Crisi de preus

Pimec alerta que 5 pimes tanquen cada dia mentre l’Ibex dispara un 35% els seus beneficis

  • Antoni Cañete (Pimec): «La transició energètica a Catalunya és vergonyosa»

  • Foment portarà a l’Audiència Nacional la seva croada contra l’impost de patrimoni

Pimec alerta que 5 pimes tanquen cada dia mentre l’Ibex dispara un 35% els seus beneficis

Georgina Roig

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Pimec ha alertat que mentre 1.937 pimes catalanes van tancar durant el 2022, una mesura de més de cinc al dia, les corporacions de l’Ibex 35 han augmentat els beneficis bruts un 35%. «Les pimes, en termes generals i especialment les més petites, no tenen ni de lluny aquests resultats», ha defensat el president de Pimec, Antoni Cañete, després de l’assemblea general de la patronal celebrada aquest dimarts.

En un moment en què des dels sindicats i part del Govern central s’ha assenyalat les empreses d’estar aconseguint uns beneficis rècord a costa d’alimentar l’espiral de preus, des de la patronal de les pimes catalanes hi han volgut marcar distància. «No totes les empreses estan tenint uns beneficis extraordinaris. Volem aclarir-ho», ha declarat Cañete. 

L’entitat empresarial ha argumentat que la «posició dominant» i les «rendes excessives» d’unes quantes companyies, en qüestions com la capacitat de traslladar l’augment de costos als preus, està dificultant la supervivència de les més petites. El 2022 va tancar amb el més gran nombre de societats dissoltes a Catalunya des del 2016, segons les últimes dades de l’INE. Aquestes mateixes dades revelen que es van constituir un total de 18.977 noves societats mercantils, 10 vegades més que les liquidades.

Nombre de socis a l’alça

Pimec ha presentat els seus comptes de l’exercici 2022 i continua creixent en nombre de socis, d’acord amb un 3% durant l’últim any, fins a un total de 144.000 associats. L’entitat empresarial presidida per Antoni Cañete, malgrat un to de prudència quant als marges de beneficis de les pimes, ha tret pit de la salut «extraordinària» dels comptes de la patronal catalana. 

L’entitat ha tancat l’exercici amb uns ingressos de 21,9 milions d’euros i un resultat positiu de gairebé 600.000 euros, el 19% més del previst. Sis de cada 10 euros que va ingressar Pimec van ser o bé de quotes dels socis o bé de servei cobrat als socis. «Som l’entitat empresarial amb una activitat més gran», ha reivindicat Cañete.

L’entitat empresarial ha ratificat en assemblea i per unanimitat els seus comptes, i serà a partir d’aquests que apujarà el sou als seus 220 empleats d’estructura en un 3%. En el cas del personal directiu, aquest 3% es divideix en un 2% base i un altre punt addicional en funció d’objectius de productivitat. El mateix criteri aplicat durant l’any passat. 

Els grans acords socials, la gran assignatura pendent

Pimec creix en associats i cada vegada negocia un nombre més gran de convenis col·lectius, fins al punt que ha duplicat la seva presència a les taules de negociació (832 a tot Catalunya), ja sigui perquè es negocien més convenis, ja sigui perquè Pimec ha reforçat la seva presència en els ja existents. 

No obstant, també lamenta la seva absència a les grans taules de diàleg social a escala estatal. «Espanya no culminarà la seva transició democràtica fins que les pimes no tinguin veu pròpia en el diàleg social», ha reiterat Cañete en la trobada posterior amb periodistes.

Notícies relacionades

El mateix dia que CCOO ha donat el seu ‘sí’ definitiu a l’acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC), que interpel·la patronals i sindicats a apujar sous un 10% fins al 2025 (4% el 2023 i 3% el 2024 i el 2025), Pimec ha criticat que cap representant de les petites i mitjanes empreses anés a aquesta taula. Tot i així ha valorat que «tot el que es faci dins de la concertació és bo».

Conpymes, l’organització a escala estatal que han impulsat des de Pimec, no va ser convidada a aquesta concertació. Actualment té dos recursos interposats, un davant el Tribunal Suprem i un altre davant l’Audiència Nacional, per exigir al Govern central que li reconegui la condició d’«agent social més representatiu», fet que li obrirà les portes, entre d’altres, a negociar reformes com la laboral o la de les pensions.