Un acomiadament impugnat triga any i mig a arribar a judici a Catalunya

L’informe d’UGT revela que la durada mitjana d’aquells procediments per la via d’urgència s’allarga fins a sis mesos, mentre que la durada mitjana de procediments ordinaris se situa en els 11 mesos. No obstant, hi ha importants diferències entre territoris i Catalunya –amb la seva capital al capdavant– surt especialment perjudicada en el balanç. 

Una impugnació en el social, ja fos per un acomiadament, per un impagament salarial o per una denúncia d’incompliment de les condicions contractuals, entre d’altres, tada 17,9 mesos a resoldre’s. A Barcelona una mica menys, 15,7 mesos i en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un cas per la via ordinària es demora 16 mesos a dirimir-se. Només han d’esperar més els andalusos, que amb 22 mesos de mitjana de demora són els que pateixen els jutjats més col·lapsats. Entre ells hi ha el jutjat número 2 de Sevilla, el tribunal de tot Espanya on més triga un cas entre que és acceptat a tràmit i es dicta sentència. Concretament tarda 54 mesos, és a dir, quatre anys i mig, segons l’informe d’UGT.

Notícies relacionades

Patronal i UGT preacorden el nou conveni d’hostaleria: 300.000 salaris pujaran el 4% aquest any

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

Temps en què el treballador no cobra, queda pendent de si el magistrat resoldrà a favor seu o no i com, ja sigui amb la seva reincorporació o no. Temps en què ha de decidir si busca una nova feina per subsistir mentrestant o espera fins a la resolució. O, des del punt de vista de l’empresa, la direcció queda pendent de si haurà de pagar més pel cessament o si es veurà obligada a reincorporar el treballador i tornar a reestructurar la plantilla. 

Una situació que des d’UGT denuncien que causa indefensió en els treballadors. Una indefensió que la recent reforma laboral –de la qual són signants– no millora, ja que no va recuperar els salaris de tramitació. Abans de la reforma del 2012 del PP, si una empresa acomiadava un treballador, aquest impugnava i guanyava, la companyia es veia obligada a abonar-li el salari que hagués hagut d’estar percebent des del moment del cessament fins a la resolució judicial.