Brussel·les aprova el pla pressupostari espanyol per al 2023 però sense pròrroga de mesures energètiques

Llum verda de Brussel·les al pla pressupostari espanyol per al 2023. La Comissió Europea considera que el projecte remès a mitjans d’octubre per l’Executiu de Pedro Sánchez s’ajusta a les orientacions fiscals de la Unió Europea i compleix la recomanació que el creixement de la despesa corrent finançada a nivell nacional augmenti l’any vinent per sota del creixement potencial a mitjà termini, tal com va recomanar la UE abans de l’estiu per mantenir una política fiscal prudent. Tanmateix, adverteix que prorrogar les mesures anticrisi, sense posar el focus en llars i empreses vulnerables, podria disparar la despesa corrent, el dèficit i el deute públic.

«Una prolongació de les mesures de suport existents i/o una promulgació de noves mesures de suport en resposta als alts preus de l’energia contribuiria a un creixement més important de la despesa corrent neta finançada per l’Estat i a un augment del dèficit públic i del deute previstos el 2023», alerta la Comissió, que destaca que Espanya té previst realitzar inversions públiques en transició verda i digital i en seguretat energètica fent ús de fons europeus i preservant les inversions a nivell nacional.

La majoria dels plans pressupostaris dissenyats pels països de l’Eurozona es basen en un escenari macroeconòmic molt més positiu del recollit en les últimes previsions de creixement de tardor, quan Brussel·les va revisar a la baixa el creixement. En el cas espanyol, el quadro macroeconòmic enviat a Brussel·les parteix d’un creixement del 2,1% el 2023 quan les previsions de tardor limiten el producte interior brut a l’1%, amb un dèficit públic quatre dècimes superior. Segons Brussel·les, Espanya i la resta d’estats membre hauran de centrar les mesures d’alleujament a les llars més vulnerables i en les empreses més exposades i retirar-les a mesura que disminueixin les pressions dels preus de l’energia.

Actualment el 70% de les mesures, segons la Comissió, no són específiques, un percentatge que podria disparar-se al 90% l’any vinent. «La vasta majoria d’aquestes mesures són mesures de preus (dos terços)» i per tant «podria distorsionar el senyal de preus i reduir els incentius per contenir el consum energètic i augmentar l’eficiència», alerta la Comissió, que xifra en un 1,3% del PIB europeu el cost de les mesures adoptades el 2022 (1,6% en el cas d’Espanya).

Política fiscal prudent

Atès que bona part d’aquestes haurien d’expirar durant el primer trimestre del 2023, aquest percentatge hauria de caure previsiblement al 0,9% el 2023, tot i que si els estats membre opten per prorrogar-les –el document no quantifica què passarà en el cas espanyol– es dispararà al 2%. «Existeix un clar risc que l’orientació fiscal resulti més expansiva del previst actualment», ha alertat el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni. D’entre els països més endeutats, Espanya figura entre els alumnes avantatjats juntament amb Grècia i França, els dos països que reben l’aprovat sense condicions de Brussel·les. No és el cas ni de Bèlgica ni de Portugal que només compleixen parcialment. A més, no hi ha dictamen, de moment, d’Itàlia, al govern del qual –acabat d’entrar en funcions fa un mes– apressen a presentar un esborrany pressupostari actualitzat al més aviat possible. Segons l’anàlisi, tant el pla espanyol com el portuguès, francès, grec i belga, preservaran les inversions finançades amb fons nacionals.

Quant als estats amb nivells de deute baixos o mitjans, els plans pressupostaris de Croàcia (que s’incorporarà al gener a l’Eurozona), Xipre, Finlàndia, Irlanda, Letònia i Malta s’ajusten a les orientacions fiscals però només ho fan parcialment els d’Àustria, Lituània, Alemanya, Estònia, Luxemburg, els Països Baixos, Eslovènia i Eslovàquia. Brussel·les avisa que la despesa corrent primària que financen a nivell nacional aquests països no és el resultat d’un suport temporal i específic a les llars i empreses més vulnerables a les pujades dels preus de l’energia i a les persones que fugen d’Ucraïna. 

Desequilibris macroeconòmics

Els dictàmens formen part de l’exercici anual de coordinació de política econòmica que porta a terme la Comissió Europea i que arriba acompanyat d’una anàlisi sobre desequilibris macroeconòmics. L’informe conclou que està «justificat» revisar en profunditat la situació de països com Espanya que ja van experimentar desequilibris l’any passat per examinar «si aquests desequilibris s’estan agreujant, estan en procés de correcció o s’han corregit, a fi d’actualitzar les avaluacions existents i avaluar les possibles necessitats polítiques restants», apunta la Comissió, que també aclareix els dubtes quant a la capacitat dels països rescatats de tornar el préstec rebut. 

Notícies relacionades

Brussel·les proposa fixar un límit al preu del gas en 275 € per megawatt hora per a situacions d’emergència

Aquestes són les mesures hipotecàries per beneficiar un milió de llars

«L’economia espanyola va continuar expandint-se el 2022 malgrat les creixents pertorbacions provocades per la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna tot i que s’espera una ràpida desacceleració el 2023 enmig d’una gran incertesa amb riscos a la baixa. El saldo de les administracions públiques el 2022 ha millorat, gràcies als bons resultats dels ingressos, però l’elevat dèficit subjacent i l’alt nivell de deute continuen sent una font de vulnerabilitat», valora Brussel·les, que considera que malgrat aquest entorn el sector bancari «s’ha mantingut resistent».

En línies generals, l’avaluació general apunta que els projectes enviats pels països de l’Eurozona reforçaran la qualitat i la composició de les finances públiques i contribuiran a una recuperació sostenible i integradora gràcies a inversions a través del mecanisme de recuperació Next Generation EU que fomentaran el creixement, en particular a la transició ecològica i digital, i la seguretat energètica. L’anàlisi amaga, tanmateix, ombres per la incertesa de la guerra de Rússia a Ucraïna i l’impacte dels preus de l’energia.