La tarifa regulada de gas només atrau 4 de cada 10 usuaris tot i ser la més barata

Un consumidor pot pagar fins a 400 euros anuals més en el mercat lliure, segons una anàlisi de Competència / El regulador proposa revisar el mètode de càlcul de la TUR i no vincular-lo al petroli

La tarifa regulada de gas només atrau 4 de cada 10 usuaris tot i ser la més barata

EP

4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Per evitar l’escalada de preus durant la crisi energètica, el Govern va decidir, al setembre del 2021, intervenir la tarifa d’últim recurs de gas natural (TUR, en argot energètic), una mesura que la va convertir en la més barata del mercat i que va duplicar la seva contractació fins als tres milions de clients. En el primer semestre de l’any passat, després del descens dels preus, el Govern va posar fi a aquesta ajuda, però tot i així continua sent la tarifa més assequible, segons l’últim informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), encarregada de supervisar aquest mercat.

La TUR és la tarifa regulada del mercat de gas i la pot contractar qualsevol usuari domèstic, fins i tot aquells que tenen calefacció central, tot i que només poden fer-ho a través de quatre empreses: Baser, Comercializadora Regulada (Grup Naturgy), Curenergia (Grup Iberdrola) i Energía XXI (Grup Endesa). I la diferència de preus amb la resta de tarifes del mercat pot fer que un consumidor pagui fins i tot el doble en la factura anual.

Més de 130 empreses

No obstant, malgrat ser barata i accessible, no és l’opció dominant, ja que només 4 de cada 10 consumidors de gas tenen contractat així el subministrament, segons les últimes dades publicades pel superregulador, que daten de finals de 2024. Segons aquestes dades, 3,1 milions d’usuaris tenen un contracte regulat, mentre que els 4,8 milions restants tenen un contracte amb un comercialitzador del mercat lliure. Hi ha més de 130 empreses actives en el mercat minorista de gas, tot i que les principals, a més de les que formen part de les empreses verticalment integrades (Naturgy, Endesa i Iberdrola), són Totalenergies, Repsol, Factor Energía, Eni, Audax i Feníe Energía.

La principal característica de la TUR és que es regeix per les regles que fixa el Govern, que la revisa cada tres mesos (a principis de gener, abril, juliol i octubre), en funció de la evolució del cost de la matèria primera, al qual suma els peatges d’accés i els costos de comercialització. En canvi, en les ofertes del mercat lliure depenen de l’acord que firmi l’usuari amb la comercialitzadora i en la majoria dels casos es manté el mateix preu durant tot l’any.

És precisament la fórmula que s’utilitza per calcular el cost de la matèria primera el motiu principal que la tarifa regulada sigui més econòmica que les ofertes del mercat lliure, ja que la tarifa d’últim recurs vincula aquest cost a la cotització del petroli (barril Brent i mercat anglès NBP), no al preu del gas natural, segons la CNMC. Això impedeix que la resta de les empreses –del mercat lliure– puguin oferir un preu tan competitiu com el de la tarifa regulada, perquè en el seu cas han de prendre com a referència el preu de cotització del gas.

De fet, la CNMC proposa, en aquest informe, revisar el criteri amb el qual es calcula el cost de la matèria primera per utilitzar referències de preu del gas en el mercat espanyol amb diferents terminis, en substitució del preu del petroli. A més, el superregulador suggereix introduir en la fórmula actual alguns costos derivats de la seguretat de subministrament i les aportacions al Fons Nacional d’Eficiència Energètica (FNEE), que actualment no hi estan inclosos.

Els usuaris amb gas natural per a l’aigua calenta i la calefacció que hagin contractat la TUR a l’abril del 2025 pagaran uns 400 euros a l’any, mentre que amb la resta d’ofertes del mercat es pagarien entre 535 i 800 euros, segons una anàlisi realitzada per la CNMC. Malgrat aquesta diferència, la TUR no sembla l’opció més atractiva, ja que només 3,1 milions de consumidors la tenen contractada. Són pocs si es té en compte el total del mercat (uns 8,1 milions de consumidors), però són el doble dels que hi havia fa tres anys.

Crisi energètica

El gran transvasament en la contractació de la TUR es va produir a partir de l’últim trimestre del 2022, després que el Govern decidís limitar l’increment del cost de la matèria primera inclòs en la tarifa d’últim recurs per evitar una pujada de les factures domèstiques en plena crisi energètica. Llavors, la TUR va passar d’1,5 milions de clients el desembre de 2021 a tres milions el desembre de 2023. Després d’aquest hivern, amb el final de la subvenció pública i el descens dels preus, el transvasament de clients a la tarifa regulada es va alentir notablement, amb una alça d’uns 93.500 clients el 2024, fins arribar a un total de 3,1 milions, un 39% dels usuaris.

Notícies relacionades

Tots els consumidors domèstics poden contractar la TUR, tot i que hi ha diferents tipus d’oferta en funció del consum. Les llars que utilitzen el gas natural per cuinar o escalfar aigua i, per tant, consumeixen menys de 5.000 kilowatts hora (kWh) a l’any poden contractar la TUR 1, mentre que les vivendes que a més d’aigua calenta i cuina tenen calefacció de gas natural (demanden entre 5.000 i 15.000 kWh) poden contractar la TUR 2.

Per sobre d’aquestes quantitats i fins als 50.000 kWh s’aplica la TUR 3, per a llars que tenen un gran consum o per a negocis, mentre que les comunitats de veïns (entre els 50.000 kWh i els 300.000 kWh) poden beneficiar-se de la TUR 4.