Brussel·les proposa fixar un límit al preu del gas en 275 € per megawatt hora per a situacions d’emergència

Els Vint-i-set ja tenen sobre la taula la proposta per crear un mecanisme de correcció d’emergència del preu del gas amb el qual controlar els «episodis de preus excessius de manera immediata», tal com han reclamat amb insistència des de fa mesos un nombrós grup d’estats membre, inclòs Espanya, per esmorteir l’impacte de la crisi energètica. Segons la proposta, el límit al preu del gas se situarà en els 275 euros per megawatt hora (MWh), s’activarà de manera automàtica i si aconsegueix l’aval polític necessari podria aplicar-se a partir de l’1 de gener del 2023.

La pressió d’una majoria de governs europeus ha portat la Comissió Europea a moure fitxa i adoptar una proposta legislativa que discutiran aquest dijous, 24 de novembre, els ministres d’Energia durant una reunió extraordinària que aspira a tancar un acord polític sobre les compres conjuntes de gas i accelerar el desplegament d’energies renovables. Després de mesos arrossegant els peus, la Comissió Europea reconeix ara que la situació ha canviat. «No podem donar la sensació que pagarem el preu que sigui», ha esgrimit la comissària d’energia, Kadri Simson, després de la reunió del col·legi de comissaris.

«Mentre que els preus de la dècada anterior es trobaven en una banda d’entre 5 i 35 euro MWh, els preus europeus del gas natural van arribar a nivells un 1.000% superiors a la mitjana dels preus vistos abans a la UE», esgrimeix la proposta que es fa ressò de les xifres de preus rècord registrades a l’agost quan es va arribar a un pic històric de 316 euros MWh al principal mercat de referència, l’índex holandès TTF, que segons admet Brussel·les ha deixat de ser un indicador adequat. Després d’arribar al pic, els preus van caure en les setmanes posteriors als 220 euros. «No es tracta de fixar un preu artificial de mercat baix sinó un mecanisme d’urgència per prevenir episodis de preus excessius», ha explicat Simson sobre el llindar d’intervenció elegit.

Dos llindars

Segons la proposta, el nou instrument s’activarà si es compleixen dos requisits. En primer lloc, si el preu del derivat del TTF del mes anterior supera els 275 euros per megawatt hora durant dues setmanes, i, en segon, si el preu de referència és de mitjana 58 euros més elevat que el preu del gas natural liquat per al mercat internacional durant 10 dies de negociació consecutius dins de les dues setmanes. L’Agència de Cooperació dels Reguladors de l’Energia (ACER) avaluarà que les condicions es compleixen i si la resposta és positiva publicarà immediatament un avís de correcció del mercat al Diari Oficial de la Unió Europea. L’endemà, entrarà en vigor el mecanisme de correcció de preus i no podran realitzar-se operacions a un preu més elevat.

Notícies relacionades

Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”

El Sabadell aconsegueix que els seus clients accionistes acceptin l’opa amb només l’1,1% del seu 31% del capital

A més, si l’agència europea de cooperació dels reguladors de l’energia (ACER) constata que hi ha indicacions concretes d’una «correcció imminent» la Comissió Europea sol·licitarà un dictamen a tots els actors afectats sobre el possible impacte per a la seguretat del subministrament, els fluxos intraeuropeus i l’estabilitat financera, un element amb què espera convèncer els països més reticents a imposar un límit com els Països Baixos o Alemanya. «És un mecanisme ponderat. Per molt que hi hagi divergències d’opinió hem d’obtenir el consens. No és la panacea però és un instrument a què recórrer si fa falta», ha valorat Simson.

Tal com va avançar la setmana passada Brussel·les, el nou instrument inclou mesures de salvaguarda que permetran desactivar automàticament el mecanisme en qualsevol moment si es produeixen pertorbacions no intencionades al mercat o riscos manifestos que afectin negativament la seguretat del subministrament, els fluxos interns a la UE o l’estabilitat financera. El pla de Brussel·les planteja una durada inicial del nou instrument d’un any tot i que la Comissió haurà de revisar la situació abans de l’1 de novembre del 2023. En funció dels resultats, no descarta proposar la pròrroga del mecanisme.