Pressupostos 2023
¿Quant cobrarà Pere Aragonès?
Els alts càrrecs de la Generalitat també registraran una pujada del 2,5% en les seves remuneracions
La llei d’acompanyament blinda la prestació per cessament d’activitat dels consellers i conselleres
La pujada salarial dels empleats públics de l’administració catalana serà aquest any del 2,5%, segons es recull en el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2023. En els comptes figura la incorporació de 6.886 llocs de treball nets, fins a un total de 282.887, per l’absorció de 5.369 que fins ara eren temporals.
Arran de l’alça salarial prevista, el salari anual del president Pere Aragonès quedarà establert en 136.177,50 euros, davant els 132.855,82 que figuren en els pressupostos de l’any passat. En el seu cas s’inclou la reducció salarial del 15% segons l’acord del Govern de l’1 de juny del 2021. Els consellers i conselleres, per la seva banda, arribaran a la xifra de 120.773,72, davant els 117.827,70 euros del 2022.
En el grup d’alts càrrecs, la secretària general de Presidència, Núria Cuenca, passarà de 117.452,94 euros anuals a 120.389,42, si els comptes s’aproven sense incloure canvis en aquest apartat. Assoleixen aquest nivell salarial també el secretari del Govern, Xavier Bernadí; la directora del gabinet jurídic, Mercè Corretja; el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, i el president de la Comissió Jurídica Assessora, Jaume Vernet.
Per la seva banda, els secretaris i secretàries generals de departaments percebran 96.253,24 euros davant els 93.905,40 del 2022 i els directors i directores generals, 92.259,48 euros davant els 90.008,98 que figuren en els pressupostos de l’any passat. Arriben a la mateixa retribució els secretaris sectorials, el director general de la Policia, Pere Ferrer; l’interventor general, David Canada, i el president de l’Autoritat Catalana de la Competència, Roger Loppacher.
Dret a atur
Notícies relacionadesEn matèria laboral i de drets, el projecte de llei d’acompanyament dels pressupostos blinda per llei que els consellers i conselleres tinguin dret a una paga una vegada cessin en el càrrec o fins que trobin una nova feina. Fins ara ja existia el dret a l’esmentada prestació especial, que data d’un decret del 1978, però s’havia de renovar anualment en la llei de pressupostos. Amb l’esmentada modificació, des de l’Administració catalana busquen estabilitzar el pagament i que cada any els comptes públics es limitin a actualitzar la quantia. L’import de l’esmentada assignació era el 2022 de 2.207,2 euros mensuals i passarà a 2.282,30 euros en l’exercici actual, cosa que suposa un increment del 3,40%. Els beneficiaris no poden cobrar-lo durant més de 18 mesos.
El text recull que «els consellers i les conselleres de la Generalitat des del moment del cessament tindran dret prèvia sol·licitud al departament competent en matèria de despeses de personal a una assignació passiva en la quantia i durada que hagi determinat en l’exercici corresponent la llei de pressupostos de la Generalitat».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
-
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
- Una història de superació "L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Hisenda Renda 2021: Sis deduccions de la declaració de l’IRPF 2020 que no s’han d’oblidar
- Vine a escalar i queda't a dormir
- ¿Per què els espanyols som els únics europeus que utilitzem persianes?
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?