Leyen anuncia un pla d’ajudes a la indústria europea davant els subsidis dels EUA

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha presentat aquest dimarts al Fòrum de Davos els pilars sobre els quals Brussel·les vol edificar un pla de suport a la inversió en indústries «netes» a la UE capaç de competir amb els incentius adoptats pels EUA per als seus propis projectes. L’anomenat «pla verd industrial» inclou algunes de les mesures sobre les quals ja ve reflexionant la Comissió Europea des de la cimera de desembre passat i s’articularà sobre canvis de tipus regulatori, financer, de formació professional i de comerç, segons ha desgranat la presidenta de la Comissió.

En particular, Von der Leyen ha parlat d’«una nova regulació per a la indústria de zero emissions», amb objectius clars d’aquí al 2030, que, entre altres qüestions, haurà de servir per «simplificar l’autorització de nous centres de producció d’energies netes» i una nova regulació relativa a les anomenades «terres rares». En aquest punt ha assenyalat l’objectiu d’impulsar la creació d’un «club de productes bàsics crítics» amb altres països –«des dels Estats Units a Ucraïna», ha citat– per reforçar la producció i refinament de minerals com el liti i altres terres rares i evitar la dependència de la Xina.

Entre les reformes de tipus financer per impulsar la indústria «neta», la presidenta de la Comissió Europea ha parlat d’«adaptar temporalment les nostres normes sobre ajudes d’Estat» per simplificar els càlculs i els procediments i per «contrarestar els riscos de deslocalització d’inversions» en favor d’altres països amb més ajudes. Són mesures que venen demandant el Govern espanyol per aconseguir agilitar el desplegament dels fons europeus a Espanya.

També es preveu la creació a mitjà termini d’«un fons europeu de sobirania» per evitar la fragmentació dins de la UE entre els països més capaços de subvencionar la seva pròpia indústria i els que no. A l’espera que aquest fons pogués fer efecte, Von der Leyen ha defensat una «solució transitòria» per recolzar projectes estratègics que ja està començant a avaluar la Comissió Europea.

Competència dels EUA

Notícies relacionades

La despesa en pensions puja un 6,2% a l’agost, fins a la xifra rècord de 13.621 milions

El gegant colombià Grupo Lux adquireix Syra Coffee

En el fons, el nou pla de suport a la indústria que la Comissió Europea pretén portar a la cimera de caps d’Estat i de Govern dels dies 9 i 10 de febrer busca donar una resposta a les agressives ajudes públiques disposades pels EUA dins de l’anomenada ‘llei de reducció de la inflació’(IRA, per les seves sigles en anglès), que preveu 370.000 milions d’inversió en aquestes energies netes. «La llei de reducció de la inflació planteja problemes d’incentius per a les empreses europees», ha dit Von der Leyen. Tot i que la UE ha aconseguit que els vehicles elèctrics fabricats a Europa puguin ser candidats a les ajudes al mercat dels EUA, «hem d’evitar tensions transatlàntiques i aconseguir que els nostres respectius programes siguin justos i es reforcin mútuament», ha llançat la líder europea.

El que està en joc és un «pastís» d’inversió en tecnologies netes de 250.000 milions d’euros l’any, des d’ara fins al 2030, segons càlculs de l’Agència Internacional de l’Energia que ha recordat la presidenta de la Comissió. «Les pròximes dècades seran l’escenari de la transformació industrial més gran del nostre temps; potser, la més important de tots els temps. Els qui la dissenyin tindran més avantatge competitiu», ha resolt. Europa està mobilitzant centenars de milers de milions a partir dels fons Next Generation EU i d’altres programes, com el Repower EU. Els EUA ho estan fent a través de les subvencions de l’IRA. El Japó, l’Índia, la Xina i la resta de potències estan en la mateixa carrera.