La inflació es desploma al març fins al 3,3%, al nivell de l’agost del 2021

L’índex de preus de consum (IPC) s’ha reduït al març fins al 3,3% interanual, gairebé la meitat que el mes anterior i gairebé tres vegades menys que un any enrere, segons l’indicador avançat publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Un dels elements que ha contribuït a aquesta evolució ha sigut la moderació dels preus de l’electricitat i dels carburants, així com la comparació amb l’escalada registrada el març de l’any passat. Tot això ha portat l’índex al nivell més baix des de l’agost del 2021.

Un any enrere va ser quan es va notar el primer impacte de la guerra d’Ucraïna, amb un augment mensual respecte al mes precedent del 3%, el més gran en 45 anys. Dotze mesos després, la comparació acusa el denominat ‘efecte esglaó’ i es modera l’índex general tot i que continuï en nivells elevats la cistella de la compra, sense que hagin tingut gaire efecte la supressió de l’IVA en els aliments més bàsics i la reducció del 10% al 5% en els olis i les pastes. L’IPC respecte al febrer ha pujat el 0,4%.

En tot cas, la inflació subjacent, la més estructural, ja que és la que exclou els preus de l’energia i dels aliments no elaborats, es va reduir una dècima respecte al febrer, fins al 7,5%, el primer descens des del setembre passat, segons l’INE. El mes passat, els aliments van arribar a un nivell rècord del 16,6%, cosa que va situar la inflació subjacent en el 7,6%.

Segons fonts del Govern, la reducció de la inflació «està afavorint la competitivitat de les empreses espanyoles, com posen de manifest els guanys de quota de mercat i l’augment de les exportacions de béns i serveis, fins i tot en el complex context econòmic internacional».

Els analistes ja preveien un descens important durant la primera meitat d’aquest any al comparar-se amb el primer semestre del 2022, en el qual es va viure la gran escalada. De fet, estimen que l’‘efecte esglaó’ o efecte base «pressionarà significativament a la baixa la inflació durant tota la primera meitat del 2023», segons l’anàlisi de CaixaBank Research. Aquest desfasament es reduirà durant la segona meitat de l’exercici, ja que el fort creixement de l’IPC es va concentrar en el primer semestre del 2022, mentre que durant la segona part d’aquest exercici es va mantenir bastant estable.

Després d’un 2022 amb una inflació mitjana del 8,5%, la més alta des del 1986, i un pic d’inflació interanual del 10,8% el juliol passat, en els pròxims mesos la tendència podria ser a la moderació. En les seves últimes estimacions, el Banc d’Espanya, a més de millorar la previsió de creixement per a aquest any fins a l’1,6%, va rebaixar les d’inflació fins a una mitjana del 3,7%.

També el panel de la fundació de les antigues caixes, Funcas, que integra les estimacions de 19 entitats i serveis d’estudi, va calcular que la inflació aquest any se situaria en una mitjana entorn del 4%, és a dir, al voltant de la mitjana del 2022. La taxa interanual del desembre seria del 3,7%, enfront el 5,7% de l’any passat, segons Funcas.

Notícies relacionades

Un mirall imperfecte per a l’opa

La unió CaixaBank-Bankia compleix 5 anys com un negoci gairebé perfecte

Quant a la inflació subjacent, puja cinc dècimes, fins al 4,5% de mitjana anual. El mes passat es va situar en el 7,6% impulsat per la cistella de la compra, que va rellevar els preus de l’energia, que van ser els que van iniciar l’escalada.

Aquesta evolució és la que va empènyer el Banc Central Europeu (BCE), més tard que la Reserva Federal dels EUA, a iniciar el camí de les pujades dels tipus d’interès a partir de juliol passat. Des d’aleshores, ha acordat sis increments, al passar del 0% a l’actual 3,5%, amb el consegüent encariment de l’euríbor a un any, que és la referència per a les hipoteques d’interès variable.