El Banc d’Espanya millora les seves perspectives de creixement i inflació per al 2023

El Banc d’Espanya ha millorat lleugerament les seves projeccions sobre l’economia espanyola per al 2023. En l’informe trimestral publicat aquest dimecres eleva a l’1,6% la seva previsió de creixement del producte interior brut (PIB) per al 2023 (tres dècimes per sobre de l’1,3% projectat al desembre). Alhora retalla de manera important, en 1,2 punts, la seva previsió d’inflació mitjana per a aquest exercici, fins al 3,7%, per la intensa moderació que es preveu en els preus de l’energia.

La inflació dels aliments, no obstant, es mantindrà elevada en el conjunt de l’any: el Banc d’Espanya estima que la pujada dels seus preus encara no ha tocat sostre i ha elevat fins al 12,2% la inflació mitjana prevista per als aliments en el conjunt del 2023. Aquesta previsió és molt superior a la que s’estimava al desembre (7,8%), malgrat la rebaixa de l’IVA que va entrar en vigor el gener del 2023 per a una àmplia cistella d’aliments i que, segons estimacions del Banc d’Espanya, la rebaixa fiscal s’ha traslladat de manera molt important (en un 90%) als preus finals dels productes. 

En conjunt, el Banc d’Espanya anticipa ara per al 2023 més creixement, menys inflació, més ocupació, una taxa d’atur més baixa i tipus d’interès més alts que el que projectava al desembre per a l’economia espanyola. Amb tot, el creixement previst per al 2023 pel Banc d’Espanya (1,6%) encara es manté per sota de l’estimació més optimista del Govern espanyol (2,1%) i significa una frenada en sec respecte al creixement aconseguit el 2022 (5,5%).

Les perspectives que publica aquest dimecres el Banc d’Espanya es van acabar d’elaborar a principis de març, abans de la recent aparició de tensions en els mercats financers internacionals. L’organisme preveu que, després d’haver crescut el 5,5% el 2022, el PIB creixerà l’1,6%, el 2,3% i el 2,1% el 2023, el 2024 i el 2025, respectivament. Quant a la inflació general –que en la mitjana del 2022 es va situar en el 8,3%–, es preveu que descendirà fins al 3,7% el 2023, es mantindrà pràcticament estable el 2024 –en el 3,6%– i es reduirà fins a l’1,8% el 2025. Per la seva banda, el component subjacent dels preus creixerà un 3,9% aquest any –una dècima més que el 2022– i es desaccelerarà fins al 2,2% i l’1,8% els dos anys següents, segons les noves previsions de l’organisme que governa Pablo Hernández de Cos.

Un primer trimestre millor del que s’esperava

¿Què ha passat des del desembre perquè el Banc d’Espanya hagi millorat les seves perspectives? El primer ha sigut la revisió a l’alça del creixement del 2022 (fins al 5,5%), la qual cosa suposa un efecte d’arrossegament favorable per al 2023, que ha començat l’any millor del que s’esperava. A més, s’ha observat una ràpida correcció dels preus de l’energia. A l’altre plat de la balança, la pujada dels tipus d’interès, l’encariment més marcat dels aliments i els nivells més alts de la inflació subjacent juguen en sentit contrari.

En particular, el Banc d’Espanya estima un creixement trimestral del 0,3% per als tres primers mesos de l’any, una dècima per sobre del que es va anotar l’últim període del 2022. «L’evolució de l’economia espanyola en els primers mesos del 2023 estaria sent, d’acord amb la informació encara incompleta que proporcionen els indicadors més recents, una mica més favorable del que s’anticipava al desembre», afirma l’informe. En particular, fa referència a indicadors com l’afiliació a la Seguretat Social o la recuperació de l’activitat turística.

Empenta a partir de la primavera

«A partir de la primavera s’espera que l’activitat econòmica presenti un grau de dinamisme creixent», amb l’ajuda de la disminució prevista de les pressions inflacionistes, la recuperació de la confiança i de les rendes reals, la millora de les cadenes mundials d’aprovisionament i la intensificació del desplegament dels fons europeus Next Generation EU. En contra del creixement jugarà, en tot cas, «la possible tensió addicional que podrien experimentar les condicions financeres» (per la pujada dels tipus d’interès), així com la culminació de la translació dels augments passats en els tipus d’interès als crèdits i a les hipoteques. Sota la trajectòria projectada pel Banc d’Espanya, el PIB recuperarà el seu nivell previ a la pandèmia en el segon semestre d’aquest any.

Per al 2024, la previsió de creixement del 2,3% suposa una retallada de quatre dècimes respecte al que es projectar el desembre passat. El 2024 no serà un exercici de correcció de la inflació, ja que es preveu que en aquest exercici es retiraran les mesures per pal·liar la pujada dels preus que sí que es van prorrogar per al 2023. Així, es preveu que la inflació mitjana només baixarà una dècima el 2024, fins al 3,6%, abans de descendir novament el 2025 fins a l’1,8%.

«La creació d’ocupació es prolongarà al llarg de l’horitzó de projecció, d’acord amb l’avenç de l’activitat», s’afirma. Per al 2023 s’ha corregit a l’alça la previsió del creixement en terme d’hores treballades (fins al 0,9%, enfront la projecció anterior del 0,5%). Ara es preveu que la taxa d’atur se situarà en una mitjana del 12,7% de la població activa el 2023, dues dècimes per sota de l’estimació anterior.

Dèficit i deute

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El quadro de macromagnituds que presenta ara el Banc d’Espanya inclou una projecció de dèficit públic amb taxes del 4,6% del PIB el 2022; del 4,1% el 2023 i del 3,5% el 2024, abans de repuntar al 4,3% el 2025, molt per sobre de l’objectiu del 3% que es mantindrà en les noves regles d’estabilitat de la Unió Europea. El 2025, «a l’augment estructural de la despesa –principalment per les pensions– i a la reducció d’ingressos –per la reversió parcial de les sorpreses en la recaptació que han tingut lloc entre el 2020 i el 2022– s’uniria la cancel·lació prevista dels gravàmens transitoris introduïts el 2023», explica l’informe del Banc d’Espanya, en al·lusió als recents tributs sobre banca, energètiques i patrimoni.

Per al deute públic es preveu una lleugera reducció des del 113,1% del PIB del 2022 fins al 111,1% del PIB el 2023 i al 108,6% el 2024, abans de repuntar al 109,6% el 2025.