Bancs
Goirigolzarri: «La banca té el múscul financer per ser a prop de les empreses i les famílies»
El president de CaixaBank defensa l’interès del sistema bancari per recolzar el desenvolupament de l’economia i el benestar dels ciutadans

El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha defensat aquest dimecres en un acte amb empresaris a Sevilla «que el sector bancari compta avui amb el múscul financer necessari per ser molt a prop d’empreses i famílies» i poder, d’aquesta manera, «contribuir a la recuperació socioeconòmica del nostre país».
Goirigolzarri s’ha expressat en aquests termes durant la seva intervenció en el VI Congrés Internacional de Directius, ‘Empresas con duende’, que ha organitzat APD al Palau de Congressos i Exposicions de la capital sevillana amb 2.000 executius, entre els quals es troba el director territorial de CaixaBank a Andalusia, Juan Ignacio Zafra.
En la seva intervenció, el president de CaixaBank ha destacat l’interès del sector financer per contribuir al desenvolupament de l’economia i al benestar dels ciutadans, per a la qual cosa és necessari que les entitats tinguin una rendibilitat superior al seu cost de capital.
L’executiu ha reconegut que el sistema bancari s’enfronta a «la necessitat» de transmetre a la societat «la utilitat» de la seva feina i «la indubtable tasca social» que realitza perquè «la sostenibilitat d’un projecte, un sector o unes institucions passa perquè la societat ho trobi útil i vulgui que existeixi».
Referent a això, ha recordat que la realitat del sector financer és «molt diferent dels clixés negatius» de la crisi financera i ha remarcat que les pimes espanyoles s’estan finançant a tipus inferiors a les alemanyes, que el paper de la banca es va posar de manifest «en els dies més durs de la pandèmia», quan els clients van poder continuar realitzant la seva operativa amb normalitat, i quan les entitats van recolzar famílies i empreses a través de les moratòries hipotecàries i de crèdits de consum, així com a través dels préstecs parcialment avalats per l’ICO per valor de 140.000 milions d’euros.
A nivell particular de CaixaBank, Goirigolzarri ha destacat diverses iniciatives de «gran impacte social». Entre aquestes, ha citat MicroBank, «el banc de microfinances més gran d’Europa»; CaixaBank Dualiza, «referent» en la promoció i aposta per la formació professional; les gairebé 14.000 vivendes de lloguer social posades a disposició de col·lectius vulnerables; el compromís de no abandonament de poblacions on és l’única entitat, així com la gran aportació que realitza amb els seus beneficis a l’activitat social de la Fundació «la Caixa» (propietària del 30% del banc) i als contribuents espanyols (el FROB té el 16% de l’entitat).
Situació macroeconòmica
A més, Goirigolzarri ha analitzat davant els empresaris la situació macroeconòmica, que està marcada per la «incertesa» que deriva, d’una banda, de la falta d’experiència en els efectes de les ruptures de les cadenes de subministrament i la dificultat de la seva reconstrucció i, d’altra banda, del fet que les conseqüències de la invasió d’Ucraïna tenen impactes geoestratègics «difícils de predir».
El directiu ha dibuixat una «realitat» del món occidental amb una inflació a doble dígit per primera vegada en 40 anys, amb el dòlar més fort dels últims 20 anys i amb uns mercats financers que han respost molt negativament a les nombroses incerteses existents. Tot i així, ha assegurat que no veu «raons» per esperar que a Espanya es produeixi «un fort deteriorament» del nivell del producte interior brut (PIB), i que tampoc s’està veient fins ara «cap deteriorament en els nivells d’impagament de les famílies ni de les empreses», ha reconegut.
Goirigolzarri ha apuntat a un creixement del PIB entre el 0% i l’1% l’any 2023, i a una inflació, en termes mitjans, en el rang d’entre el 4,5% i el 6%. «El paper de la política monetària serà clau en aquest equilibri entre inflació i creixement del PIB», ha advertit, abans d’afegir que la previsió actual és que l’euríbor a 12 mesos se situï en el 3,1% a mitjans de l’any vinent.
Notícies relacionadesAmb tot, el president de CaixaBank ha posat èmfasi que l’escenari «no té res a veure» amb el que vam viure en la crisi financera del 2012 perquè, en el cas espanyol, el sistema financer «està molt millor preparat», ben capitalitzat, proveït i amb liquiditat, i perquè l’esforç de despalanquejament dels agents privats, tant famílies com empreses, «ha sigut extraordinari» en els últims anys.
Reconeixement als empresaris
Davant un auditori empresarial tan ampli, Goirigolzarri ha assegurat que recolza «sense fissures» la col·laboració publicoprivada, però ha reconegut que troba a faltar «parlar i posar en valor la figura de l’empresari». «És l’empresari, amb la seva visió i la seva assumpció de riscos, el que és capaç de canviar les regles del joc», ha reivindicat. El president de CaixaBank ha admès, referent a això, que congressos com el celebrat per APD a Sevilla li generen «un gran sentiment d’esperança perquè en moments com els actuals tot el que ens uneix té un gran valor moral, i incidir en el que ens separa ha de ser correspost amb un retret moral»
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- El futur Liceu Mar farà guanyar a BCN un nou passeig marítim
- Canvis al litoral de la ciutat El Reial Club Marítim es traslladarà amb el World Trade Center el 2028
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Societat Tarragona instal·larà sensors per quantificar el flux de turistes i detectar possibles inundacions
- Festa Major La traductora i actriu Viviana de Salvador serà la pregonera de les Festes de Santa Tecla 2025 de Tarragona
- Batalla política entre les flames La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»
- Espanya, en flames Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes
- Pagesia Els pagesos del Camp de Tarragona arrenquen els avellaners morts per la sequera i busquen conreus alternatius més resistents