El preu de la llibertat financera
Madrid té 2,5 vegades menys deute que Catalunya però similar càrrega d’interessos
Les comunitats autònomes que van evitar el rescat financer de l’Estat fa 10 anys han hagut d’encaixar a canvi més costos
Madrid és la comunitat autònoma amb menys volum de deute públic en relació amb el seu PIB. El seu deute amb prou feines representa el 13,5% del seu PIB regional, tres vegades menys que la Comunitat Valenciana (44%) o 2,5 vegades menys que el de Catalunya (33,4%). No obstant, la càrrega d’interessos de Madrid pel seu deute públic (0,29% del PIB) és idèntica a la que suporta València i no està tan lluny de la de Catalunya (0,40% del seu PIB).
Les dades de Comptabilitat Nacional sobre les finances autonòmiques del 2022 publicades el 30 de març per la Intervenció General de l’Estat (IGAE) i l’actualització de l’estadística de deute públic feta l’endemà pel Banc d’Espanya permeten posar xifres i matisos a la càrrega d’interessos que suporten les comunitats. L’anàlisi resulta pertinent, ara que el mecanisme de rescat financer que va disposar el Govern del PP a finals del 2012, el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), ha fet 10 anys. La conclusió que s’extreu és que la llibertat té un preu, també en les finances autonòmiques.
La llibertat té un preu...
La raó que explica que Madrid suporti la mateixa càrrega d’interessos que València malgrat tenir tres vegades menys de deute públic té a veure amb el fet que la comunitat que ara presideix Isabel Ayuso va elegir en plena crisi del 2012 continuar acudint en solitari als mercats financers per cobrir les seves necessitats pressupostàries. Madrid va renunciar a l’assistència de l’Estat, que va oferir a totes les comunitats finançament més barat del Tresor, a través del FLA, a canvi, això sí, de quedar sotmeses aquestes a una vigilància reforçada del Ministeri d’Hisenda i a la possible intervenció dels seus comptes. Només per als cinc primers anys de vigència dels mecanismes, Hisenda va estimar un estalvi de gairebé 22.000 milions d’euros en paga d’interessos per a aquestes comunitats.
La precarietat pressupostària de comunitats com Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia i la major part de totes les autonomies les va conduir a quedar endollades al Tresor. Només per als cinc primers anys de vigència dels mecanismes, Hisenda va estimar un estalvi de gairebé 22.000 milions d’euros en paga d’interessos per a aquestes comunitats.
Madrid, el País Basc i Navarra es van poder permetre el luxe de quedar-se’n al marge des del primer moment. Després, se n’han anat desendollant Galícia, Castella i Lleó, les Canàries i Astúries, segons explica César Cantalapiedra, soci d’AFI Consultors d’Administracions Públiques.
Haver fet gala d’aquesta llibertat financera, havent d’emetre deute més car, contribueix a explicar per què Madrid carrega amb tants interessos com València en relació amb els respectius PIB malgrat que aquesta té el triple d’endeutament.
A semblant conclusió s’arriba si el que s’analitza és l’esforç que suposa a cada comunitat pagar cada any els seus interessos, tal com posa de manifest un estudi recent de l’agència Scope Ratings. Amb dades de l’IGAE a tancament del 2022, s’arriba a la conclusió que, malgrat ser la comunitat amb menys nivell de deute, Madrid és la segona que més percentatge dels ingressos corrents de la caixa ha d’apartar cada any per pagar interessos (el 2,5%). Només Catalunya, que té més del doble de deute que Madrid, dedica un percentatge una mica més elevat dels seus ingressos a pagar els interessos (el 2,8%). València, amb el triple de deute que Madrid, dedica a interessos l’1,8% dels seus ingressos corrents.
Autonomia financera davant el FLA
«Això es deu a l’autonomia financera més gran de Madrid, que, juntament amb les comunitats forals, és l’única regió espanyola que no obté finançament de les línies de liquiditat del Govern central. Això té com a contrapartida uns costos de finançament més elevats, tot i que favorables, que els de les regions més dependents del finançament del deute públic, com Catalunya i la Comunitat Valenciana, que representen més del 80% del deute total», explica l’informe dels analistes de Scope Ratings.
El 84,5% del passiu total de Catalunya té com a creditor l’Estat, a través d’instruments com el FLA. En el cas de València, aquest percentatge és del 83,5%. Cantàbria té gairebé el 92% del seu deute amb l’Estat, i Múrcia, el 86%. Després de Madrid, el País Basc i Navarra, els percentatges més baixos de dependència del FLA es donen a Castella i Lleó (16% del seu deute), les Canàries (20%), Astúries (20,3%) i Galícia (24%).
Així, de l’anàlisi de les dades es conclou que Madrid, el País Basc i Navarra (les tres comunitats que mai han estat endollades al FLA) dediquen una part més significativa dels seus ingressos a pagament d’interessos que, per exemple, Extremadura, Galícia i la Rioja, que tenen més deute però que es beneficien en alguna mesura del finançament més barat que proporciona el Tresor.
Una conclusió més: les Balears, amb un 26,6% de deute sobre el PIB, és la cinquena comunitat amb més volum de deute. Té el doble de deute que el País Basc o Madrid. No obstant, dedica pràcticament el mateix percentatge dels seus ingressos que el País Basc a pagar els interessos del seu deute i la meitat que Madrid.
...el que riu l’últim
Notícies relacionadesNo obstant, la història no acaba aquí. La sentència de «la llibertat té un preu» amb què començava aquesta anàlisi, pot ser que continuï amb el refrany que diu que «el que riu l’últim, riu millor».
«No hi ha cap comunitat que es financi a millor preu que el Tresor», explica César Cantalapiedra. «A priori, no hi ha forma més barata que finançar-se a través del FLA», afegeix. Però pot ser que només a priori. El FLA es va estrenar el 2102 amb un tipus d’interès pròxim a zero i un termini de deute relativament curt, de 10 anys (ampliat després a 12). Els títols de llavors que van començar a vèncer a finals del 2022 s’han de refinançar ara amb uns tipus d’interès per al Tresor que són creixents. En l’altre costat, les comunitats de Madrid, el País Basc i Navarra, és veritat que s’han estat finançant a un preu més elevat que el Tresor aquests anys, però també ho han fet amb títols a més llarg termini i ara poden capejar de manera més gradual el vertiginós encariment dels tipus d’interès. Per això es pot portar a col·lació el vell refrany del que riu l’últim.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"
- Fenomen extrem als EUA L’huracà més violent de les últimes dècades arriba a Florida
- "Casa teva serà el teu taüt"
- Futbol El City tem que l’adeu de Begiristain arrossegui Guardiola
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- 'La vegetariana', de Han Kang: una dona que vol ser una planta
- CRÍTICA Han Kang: sang i ossos
- Apunt Futbolistes sense edat
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"