Servei d’Ocupació de Catalunya

La Generalitat millorarà els serveis perquè els aturats de la ‘Catalunya buidada’ trobin feina

  • Torrent tanca un acord amb patronals, sindicats i municipis per descentralitzar les polítiques actives d’ocupació

La Generalitat millorarà els serveis perquè els aturats de la ‘Catalunya buidada’ trobin feina

Quique García / EFE

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern ha tancat amb patronals, sindicats i federacions municipals un acord per millorar els serveis d’ocupació a través de la descentralització, acostant-los al ciutadà i beneficiant especialment els aturats de la ‘Catalunya buidada’. El pacte assolit reestructura el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb l’objectiu de millorar l’eficiència dels programes i que les subvencions que es donin serveixin per oferir cursos i serveis que realment ajudin els aturats a reenganxar-se al mercat laboral i evitar que alguns siguin un catàleg superficial de prestacions allunyades de les necessitats de l’usuari. 

Oficines d’ocupació amb perspectiva de quilòmetre zero. Aquest és esperit de l’acord rubricat aquest dilluns pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i els agents socials més representatius al Palau Robert de Barcelona. A Catalunya hi ha actualment gairebé 350.000 persones que volen treballar però no troben feina. Prop d’un de cada quatre es concentren a la ciutat de Barcelona i limítrofs i la resta de reparteix entre les 41 comarques restants. I un dels problemes que busca salvar la reforma concertada pel Govern és fugir del centralisme i que les necessitats dels aturats de la capital no condicionin les oportunitats de la resta del país.

«El propòsit és el de sempre: millorar les oportunitats de les persones aturades. [...] Però amb un abordatge diferent», ha definit el conseller Torrent després de la firma de l’acord. Fins ara els programes i serveis que prestaven les oficines d’ocupació a Catalunya es definien des de la cúpula del SOC i des de les diferents comarques decidien si postulaven o no als esmentats programes. La voluntat de repartir joc entre els diferents territoris existia, però el biaix centralista i homogeneïtzador acabava condicionant el resultat final.

A partir d’ara, els municipis, patronals i sindicats de cada territori –sigui aquest un municipi, una aliança de municipis o fins i tot una aliança de comarques– poden constituir el seu propi eix territorial. I, a través d’aquest, agrupar el seu propi pressupost, definir la seva cartera de serveis i executar els seus propis programes. D’alguna manera aquests territoris s’‘independitzaran’ del SOC i executaran els seus propis serveis d’ocupació, partint d’una base comuna i amb pressupostos plurianuals. La previsió del Departament de Treball és que els primers eixos territorials siguin reconeguts a partir del quart trimestre del 2023.

¿Com millorarà l’atenció a l’usuari?

No són les mateixes les necessitats d’una comarca com la pirinenca Alta Ribagorça, amb una taxa d’atur del 6,3%, que l’ebrenca Montsià, amb un atur del 12,5%. La reforma pretén donar més pes a les seves organitzacions locals perquè siguin aquestes les que defineixin els seus propis programes d’ocupació i que si en un lloc hi ha un problema d’atur juvenil, es programin cursos per a formació, i si en un altre hi ha un problema d’atur de llarga durada es dissenyin subvencions per a la inserció directa en empreses.

Un altre element que inclou la nova estructura és la integració de la informació entre entitats municipals i Generalitat. Això provocarà que si un aturat va al SOC a sol·licitar acompanyament, no hagi de tornar a explicar-li al tècnic tot el que ha fet i el seu historial laboral que abans li ha explicat al servei d’ús del seu poble o ciutat.

Programes més estables

La descentralització permetrà, segons esperen des de Treball, esgotar més proporció del pressupost –actualment es gasta anualment a prop del 90%– i, sobretot, gastar-lo més ràpid. Perquè el problema que es troben algunes convocatòries d’ajudes o programes és que es treuen i triguen molt temps a executar-se. I un altre element és que la unió de diferents territoris i actors petits permetrà dissenyar programes plurianuals d’ocupació. Un altre dels problemes que denuncien els treballadors del SOC o el Sepe és que les subvencions té un caràcter anual i cada any s’han de renovar. Això condiciona les plantilles, ja que hi ha orientadors que es contracten vinculats a aquest programa i que quan venç no són renovats. Això provoca que hi hagi tècnics que tinguin contractes més curts que el temps que passen a l’atur les persones que atenen.

Notícies relacionades

La nova estructura del SOC permetrà sumar pressupostos, sota l’aval de la Generalitat, i fer planificacions a tres o quatre anys vista. Això concedeix més estabilitat per a les plantilles i millor coneixement de cara als usuaris. Una possibilitat que confereix l’acord tancat aquest dilluns és que la Generalitat actuï com a equilibrador entre territoris. És a dir, si en una comarca o regió detecten que s’estan fent les coses bé i hi ha menys necessitat de fons que en una altra zona on hi ha més atur i/o més dificultats per revertir-lo, des de l’administració catalana hi podran derivar més fons. Això promet beneficiar especialment zones més despoblades i amb un teixit associatiu menys vigorós.

El ‘part’ del pacte no ha sigut fàcil i és que aquest prové d’una llei aprovada el 2015, set anys després, queda blanc sobre negre. Les resistències des dels municipis d’acceptar l’entrada dels agents socials en la governança dels programes d’ocupació explica gran part de la tardança. «No sempre és fàcil posar d’acord totes les sensibilitats», ha reconegut Torrent.