El Govern proposa a patronals i sindicats un salari mínim català de 1.319 euros

Una de les carpetes que Roger Torrent va heretar de l’anterior legislatura quan va ser anomenat conseller d’Empresa i Treball va ser el repte d’implementar una vella reivindicació d’ERC: un salari mínim per a Catalunya que reconegués el cost més gran de la vida respecte a la mitjana espanyola. Concretament la va heretar de l’actual president Pere Aragonès, en la seva etapa de vicepresident i responsable d’Economia. Els republicans miren d’accentuar la singularitat del mercat laboral català a través de diferents fórmules. Ja durant les negociacions de la reforma laboral van reclamar la primacia dels convenis autonòmics sobre els provincials i estatals, sense èxit. 

I amb el salari mínim piquen en la mateixa direcció. El problema –per a la Generalitat– és que no té competències per imposar per la via de l’obligatorietat un salari mínim. I necessiten que patronals i sindicats facin seva aquesta xifra –per això el nom formal és «salari mínim de referència»– i la implementin en les seves negociacions. Fins ara, la primera referència que va donar la Generalitat el 2019, de 1.239 euros, ha tingut nul·la influència en la negociació col·lectiva, segons reconeixen tots els actors implicats. No hi ha hagut cap conveni que agafés aquesta base com el seu sou mínim ni tampoc en la licitació pública ha tingut impacte.

Des de patronals i sindicats reclamen a la Generalitat que prediqui amb l’exemple i faci seva aquesta referència dels 1.319,8 euros en les contractes públiques. I des de l’Administració catalana al·ludeixen que, normativament, tenen les mans lligades. Legalment no poden licitar una obra i obligar l’empresa que assumeixi la neteja d’aquest edifici públic o la rehabilitació d’aquesta carretera que cobri, com a mínim, 1.319,8 euros. A nivell de clàusules socials no poden fer-ho vinculant i, com a màxim, poden exigir que les empreses paguin segons el conveni sectorial. I si allà patronals i sindicats no fan seva prèviament la referència al conveni, la Generalitat no pot exigir-ho. Un peix que es mossega la cua i que condemna aquesta nova referència de salari mínim català a un escàs o nul recorregut.

1 de cada 3 catalans cobra menys de 1.000 euros

Apujar els salaris de tots els convenis fins aquest terra tindria una forta incidència entre els treballadors catalans. Segons dades de la mateixa Generalitat, un 31,9% dels empleats a Catalunya perceben una nòmina per sota d’aquest import. Segons les últimes xifres de l’Agència Tributària, un de cada tres catalans cobra menys de 1.000 euros. La majoria dones i joves. És per això que els sindicats veuen amb bons ulls la proposta, com a palanca per negociar millors sous a tots els nivells.

No obstant, l’actual context inflacionista no beneficia la proliferació d’aquesta referència salarial. Patronals i sindicats tenen dificultats per aconseguir tancar convenis importants, com, per exemple, el d’oficines i despatxos, que afecta uns 200.000 treballadors. Els preus pugen a una intensitat no vista en 40 anys, les centrals aspiren a no perdre poder adquisitiu –o perdre’n poc– i les empreses defugen vincular sous a l’IPC. ¿El resultat? La renovació de convenis prospera amb comptagotes i afegir-hi la referència del salari mínim català –319 euros més alt que el salari mínim interprofessional– promet enterbolir més les converses. 

Notícies relacionades

UGT planteja ‘ressuscitar’ el salari mínim català

Quatre de cada deu treballadors ingressen menys de 1.000 euros al mes

L’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), un conveni de convenis que a Catalunya negocien patronals i sindicats, es manté bloquejat des de fa dos anys. I el principal motiu és que les patronals rebutgen assumir com a vinculant que sempre hagin de pagar una compensació monetària per als empleats que teletreballen. Un increment de costos substancialment menor que el que implicaria assumir com a pròpia aquesta referència de 1.319 euros al mes. 

Torrent es va fixar en el primer ple del Consell de Relacions Laborals de l’any per començar a desplegar aquest 2022 l’esmentada referència i quan falta un mes i una setmana per acabar l’any dona compliment a l’esmentat objectiu. Coincidint amb els prolegòmens de les negociacions a Madrid per actualitzar el salari mínim interprofessional (SMI) del 2023, que actualment està en 1.000 euros.