L’Eurogrup confirma que tots els països de l’euro han de limitar les ajudes energètiques als més vulnerables

A mesura que disminueixin les pressions sobre els preus de l’energia, tots els estats membre hauran de retirar progressivament les mesures de suport energètic. És el compromís a què han arribat aquest dilluns en la seva reunió mensual els ministres d’Economia i Finances de l’eurozona que, en una declaració conjunta, reconeixen que no «es justifica un estímul fiscal generalitzat» i que el 2023 el focus s’haurà de posar «a protegir les llars i empreses més vulnerables» tot i que amb «agilitat» per adaptar-se a la situació. El text, sobre els plans pressupostaris del 2023, dona per bo l’anàlisi de Brussel·les sobre el pla pressupostari espanyol tot i que avisa que els països amb un nivell de deute alt hauran d’aplicar una política fiscal prudent. 

El cost pressupostari directe de les mesures adoptades aquest any es calcula en l’1,3% del PIB de la zona de l’euro. Atès que moltes expiraran a principis del 2023, el cost l’any vinent es podria limitar al 0,9% tot i que l’Eurogrup reconeix que «podria augmentar significativament» si finalment es prorroguessin durant tot l’any. D’aquí el compromís conjunt a garantir que el suport sigui en el futur «més eficient, més ben coordinat, i alhora, fiscalment assequible», assenyalen. «El 2023 examinarem les nostres mesures per assegurar-nos que estan dirigides i centrades en les llars vulnerables i les empreses viables que estan temporalment exposades», afegeixen. 

I és que, tal com ha advertit el comissari d’Afers Econòmics, Paolo Gentiloni, «si les mesures existents s’allarguen o se’n promulguen d’altres de noves, els dèficits podrien augmentar notablement més del previst. I això aniria en contra dels esforços del Banc Central Europeu per frenar la inflació», ha dit després de la reunió que ha reelegit «per consens» l’irlandès Paschal Donohoe com a president de l’Eurogrup per dos anys i mig més. Donohoe ha recordat per la seva banda que treballaran «mes a mes» per millorar la qualitat de les mesures.

Sistema a dos nivells

L’Eurogrup planteja la possibilitat d’establir un model «ben calibrat de fixació de preus de l’energia a dos nivells» i «altres règims que arribin a objectius similars tenint en compte les característiques nacionals». El sistema ha de permetre reduir la dependència energètica de Rússia i accelerar la descarbonització de l’economia mentre preservi el senyal de preus per reduir el consum d’energia i incentivar les inversions en eficiència energètica, infraestructures energètiques preparades per al futur, inclòs les interconnexions, l’emmagatzematge i les tecnologies renovables innovadores. 

«Continuarem coordinant la nostra resposta de política fiscal en relació amb el suport a l’energia a la zona de l’euro i continuarem debatent en les nostres pròximes reunions un enfocament comú per a les llars, que inclogui una reflexió sobre les formes adequades de reduir el suport», manifesten. Arran d’aquest debat, la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha confirmat que ja estudien com limitar les ajudes energètiques. «El Govern està avaluant el conjunt de mesures per veure quines s’han de prorrogar més enllà del 31 de desembre i quines han de finalitzar o adaptar-se a un col·lectiu» determinat, ha explicat.

Recessió tècnica

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

En la declaració, els països de l’euro fan seva l’anàlisi macroeconòmica de Brussel·les i adverteixen que els països de l’eurozona i la majoria dels estats membre «corren el risc d’experimentar una recessió tècnica aquest hivern». El motiu: una desacceleració de l’activitat a causa de les altes pressions sobre els preus de l’energia, l’erosió del poder adquisitiu de les llars, un entorn exterior més feble i unes condicions de finançament més restrictives. Tot i que «es preveu que el creixement torni a la primavera» les previsions macroeconòmiques estan envoltades d’una gran incertesa. 

Segons això, el dèficit de la zona de l’euro continuarà disminuint el 2022 fins a situar-se en el 3,5% del PIB, tot i que s’espera que augmenti el 2023 fins al 3,7% del PIB. Unes xifres que amaguen realitats molt diferents. El nombre d’estats membre amb dèficits superiors al llindar del 3% del PIB augmentarà de 10 a 12 entre el 2022 i el 2023. Mentrestant, el deute públic de la zona de l’euro baixarà l’any vinent al 92% del PIB, encara molt per sobre del nivell anterior a la crisi de la covid. La declaració celebra que «la despesa pública en inversió hagi seguit una tendència a l’alça en la majoria dels estats membre», gràcies en bona mesura al pla de recuperació. Quant als plans pressupostaris, l’Eurogrup avisa que els estats membre amb un nivell de deute elevat «hauran d’aplicar una política fiscal prudent, en particular limitant el creixement de la despesa corrent primària amb finançament nacional». Els països amb un nivell de deute baix/mitjà, mentrestant, hauran d’aspirar «a una política fiscal neutra».