Brussel·les retalla a l’1% el creixement d’Espanya el 2023, la meitat que el Govern

L’escenari macroeconòmic europeu s’enfosqueix. Tot i que el creixement aquest any serà finalment superior al previst fa tres mesos, la guerra de Rússia a Ucraïna, l’impacte sobre la demanda mundial, la crisi energètica i l’augment de les pressions inflacionistes auguren un any 2023 molt més complicat, amb unes perspectives de creixement més febles i una inflació més elevada que situaran la UE i l’eurozona en recessió. Una situació que també passarà factura a l’economia espanyola. Segons les noves previsions de la tardor de la Comissió Europea, Espanya creixerà aquest any un 4,5%, però el 2023 ho farà només un 1%, en comparació al 2,1% estimat al juliol, abans de tornar a accelerar-se al 2% el 2024.

En aquest entorn de desacceleració i recessió (dos trimestres consecutius de creixement negatiu), l’economia espanyola mantindrà una certa fortalesa. Creixerà aquest any un 4,5%, mig punt més que el que van pronosticar els tècnics comunitaris al juliol i una dècima per sobre del que espera el Govern de Pedro Sánchez. I, tot i que acabarà aquest any en vermell amb una contracció del 0,3% l’últim trimestre, l’economia espanyola serà l’única entre les grans potències de l’euro que esquivarà la recessió tècnica, ja que la Comissió Europea projecta un lleu avenç del 0,1% en el primer trimestre de l’any vinent. Malgrat la desacceleració intensa, Espanya creixerà en el conjunt del 2023 l’1%, el triple que la mitjana de l’eurozona (0,3%) i molt per sobre de la resta de grans economies de la UE: Alemanya (-0,6%), Itàlia (0,3%), França (0,4%) i els Països Baixos (0,6%). «En un context incert en el qual fer previsions és complex, la Comissió preveu que Espanya creixi clarament per sobre del conjunt de la zona euro tant el 2022 com el 2023. L’any que ve només Irlanda, Malta i Romania creixeran més que Espanya», ha valorat el Ministeri d’Economia, després de la publicació de les noves previsions de la Comissió Europea.

Segons el comissari d’Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni, «s’espera que les pressions derivades dels elevats preus de l’energia disminueixin parcialment a partir de mitjans del 2023, cosa que permetrà un repunt gradual de l’activitat gràcies a la moderada reactivació del consum privat i a un agment de la normalització del turisme». Tot això augura una expansió més robusta el 2024 gràcies a una demanda interna i externa més vigorosa.

El mercat laboral resisteix

El nou quadro també confirma que Espanya continuarà creant ocupació l’any vinent (0,8%), per sobre del previst pel Govern (0,6%) i molt per sobre de la resta de països de l’eurozona (0,1%). La taxa d’atur, no obstant, es mantindrà estancada en el 12,7%, mig punt per sobre de la previsió del Govern i superior al 7,2% que registrarà l’eurozona el 2023.

Quant a la inflació, la Comissió Europea estima que encara no ha tocat sostre i que al pic no s’arribarà fins a finals d’any. Segons la seva estimació, assolirà aquest any el 9,3% a la UE i el 8,5% a l’eurozona abans de començar a caure el 2023, tot i que continuarà estant elevada (7% a la UE i 6,1% a l’eurozona). Una revisió a l’alça que atribueixen a l’augment significatiu dels preus a l’engròs del gas i l’electricitat, que pressionen els preus minoristes de l’energia i la majoria dels béns i serveis de la cistella de consum. En el cas espanyol, els pronòstics auguren un índex de preus més moderat, del 4,8% el 2023, per sota fins i tot del 5,6% previst pel Banc d’Espanya. Aquest any, no obstant, assolirà també el 8,5%.

Més dèficit i deute

El baix creixement, l’alta inflació i les mesures de suport a l’energia també pesaran sobre els dèficits. El fort creixement nominal dels tres primers trimestres de l’any i la supressió de les ajudes relacionades amb la pandèmia han impulsat una nova reducció dels dèficits públics el 2022, malgrat les noves mesures adoptades per mitigar l’impacte de l’augment dels preus de l’energia a les llars i les empreses. Després de caure al 4,6% del PIB el 2021 (5,1% a la zona de l’euro), es preveu que el dèficit a la UE continuï disminuint fins al 3,4% del PIB aquest any (3,5% a la zona de l’euro).

El 2023, tanmateix, el dèficit públic tornarà a augmentar (fins al 3,6% a la UE i fins al 3,7% a la zona de l’euro) a mesura que es debiliti l’activitat econòmica, augmenti la despesa en interessos i els governs prorroguin o introdueixin noves mesures discrecionals per mitigar l’impacte dels alts preus de l’energia. En el cas espanyol, les previsions de Brussel·les auguren una desviació en les finances públiques del 5% aquest any, del 3,9% el 2023 i del 2,9% el 2024, tot i que adverteix que «tornar a vincular les pensions a la inflació pesarà considerablement en els pressupostos del 2023 (amb un cost estimat de l’1,4%)

Segons l’anàlisi europea, les mesures posades en marxa pel Govern per mitigar l’impacte dels alts preus de l’energia ja han suposat fins a l’1,6% del PIB. Algunes, com la reducció de l’IVA en l’electricitat i el gas, o algunes exempcions o la reducció de l’impost especial sobre l’electricitat «tindran efectes negatius sobre la recaptació». D’altres, com la rebaixa de 20 cèntims per litre per a la gasolina, el xec social per ajudar a pagar la calefacció o les ajudes a les llars més desfavorides «suposaran un augment de la despesa».

Notícies relacionades

¿Què amaga la dada del PIB sobre la salut de l’economia espanyola?

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Respecte al deute públic, a la UE, caurà del 89,4% el 2021 al 84,1% el 2024, i ho farà del 97,1% al 91,4% a la zona de l’euro. A Espanya, també caurà, tot i que continuarà estant per sobre del llindar del 100%: 114% el 2022, 112,5% el 2023 i 112,1% el 2024. Des del Ministeri d’Economia espanyol, s’interpreta que la Comissió Europea recolza les estimacions fiscals del Govern, «amb una previsió de deute públic a finals del 2023 idèntica a la dels PGE i un camí de reducció de dèficit que permetrà estar per sota del 3% del PIB el 2025».

Les previsions continuen envoltades d’una enorme incertesa. En primer lloc, perquè la guerra de Rússia a Ucraïna continua, i en segon lloc, perquè la possibilitat que hi hagi noves pertorbacions econòmiques no ha desaparegut. De fet, la principal amenaça, segons Brussel·les, continua sent l’evolució adversa del mercat del gas i el risc de patir problemes de subministrament, particularment durant l’hivern de l’any vinent, sense oblidar la possibilitat de patir noves pertorbacions en altres mercats de productes bàsics derivades de les tensions geopolítiques. Un altre factor de risc important és la inflació més duradora i els possibles ajustos desordenats dels mercats financers mundials al nou entorn de tipus d’interès elevats. Tots dos, alerta la Comissió, es veuen amplificats per la possible incoherència entre els objectius de la política fiscal i monetària.