Tres milions d’autònoms estrenen quotes aquest 2023: «Serà imprescindible tenir els comptes al dia»

«Ho veig com un procés lògic, era inevitable que paguéssim més. Ho veies en molts autònoms, que durant tota la vida havien estat amb la quota mínima i quan arribaven a la jubilació patien», explica Jordi del Cacho, farmacèutic de 54 anys i que ja comença a fer números pensant en quan es retiri. Fins ara 8 de cada 10 cotitzaven per la base mínima. Alguns perquè els seus ingressos no els donaven per més, d’altres perquè aplicaven la lògica de ‘millor a la meva butxaca que a la de l’Estat’. I és que, a diferència dels assalariats, no existia una contributivitat. 

«Tranquil·litat, els autònoms han de continuar cotitzant com fins ara i anar modulant la seva quota en els pròxims mesos. Però sí que exigeix un canvi de mentalitat i que els treballadors estiguin al dia amb els seus comptes per saber si han d’anar canviant de tram o no», apunta la presidenta de Pimec Autònoms, Elisabet Bach. 

El nou sistema dissenyat pel ministre José Luis Escrivá estableix 15 trams de rendiments nets (ingressos menys despeses), amb la quota mínima en 230 euros i la màxima en 590. Als autònoms que avui estan pagant una tarifa plana se’ls manté fins al venciment i, per als nous, se n’estipula una de 80 euros mensuals mentre no es registrin rendiments nets superiors al salari mínim interprofessional. Segons els càlculs oficials, dos de cada tres autoempleats pagaran igual o menys, mentre que el terç restant pagarà més. Tornant a Del Cacho i la seva farmàcia del centre de Terrassa –amb 26 anys d’història–, ell és dels que els tocaria pagar més, si no fos perquè, voluntàriament, ja cotitza per sobre de la mínima.

«Els pròxims mesos me’ls plantejo com un període de prova, encara vull veure com es concreta», prossegueix Del Cacho. Aquest farmacèutic no assenyala quina quota pagarà a partir de l’1 de gener –«soc a la franja alta»–, però avança que pretén aprofitar la transitòria habilitada pel Govern per sobrecotitzar, generar així un matalàs i assegurar-se una bona pensió futura. «Vull anar tranquil», apunta. No en va, la pensió del treballador per compte propi és un 40% inferior a la de l’assalariat.

Notícies relacionades

Autònoms | ¿Com es calcula la quota que s’haurà de pagar amb el nou sistema?

Autònoms: així són les 15 noves quotes de la ‘reforma Escrivá’ a partir del 2023

Els autònoms que sortiran més directament beneficiats per la reforma seran els que tinguin menors ingressos i amb una quota mínima que representava un percentatge alt de la seva facturació total. És el cas de María José Domínguez, acupuntora. «Ara pago 290 euros [la mínima sense tarifa plana] i al gener seran 230», diu. Aquesta autònoma de 58 anys també és assalariada i presidenta de la Societat d’Acupuntors de Catalunya, el que implica que no tota la seva jornada laboral la dedica a exercir com autònoma i, per això, els seus ingressos per aquesta via estan en el tram baix. «La gent que comenci un negoci es veurà beneficiada», considera. També elogia les sis finestres que el treballador tindrà al llarg de l’any per modificar la seva quota, especialment en l’actual context d’incertesa econòmica. Si bé reconeix que hi haurà més paperassa i qui no es pugui costejar un gestor que l’hi porti haurà de treure temps per tenir els números al dia i no tenir sorpreses a final d’any. 

El temor inicial que la reforma d’Escrivá seria una ‘clatellada’ per al col·lectiu, tant per a les rendes altes com les baixes, s’ha dissipat majoritàriament, un cop la norma va ser consensuada amb totes les organitzacions representants del col·lectiu. Tot i així, el fantasma d’‘em cobraran més i no rebré res a canvi’ no ha desaparegut del tot, segons coincideixen les fonts consultades. «Hem de començar a entendre que no tot el que es paga són impostos, sinó que una part va per a la jubilació, per a l’atur o per a baixes per incapacitat temporal. Durant la pandèmia hem vist la importància d’haver cotitzat», apunta el portaveu de la UGT-CTAC, Daniel García. «L’accés a les prestacions ha de ser real, això encara no ho tenim clar», insisteix Bach, de la Pimec.