Manifestació a Madrid

1 de maig: els sindicats amenacen amb mobilitzacions si no hi ha un acord per apujar els salaris

  • 10 gràfics per entendre com arriben l’ocupació i els salaris a l’1 de maig

  • Última hora en directe de les manifestacions pels drets laborals

1 de maig: els sindicats amenacen amb mobilitzacions si no hi ha un acord per apujar els salaris
4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Els sindicats CCOO i UGT amenacen amb mobilitzacions a la tardor si no hi ha un acord amb els empresaris per apujar els salaris a la taula de negociació col·lectiva. Aquesta ha sigut la principal proclama de les prop de 70 manifestacions convocades a Espanya pels dos sindicats amb el lema ‘Apujar salaris, abaixar preus, repartir beneficis’. «La CEOE ha de saber que el temps s’escurça. O hi ha acord o hi haurà conflicte», ha dit el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, des de la manifestació a Madrid. «Volem que el 2023 generi un punt d’inflexió en la pujada dels salaris», havia avançat minuts abans el seu col·lega de CCOO, Unai Sordo.

Les centrals defensen un acord «en un període molt breu» per evitar un conflicte «de caràcter general» en el qual «se sap com comença però no com s’acaba». Álvarez ha comparat la situació espanyola amb la francesa, on, en el moment en què es van iniciar les manifestacions contra la reforma de les pensions, «no pensaven que agafarien la força que van agafar». «Si la patronal valora la pau social que hem viscut en els últims anys, ha de ser conscient que això requereix esforç, negociació i repartiment de la riquesa. Si no ho fa, pot estar segura que les organitzacions sindicals anirem a mobilitzacions que sabem quan comencen però no quan ni com acaben», ha reiterat.

Pocs dies abans de les eleccions autonòmiques i municipals, els sindicats han recordat que en aquests comicis «és on es juga de veritat el que passarà amb l’ocupació». «Cal reivindicar i exigir avui a les organitzacions polítiques que es presentin a aquestes eleccions que no ens prenguin el pèl, que parlin de les coses que han de decidir», ha dit Álvarez, que ha posat com a exemple la vivenda i les polítiques d’orientació dels treballadors a l’atur.

Una hora i quinze minuts ha durat aproximadament la marxa madrilenya des de l’encreuament de Gran Vía amb el carrer Alcalá fins a plaça d’España. Hi han participat unes 60.000 persones, segons l’organització. Segons recull Europa Press, la delegació del Govern calcula unes 10.000 persones. Entre ells hi havia la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero; el ministre de Consum, Alberto Garzón; la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i la candidata del PSOE a l’ajuntament de Madrid i abans ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto.

Canvis en la jornada laboral

La vicepresidenta Yolanda Díaz, que s’ha sumat a la cita com una més entre els manifestants, ha xifrat en 21.000 euros el salari mitjà a Espanya, és a dir, uns 1.500 euros en 14 pagues, una xifra que, segons la vicepresidenta, «no permet viure amb dignitat» en cap ciutat espanyola. La vicepresidenta segona ha demanat a la patronal un acord «immediat i imminent» abans que s’acabi el maig per «apujar el conjunt dels salaris a Espanya».

Díaz ha recordat que, a més del salari, és el moment de «canviar la jornada laboral». «Ha arribat el moment de reduir la jornada laboral i de fer-ho sense reducció salarial. Aquest és el tema del moment. És hora d’actuar sobre el temps», ha reiterat Díaz. La vicepresidenta ha assegurat que el seu departament presentarà en un període «breu» un informe d’experts sobre la llei sobre usos del temps. «Toca dir als treballadors que ha arribat el moment de parlar del temps lliure perquè puguem tenir vides dignes», ha insistit Díaz.

Pocs joves

Notícies relacionades

En algunes pancartes es podia llegir «és inflació, crida el lladre» i «per a rei, clergat i exèrcit sempre hi ha diners; per a la pensió, no». La majoria eren persones grans, habituals d’aquesta cita, com Eugenia i Luisa López, nascudes als anys 1932 i 1933, que no recorden cap 1 de maig sense manifestar-se. «És important demanar que tot sigui el millor possible perquè si no ho demanes no t’ho donen. Qui no plora no mama», diu la Luisa, una de les dues germanes del barri d’Orcasitas que es mobilitzen cada any pels carrers de Madrid en companyia de tota la seva família. «És una manifestació molt familiar», afegeix.

Segons les germanes López, la sensació és la mateixa que la d’altres anys, tot i que un dels fills de la Luisa, que les acompanya, reconeix que «des que el 2 de maig és festiu a Madrid», ja no és el mateix. «Molta gent fa pont i l’acollida és menor». I, tot i que els joves eren minoria, n’hi havia alguns que acompanyaven la família, com Alma Campo, una estudiant de segon de Periodisme i Comunicació Audiovisual, que ha assistit a la manifestació per primera vegada. «No estic acostumada a venir. És la primera manifestació a la qual vaig i l’ambient és guai. Ara és un moment d’exàmens i estava dubtant. Però és important per al futur. És important perquè, tot i que sembli que no hi ajudes, fas pinya amb la resta de la gent», explica.