

Fa tres mesos que l’‘excepció ibèrica’ està inactiva (i pot ser que no es torni a utilitzar mai més)

El mecanisme per evitar grans pujades de la llum només funciona si el preu del gas supera determinats límits de preu i les previsions del mercat auguren, de moment, que no es depassaran aquest any

Fa tres mesos que l’‘excepció ibèrica’ està inactiva (i pot ser que no es torni a utilitzar mai més)
6
Es llegeix en minuts
David Page

A Espanya fa tres mesos seguits que no funciona la denominada excepció ibèrica, el mecanisme que imposa un límit al preu de gas que s’utilitza per produir electricitat per abaixar el preu final de la llum. El límit cerca que la resta de tecnologies de producció de l’electricitat no es contagiïn de les pujades del preu del gas. El que passa és que ara el preu del mercat ibèric del gas, Mibgas, està per sota del límit fixat pel mecanisme i per això no s’aplica des del 26 de febrer passat.

La solució ibèrica (nova denominació que mira de popularitzar el Govern de Pedro Sánchez) contempla el pagament d’una compensació a les centrals de gas, de carbó i part de les de cogeneració perquè cobrin per l’electricitat partint del preu real del gas natural, sense el límit de la resta de tecnologies de generació, i així evitar que produeixin amb pèrdues.

Una compensació que han pagat gairebé íntegrament els clients espanyols des que el límit al gas es va posar en marxa i, molt en menor mesura, es finança amb les taxes que paguen les elèctriques per utilitzar la interconnexió per enviar electricitat a França (i que en darrer terme acaben pagant els consumidors elèctrics gals). Com que el preu del mercat de gas està per sota del límit establert el cost d’aquest ajust és zero, simplement no s’aplica i no té impacte en la factura final dels clients.

«És un bon senyal que no s’apliqui l’excepció ibèrica, és indicador que el preu del gas està per sota del límit del mecanisme i que té preus competitius, i també que els preus elèctrics són baixos sense necessitat d’aplicar el límit», afirma Juan Antonio Martínez, analista de la consultora especialitzada Grup AGAFA. Després de marcar rècord rere rècord en el pitjor de la crisi els preus energètics per fi s’estan moderant.

Lluny del preu límit

El preu màxim que s’aplica el gas que s’utilitza per produir electricitat va pujant cada mes. Actualment, al maig, aquest límit és de 57,2 euros per megawatt hora (MWh), però la cotització del mercat gasista espanyol està en l’entorn dels 27 euros. El preu del mercat majorista ha estat per sota del nivell màxim permès de manera ininterrompuda des del 27 de febrer. Que l’excepció ibèrica quedés sense efecte per la baixada del preu del gas havia passat de manera esporàdica en mesos anteriors (fins i tot durant unes setmanes va sortir a tornar als clients), però mai s’havia prolongat durant tant temps.

La Comissió Europea ha donat el vistiplau per prorrogar el mecanisme ibèric a Espanya i Portugal fins a final d’aquest any, establint un camí de pujades mensuals del límit de preus del gas fins a arribar als 65 euros per MWh al desembre. I donat el nivell actual de preus del gas al mercat i les previsions que anticipen els inversors, des del sector energètic es veu com a probable que es mantingui de manera permanent per sota del límit fixat i l’excepció ibèrica no torni a aplicar-se.

¿Sense efecte tot l’any?

«No és impossible que pugi el preu del gas fins a final d’any, però és complicat que calgui tornar a utilitzar l’excepció ibèrica», apunten fonts oficials vinculades al funcionament del mecanisme. «Estem enmig d’una guerra i encara hi pot haver sobresalts que tornin a tensar els mercats, i caldrà veure com de greu és la sequera a l’estiu i si es tornen a utilitzar les centrals de gas de manera intensiva. Però de moment els mercats de futurs anticipen que el preu del gas seguirà per sota del límit fins a final d’any i fins i tot també el 2024».

Els mercats de futurs –en els quals les elèctriques i els traders compren i venen electricitat amb entrega en un termini establert i serveixen per anticipar els preus esperats pel sector per a setmanes i mesos posteriors– reflecteixen que els inversors preveuen que el preu del gas que en els mesos d’estiu se situï entre els 27 i els 29 euros per MWh, i augura que per als últims mesos de l’exercici escali fins als 44 euros. Sempre per sota del límit fixat per l’excepció ibèrica, cosa que la deixaria inactiva fins a la data prevista per a la seva finalització.

«No està clar que el preu del gas es mantingui així de baix tot l’any», contraposa Martínez, del Grup ASE. «El mercat de gas pot continuar sotmès a una volatilitat extraordinària. Un augment de la demanda de gas als països asiàtics o a la mateixa Europa i algun problema en el subministrament global de GNL [gas natural liquat, el que es transporta per barco] poden trencar el fràgil equilibri del mercat, que és poc flexible. Qualssevol d’aquests riscos poden tornar a tensar els preus», adverteix.

Quan l’‘excepció ibèrica’ va sortir a tornar

L’excepció ibèrica es va posar en marxa a Espanya i Portugal el 15 de juny en un moment en què els preus del gas estaven disparats i contagiava el preu de l’electricitat. Durant els primers set mesos gran part dels consumidors espanyols van haver de pagar un recàrrec a les seves factures per finançar l’ajust per compensar les centrals de gas, però durant unes setmanes l’ajust no va representar un sobrecost, sinó que implicava una devolució per als consumidors.

El descens del preu del gas natural, un menor ús de les centrals tèrmiques i que les exportacions de llum a França van continuar sent intenses van provocar que durant quatre dies al desembre, 16 dies al gener i 18 dies del febrer als clients espanyols se’ls tornés una part del cost. I és que les taxes obtingudes per les vendes a França van ser –singularment al febrer– superiors a tota la compensació que ha calgut pagar a les centrals de gas i es van reflectir en pagaments al client inclosos a la seva factura (per a un consumidor mitjà, uns 34 cèntims d’euro).

Impacte a la factura de llum

En total, les centrals tèrmiques ja han percebut mitjançant aquestes compensacions un total de 6.641 milions d’euros entre el juny de l’any passat i l’abril d’aquest, segons els registres d’OMIE, l’operador del mercat majorista d’electricitat, conegut com a pool. Aquesta compensació serveix perquè aquestes centrals funcionin cobrant pel preu real del gas, mentre s’evita que la resta de tecnologies de producció (renovables, nuclears, hidroelèctriques...) que venguin electricitat al mercat majorista cobrin aquest mateix preu sense estar assumint els costos derivats de la pujada del gas i impedint així possibles beneficis excepcionals.

D’aquest import total percebut per les centrals de gas, els clients espanyols –tots els que tenen tarifa regulada PVPC i una part dels que té contractes del mercat lliure– van pagar a través del seu rebut de llum 5.993 milions d’euros entre el juny i l’abril. Segons les dades d’OMIE, al febrer als consumidors elèctrics espanyols se’ls va tornar 20,6 milions d’euros, i al març, l’abril i també al maig no s’han pagat res.

Notícies relacionades

La resta de l’ajust per remunerar les centrals tèrmiques es paga amb una part de les rendes de congestió (les taxes que les elèctriques han de pagar per utilitzar les interconnexions internacionals), amb 667 milions d’euros entre el juny i el febrer. Des de l’any passat la venda d’electricitat a França s’ha disparat i el saldo de les interconnexions sempre ha sigut exportador per a Espanya, per la qual cosa aquestes rendes de congestió han acabat sent abonades de manera indirecta pels consumidors francesos. Amb l’excepció ibèrica inactiva, el març, l’abril i el maig no s’ha destinat res de les rendes de congestió a finançar l’ajust.

Segons els càlculs del Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per la vicepresidenta Teresa Ribera, els consumidors espanyols s’han beneficiat d’un estalvi net de gairebé 5.200 milions d’euros pel menor preu marcat pel mercat gràcies al límit al gas, incloent-hi l’impacte dels més de 6.600 milions transferits a les centrals de gas i carbó a tall de compensació.