Congrés tecnològic

4YFN 2023 o l’humà (i els emprenedors) com a futur de la tecnologia

El saló de les ‘start-ups’ dins del Mobile reivindica en les seves primeres hores el potencial de les petites tecnològiques i el seu paper a l’hora de crear una intel·ligència artificial útil i segura

4YFN 2023 o l’humà (i els emprenedors) com a futur de la tecnologia

MANU MITRU

3
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

«Si vols anar ràpid, ves-hi sol; si vols anar lluny, ves-hi acompanyat; i si vols les dues oses, crea un ecosistema». Cita èpica per recordar que aquesta trobada és un dels millors ecosistemes del món i el 4 Years From Now (4YFN) 2023 queda oficialment inaugurat. Sobre l’escenari, els seus ‘masterchefs’, diu el conductor de l’acte: el president del saló, Yossi Vardi, i el seu director, Pere Duran, tots dos encantats de l’estampa que tenen al davant (una sala plena), confiats en el futur que ofereix als emprenedors i a les ‘start-ups’ malgrat la situació macroeconòmica i geopolítica global, i amb plans que això sigui només l’avantsala d’una edició molt més gran l’any que ve. Segons confessa Vardi poc abans d’abandonar l’escenari, l’organització vol que aquest saló per a les empreses emergents associat al Mobile World Congress ocupi el 2024 dues plantes, el doble d’espai que aquest any.

Aquest any s’hi exhibeixen més de 700 empreses (gairebé les mateixes que l’any previ a la covid) de tota mena de geografies i sectors i en situació molt variada. Malgrat que les múltiples delegacions catalanes (Generalitat, Ajuntament, Mobile World Capital, Barcelona Health Hub, Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra...) tinguin un paper protagonista en aquest espai, la resta d’estands que agrupen empreses confirmen aquesta varietat: des d’Andalusia, Astúries i València, fins al Japó, passant per Àustria, França, els Països Baixos, la Gran Bretanya i fins i tot Ucraïna. «No en tenim cap altra: hem de continuar lluitant, els soldats al camp de batalla i nosaltres en l’àrea tecnològica», explica una de les representants del fons d’inversió nacional ucraïnès que ha seleccionat les vuit ‘start-ups’ que participen en el saló. El seu objectiu, que la gent conegui el potencial dels emprenedors a Ucraïna i que continuïn fluint, malgrat tot, els projectes i la inversió.

«El més important d’aquesta edició és que després de dos anys molt durs per la covid podem dir sens cap dubte que l’ecosistema d’empreses emergents està aquí al complet», analitza en el seu discurs inaugural Pere Duran, que aprofita per assenyalar les àrees que creu que seran centrals al llarg d’aquesta setmana: el metavers, la intel·ligència artificial i la sostenibilitat.

Prova d’això és que la seva conferència, que s’acaba convertint en una injecció d’optimisme per als emprenedors («L’ecosistema és prou resilient per navegar tot el que ve, i estic molt segur que les ‘start-ups’ estaran a primera línia», assegura aquest directiu. «Winston Churchill deia que l’èxit és anar d’un fracàs a un altre sense perdre les ganes», completa Vardi), doni pas a una altra xerrada, la primera oficial d’aquesta novena edició del 4YFN, sobre com l’humà és el futur de la tecnologia. O que el debat que organitza al cap d’una estona l’associació Tech Barcelona sobre l’impacte real de la intel·ligència artificial enmig de tanta expectativa acumuli una cua a l’entrada que gairebé duplica la capacitat de l’espai que l’acull.

El potencial de la intel·ligència artificial

«¿Per què estem preocupats? Perquè ens afecta directament a nosaltres: en tota revolució, la tecnologia ha destruït llocs de treball i ha desafiat la definició del que implica ser humans», raona un dels ponents, l’enginyer expert en aquesta tecnologia, Josep Maria Ganyet. «No sabem encara què passarà, igual que no sabíem fa deu anys què passaria amb els telèfons i les xarxes socials», planteja aquest especialista, que recorda que aquest últim invent estava dissenyat com a eina d’oci per socialitzar i ha acabat sent una de les principals fonts de desinformació.

Notícies relacionades

Al seu costat, no obstant, tres empreses espanyoles es converteixen en exemple involuntari de tot el que pot sortir bé: Factica perquè utilitza intel·ligència artificial perquè les empreses puguin fer millors previsions de vendes i, al cap i a la fi, afinar punteria amb els seus processos; Mitiga perquè ha desenvolupat una eina per prevenir desastres naturals amb aquesta tecnologia; Accexible, perquè pot detectar malalties amb la seva ajuda.

En qualsevol cas, tots ells confirmen que el futur d’aquesta i tantes altres tecnologies és l’humà, que haurà de treballar a consciència per trobar la manera que la intel·ligència artificial sigui l’eina veritablement útil que està cridada a ser, sense biaixos i amb moltíssima més transparència a l’hora de saber com fa el que fa.