Fil a Twitter

Niño Becerra sap com frenar la inflació: «Malament. Molt malament»

L’economista desgrana la seva fórmula per contenir l’escalada dels preus

  • Niño Becerra vaticina quan arribarà la pitjor part de la crisi

  • Niño Becerra acabaria així amb l’envelliment de la població

  • Niño Becerra, sobre les fàbriques de cotxes: «Sona a avís, ¿oi?

Santiago Niño-Becerra, al seu despatx de l’IQS, dilluns passat.

Santiago Niño-Becerra, al seu despatx de l’IQS, dilluns passat. / ÁLVARO MONGE

2
Es llegeix en minuts

L’economista Santiago Niño Becerra es va convertir en un dels més populars a Espanya per les seves heterodoxes sentències sobre la crisi financera que ens va assolar des del 2008. Ara no s'atura en l’afany d’aclarir totes les derivades de la guerra d’Ucraïna en el creixement econòmic, el consum, l’atur i altres grans desafiaments econòmics de la societat contemporània. L’últim problema sobre el qual s’ha pronunciat és la inflació.

Niño Becerra ha penjat recentment un fil a Twitter en què es desmarca de la fórmula actual contra la inflació, centrada en els augments dels tipus d’interès. «Continuen els avisos sobre nous augments de tipus d’interès, quan AQUESTA inflació, la que estem patint és una inflació d’oferta, NO s’arregla amb augments de tipus, el que passa és que el que caldria fer per frenar-la és més complex i té ‘efectes polítics’», comença dient l’economista.

A partir d’aquí Niño Becerra desgrana la seva fórmula contra l’escalada de l’IPC: «El preu del MWh ha de baixar, i modificar el sistema de càlcul del seu preu ajudaria moltíssim. El preu del petroli ha de baixar, i constituir centrals internacionals de compra de la mateixa manera que hi ha càrtels de venda també ajudaria. Ha de descendir el consum de certs béns; per aconseguir-ho seria fonamental instaurar impostos progressius sobre el luxe en funció del valor».

Notícies relacionades

I continua: «S’hauria d’analitzar amb lupa l’eficiència de cada cèntim de despesa pública a TOTS els nivells. Caldria ajudar les persones i els col·lectius vulnerables. Per això penso que és absurda la rebaixa tipus cafè-per a-tothom dels 20 cèntims en el preu del litre de combustible o en l’IVA de l’electricitat. El que no té efectes immediats, que és el necessari, és augmentar els tipus d’interès».

Pessimisme

I acaba amb la seva proverbial visió pessimista sobre els problemes a llarg termini: els preus baixaran perquè l’economia s’anirà aturant, però a costa de drames sense fi ni compte evitables i d’augments de despesa pública que faran créixer el deute, que després caldria reduir a costa de més drames. MALAMENT. MOLT MALAMENT».