Els impagaments dels crèdits ICO sumen 2.350 milions, només l’1,67% del total

Una mica més de tres anys després de l’esclat de la pandèmia, els crèdits bancaris amb aval públic de l’ICO creats pel Govern per evitar una debacle massiva d’empreses, pimes i autònoms per la crisi sanitària continuen mostrant un comportament més positiu de l’esperable quan es va decretar el confinament del 2020. Al tancament del març, la morositat d’aquests préstecs –més de 90 dies d’impagament– es limitava a l’1,67% (2.350 milions d’euros), segons un informe de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Els esmentats impagaments han fet que l’Estat abonés 391,4 milions d’euros a la banca en virtut de les garanties que va concedir per aconseguir que el finançament continués arribant a l’economia en les primeres fases del coronavirus.

Les operacions moroses, així, pugen a unes 39.800, concedides a uns 28.800 clients. L’Estat es va comprometre a assumir el 80% de les pèrdues que causessin als bancs els crèdits morosos a autònoms i pimes i entre el 60% i el 70% en els préstecs impagats a empreses més grans. La quantitat desemborsada és encara baixa perquè la morositat està sent continguda, i també perquè l’ICO va abonant a les entitats la suma avalada de les quotes impagades, no de tot el principal pendent del crèdit, per la possibilitat que el client torni a ser capaç de fer front a les quotes. 

Les 39.800 operacions moroses es comparen amb les 1.192.484 que es van concedir, amb 674.922 beneficiaris que van rebre 140.737 milions d’euros (107.187 milions avalats). Que les operacions impagades (3,33% del total) siguin més importants que l’import de mora (1,67%) implica que els clients que van demanar quantitats més petites –normalment autònoms i pimes– estan tenint més problemes per fer front a les quotes. En qualsevol cas, es tracta també d’una dada baixa tant pel que fa a l’esperable fa tres anys com a les dades històriques de morositat. Al tancament del juny passat va vèncer el període de carència de la majoria d’operacions que es van beneficiar de la moratòria en el pagament del principal, però no hi ha hagut un increment notable de la morositat.

Diferències amb el Banc d’Espanya

Les xifres de l’informe de l’ICO, que lògicament aniran creixent en els pròxims trimestres, són diferents de les que ve donant el Banc d’Espanya a causa de diferències en la metodologia de càlcul. L’ICO pren com a referència la quantitat màxima de crèdit atorgat perquè considera que ofereix la imatge més realista. Així, es tracta d’una cartera tancada a noves entrades (el termini per demanar els avals va finalitzar el juny de l’any passat), que a més es va reduint per les amortitzacions (principalment dels clients més solvents). En canvi, els crèdits de mora o amb més dificultats de pagament no surten de la cartera, i així el seu pes sempre tendirà a augmentar respecte a l’última dada de saldo viu. A més, l’ICO té en compte només els crèdits impagats, ja que són els més rellevants per a la institució perquè són els que l’obliguen a pagar els bancs.

El Banc d’Espanya, en canvi, pren com a referència l’últim saldo viu del crèdit disposat (hi ha quantitats aprovades que les empreses finalment no van necessitar, tot i que el tenien aprovat i disponible). A més, calcula la taxa de dubtositat (no de morositat, com l’ICO), en què s’inclouen tant els crèdits impagats com els registrats en la categoria de dubtositat subjectiva (operacions al corrent de pagament però que es considera probable que deixin d’estar-ho). Això és així perquè per a l’organisme supervisor el més rellevant no és l’impacte que puguin tenir els esmentats crèdits en els comptes públics, sinó en els bancs i en l’estabilitat del sistema financer.

Segons les seves últimes dades, el crèdit disposat viu dels crèdits ICO va baixar fins als 79.212 milions d’euros al tancament de l’any passat (un 11,3% menys que el 2021). D’aquests, un 7,1% (5.633 milions, un 78% més) estaven en situació de cobrament dubtós (serien el 6,3% si es compara amb el punt màxim de la cartera disposada). En concret, eren 2.905 milions i un 3,7% de morositat i 2.728 milions i un 3,4% de dubtositat subjectiva. A més, hi havia un altre 19,6% (15.504 milions, un 14,5% menys) en la categoria de vigilància especial (al corrent de pagaments però amb símptomes de debilitats), mentre que un 73,3% (58.075 milions, un 14,5% menys) no presentaven problemes.

Dins les expectatives

La dubtositat del 7,1% o el 6,3% d’aquests crèdits calculada pel Banc d’Espanya és superior al 3,55% de dubtositat bancària general del febrer i el 4,2% de dubtositat empresarial del desembre. El mateix organisme ho va justificar en el seu recent informe d’estabilitat financera: «El pitjor comportament de la qualitat creditícia d’aquesta cartera en relació amb la del conjunt dels préstecs a empreses entra dins les expectatives de desplegament del programa de garanties ICO, especialment orientat a les empreses que afrontin la crisi sanitària del 2020-2021 amb una posició financera més feble i que es vegin més afectades per aquesta, en particular per la naturalesa de la seva activitat sectorial». Així mateix, està molt per sota del màxim històric del 13,61% de dubtositat bancària general aconseguida el 2013 o dels nivells superiors al 30% de la registrada per constructores i promotores després de l’esclat de la bombolla.

Notícies relacionades

Avís de la Seguretat Social als pares amb fills menors de 26 anys: situació a tenir en compte

¿Vols obrir un rocòdrom? Descobreix la nova fórmula d'Indoorwall i aconsegueix una rendibilitat alta

Després de l’inici de la pandèmia el març del 2020, així, el Govern va aprovar les dues línies d’avals per import de fins a 140.000 milions d’euros (100.000 milions per a liquiditat i circulant i 40.000 per a inversió), que juntament amb els ertos per als treballadors va ser clau per evitar una destrucció massiva de teixit productiu i ocupació durant el confinament. El 98% de les operacions van ser subscrites per autònoms i pimes i el 73,5% van ser per a treballadors per compte propi i micropimes de menys de 10 empleats. 

Catalunya va ser la comunitat que va registrar més nombre d’operacions amb 238.016 crèdits per a 134.260 empreses i autònoms per un import de 26.507 milions d’euros (20.352 milions en avals). Per finançament, la primera va ser la Comunitat de Madrid (28.486 milions) per tenir més concentració de grans empreses. Els sectors als que es va concedir més avals van ser el turisme, l’oci i la cultura; la construcció i infraestructures; els serveis empresarials, professionals i administratius; els béns de consum i ‘retail’; béns equip i industrials; i la distribució comercial d’aliments i begudes.