Escac a les multiservei: 40.000 treballadors catalans, pendents d’una pujada de fins al 40%

Si bé el principal objectiu de la norma estrella de la legislatura, econòmicament parlant, és ordenar l’excés de contractació temporal, des d’aquest 1 de gener també tindrà un efecte salarial directe sobre la butxaca dels treballadors. I sobre les condicions de competència entre empreses. 

I és que certes companyies, especialment les conegudes com a multiserveis, emparant-se en l’anterior reforma laboral, la del 2012 del PP, podien crear els seus propis plecs de condicions i instaurar-hi condicions laborals pitjors que les negociades entre patronals i sindicats a nivell sectorial. Amb els sous, majoritàriament, ancorats al salari mínim. 

És a dir, dues societats iguals, amb els treballadors exercint la mateixa tasca, però en una un cobrava el salari mínim (SMI) i en l’altra, un 20%, 30% o 40% més. Una diferència que, al seu torn, suposava un llast perquè la segona societat competís amb la primera a l’hora d’oferir el mateix servei, al mateix cost. Per exemple, una cambrera de pis d’un hotel de tres estrelles de Barcelona cobra un sou, segons el conveni sectorial, de 1.456,85 euros bruts al mes (en 12 pagues). En canvi, si està vinculada a un conveni d’empresa ancorat al salari mínim, la seva nòmina és de 1.166,66 euros bruts al mes (en 12 pagues), és a dir, un 20% inferior. Des de l’1 de gener, el salari d’aquesta treballadora hauria de pujar, en conseqüència, un 20%.

No obstant, des del sindicat Las Kellys afirmen que no a tots els hotels s’està aplicant l’esmentada pujada i que en alguns dels que sí que l’estan aplicant, la contrapart ha sigut augmentar la càrrega de treball. «Hem de fer més habitacions que mai, les treballadores se senten febles per denunciar, tal com ha pujat tot no tenen diners per judicialitzar els casos», afirma la portaveu de la central, Vania Arana. «Estem preparant denúncies davant Inspecció», afegeix.

Litigis a la vista

La novetat no arriba exempta de polèmica i litigiositat. I és que hi ha empreses i bufets d’advocats que interpreten que l’esmentada obligació només començaria a imperar una vegada venci el conveni col·lectiu d’empresa, en comptes de fer-ho a partir del primer dia del 2023. A preguntes d’EL PERIÓDICO, fonts del Ministeri de Treball expliciten que totes aquelles empreses que es regeixin per un conveni d’empresa i aquest tingui salaris inferiors als del seu equivalent sectorial hauran de tenir, a efectes 1 de gener de 2023, actualitzades les seves taules en conseqüència.

¿Quants treballadors es veuran afectats per aquesta pujada salarial obligada? Segons la UGT, a Catalunya operen actualment unes 60 companyies multiserveis en què s’aplica un conveni propi salarialment pitjor que el sectorial i en què treballen 38.200 persones. A més, cal sumar-hi més empreses que no siguin multiserveis però que també tinguin el seu propi plec amb sous més baixos. «En seran moltes més», apunta la secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado. 

Des de la central iniciaran aquesta setmana l’enviament de cartes a aquestes 60 companyies que tenen fitxades, reclamant-los que actualitzin les seves taules salarials. Ja tenen constància que no totes compliran immediatament, ja que algunes ja els han avançat que no combreguen amb la seva interpretació de la norma. Gilgado assenyala que el següent pas serà denunciar a Inspecció de Treball per mirar d’obligar-los a equiparar sous i pagar els retards pendents. 

Si bé hi ha empreses que interpreten que aquesta part de la norma entra en vigor a partir de l’1 de juliol o quan venci el seu conveni, des del bufet Pérez-Llorca consideren que «la pèrdua de vigència del conveni és la data màxima, sense que pugui anar la seva aplicació més enllà del 31 de desembre de 2022, que opera com a límit», apunta el soci de laboral Manel Hernández.

Des del Departament de Treball expliquen que es mantindran vigilants en relació amb els nous convenis d’empresa que es registrin a Catalunya, perquè no incompleixin els requisits legals de salari mínim vigent i que els sous siguin els propis del sector corresponent. 

Pendents del sector

Notícies relacionades

El 70% dels treballadors amb pujades salarials menys marcades són dones

L’hostaleria comença a apujar sous per captar els cambrers que li falten

¿Quin és el sector corresponent? Aquest serà un problema que les diferents fonts consultades per a aquest reportatge apunten com a probable, en tant que cada conveni sectorial té els seus propis salaris i uns són més alts que d’altres. I algunes empreses amb conveni propi poden tendir a escollir adaptar les seves nòmines partint d’aquells amb menors quanties. 

El perfil de companyies afectades per aquesta normativa no és el d’una companyia participant, en general, del teixit associatiu empresarial. Fins al punt que, a preguntes d’EL PERIÓDICO, el director de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars, afirma que en la històrica patronal no han rebut en el dia d’avui cap consulta sobre el tema.