Acomiadada per ballar a TikTok estant de baixa per lumbàlgia

Els fets es remunten al 14 de setembre del 2021, quan l’empresa Semark AC Group SA va notificar l’acomiadament a la treballadora, que feia gairebé nou mesos que estava de baixa per lumbàlgia i acumulava 15 anys d’experiència a l’empresa. L’empleada havia anat renovant periòdicament amb comunicats mèdics degudament justificats la seva incapacitat temporal, fins que la cap de zona va informar recursos humans del contingut que havia vist que l’empleada estava penjant en el seu perfil personal de TikTok.

«S’ha pogut constatar que, des de la data de baixa, i fins al 10 de setembre, ha realitzat multitud de publicacions a manera de vídeos amb l’esmentat perfil. [...] En aquests, balla, es mou i actua d’una manera que és incompatible amb la lesió diagnosticada el gener del 2021. El que estava diagnosticat com un procés curt quant a la seva curació s’ha convertit en una exposició viral de vídeos, que demostren el frau al sistema de prestacions, i una falta de respecte a l’empresa i als seus companys», diu la carta d’acomiadament remesa a l’empleada i recollida en la sentència.

I és que una baixa per incapacitat temporal eximeix l’empleat d’anar a treballar per poder recuperar-se, i també l’obliga a fer tot el possible per cuidar la seva salut i evitar totes les activitats que siguin incompatibles o puguin agreujar la malaltia.

Els magistrats de l’alt tribunal consideren que l’acomiadament està degudament argumentat i documentat per l’empresa i que no ha incorregut en cap error formal, per la qual cosa procedeix a desestimar el recurs interposat per la treballadora, a qui el jutjat de primera instància ja li va fallar en contra. L’alt tribunal considera com a prova vinculant els vídeos penjats per la mateixa empleada a la xarxa social, una vegada la data de publicació va ser verificada per un pèrit.

Compte amb els perfils públics

L’ús que els empleats fan de les seves xarxes socials i les implicacions que això pot tenir en relació amb l’empresa on treballen cada vegada té un recorregut judicial més gran, si bé no totes les sentències fallen en la mateixa línia. Algunes argumenten que la intromissió i supervisió de les companyies a les xarxes socials dels seus empleats constitueix una vulneració del dret a la intimitat, per més que hi acabin trobant proves com les descrites en el cas de TikTok.

D’altres, com la que va dictar el TSJ de les Canàries el 2016, consideren que no hi ha vulneració si és el mateix treballador de manera conscient i amb voluntat de projecció qui difon el contingut. El cas canari no té lloc a TikTok, sinó a Facebook. Un treballador té un accident en el seu temps lliure i es lesiona el braç. No pot treballar així, va al metge i aquest li dona la baixa. Poc temps després l’empleat penja al seu compte de Facebook –amb el perfil públic i accessible per a tothom– fotos seves tocant la guitarra o fent tasques de bricolatge al jardí de casa.

Notícies relacionades

Els reptes extrems a TikTok posen en perill la seguretat dels menors

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Aquí els magistrats canaris consideren que l’empleat, com a usuari de la xarxa social, sabia que qualsevol podia accedir a les seves fotos, inclosa la seva empresa. Cosa que va donar validesa a les proves. El TSJ d’Astúries, el 2013, també va considerar vàlides com a proves unes fotos publicades a les xarxes socials d’una treballadora que va agafar la baixa mèdica per una contractura cervical i l’endemà va viatjar a Madrid amb unes amigues per anar a un parc d’atraccions.

El dret a la llibertat d’expressió dels individus és un altre dels punts polèmics, que xoca en ocasions amb la voluntat de les companyies de protegir la seva imatge corporativa. Aquí la majoria de sentències determinen –si bé hi ha interpretacions divergents– que l’empleat és lliure de publicar a les seves xarxes socials qualsevol tipus de missatge, sempre que el treballador no s’identifiqui al seu perfil com a representant de la companyia.