Des del 2018

Hisenda detecta 5.000 milions en lloguers turístics amb dades d’Airbnb i els seus rivals

L’Agència Tributària identifica només en la meitat d’aquest any més de 54.500 vivendes que s’han utilitzat com a pisos turístics a tot Espanya en plena recuperació del sector

Hisenda detecta 5.000 milions en lloguers turístics amb dades d’Airbnb i els seus rivals
3
Es llegeix en minuts
David Page

Les grans plataformes ‘online’ del lloguer turístic com Airbnb, Booking.com, Vrbo i Niumba han estat obligades durant els últims anys a proporcionar informació a l’Agència Tributària sobre la identitat dels amos dels pisos turístics i dels ingressos que perceben com a part de l’estratègia governamental per combatre el frau fiscal.

L’exigència de facilitar aquestes dades està en vigor des del 2018 –tret d’uns mesos en què la patronal d’empreses digitals va aconseguir tombar la norma als tribunals– i des d’aleshores Hisenda ha detectat un negoci de més de 5.000 milions d’euros en lloguers turístics i ha identificat desenes de milers de pisos turístics repartits per tot Espanya.

Gràcies a les dades revelades per Airbnb i els seus rivals, Hisenda va localitzar ingressos per lloguers turístics en ple ‘boom’ del sector per 1.543 milions d’euros el 2018 i 1.756 milions el 2019. L’Agència Tributària va detectar 201 milions en la primera meitat del 2020 (188 milions en el primer trimestre i només 13 milions en el segon, ja amb l’estat d’alarma en marxa per la pandèmia), però va ser llavors quan la justícia va congelar l’obligació de facilitar aquestes dades.

Els ingressos detectats en els tres últims trimestres del 2021, quan el Govern espanyol va reactivar la norma, van arribar als 909 milions d’euros. I les últimes dades disponibles mostren que en la primera meitat d’aquest any, en plena recuperació turística, els ingressos caçats per Hisenda han sigut de 749 milions, per sobre ja dels nivells prepandèmia en períodes comparables.

En total, en tot just quatre anys –tenint en compte el període en què no va ser vigent l’obligació d’aportar aquestes dades– els gegants ‘online’ del lloguer turístic han informat l’Agència Tributària de pagaments per arrendaments per un import total de 5.161 milions d’euros, segons els registres oficials a què ha tingut accés aquest mitjà després d’una consulta a través del Portal de Transparència.

Gairebé 54.600 pisos aquest any

Durant aquest temps, les plataformes ‘online’ i altres empreses de serveis immobiliaris han proporcionat dades a l’Agència Tributària que han servit per identificar desenes de milers de vivendes que es lloguen amb finalitats turístiques de manera permanent o només esporàdicament i que han firmat almenys un contracte d’arrendament cadascun dels anys en què ha estat en vigor la norma.

Entre el gener i el juny d’aquest any, han sigut 54.585 les vivendes que s’han utilitzat amb finalitats turístiques i els gegants digitals han identificat davant Hisenda de manera fefaent, amb una referència cadastral registrada correctament en els formularis del famós model 179 remesos per les companyies.

Hisenda va localitzar el 2018 un total de 74.953 pisos turístics, 92.763 el 2019, 40.367 el 2020 i 66.700 el 2021. Unes xifres que no resulten comparables amb les de 2022 per calibrar l’evolució del parc de vivendes turístic, ja que s’hi inclouen diferents períodes trimestrals a cadascun dels exercicis restants i, sobretot, perquè en les dades disponibles d’aquest any no s’inclouen encara les dades del tercer trimestre, que és el de més activitat per ser la temporada alta d’estiu.

El nombre de vivendes que s’ofereixen per al lloguer turístic és, en qualsevol cas, molt més elevat que les detectades per l’Agència Tributària. Segons les dades d’una estadística experimental de l’INE, el nombre de vivendes recollides a les principals plataformes ‘online’ ronda, tot i que amb oscil·lacions, les 300.000 en el mercat espanyol. A principis d’aquest any, l’Institut Nacional d’Estadística va identificar gairebé 285.900 pisos turístics actius en els tres principals portals, després d’eliminar les vivendes repetides en alguns.

En paral·lel, Hisenda ha identificat en el primer semestre d’aquest any un total de 1.011 declarants com a perceptors d’ingressos per lloguer turístic (cal tenir en compte que un mateix pis pot tenir diversos declarants en cas de copropietat i que un sol declarant pot ser una societat titular de diverses vivendes turístiques). L’any passat van ser els 1.278 contribuents sobre els quals van facilitar dades Airbnb i els seus rivals, davant els 934 de 2020 i els més de 1.800 tant del 2019 com del 2018.

Dades de cinc anys

Notícies relacionades

El 2018, Ministeri d’Hisenda, llavors comandat per Cristóbal Montoro, volia rearmar-se amb mesures legals per combatre el frau fiscal en ple ‘boom’ del lloguer turístic i va obligar els portals ‘online’ a compartir dades sobre la identitat dels propietaris de les vivendes i dels intermediaris encarregats de gestionar els lloguers i que xifressin amb exactitud sobre els ingressos percebuts amb cada contracte.

El Tribunal Suprem va anul·lar la normativa al considerar que Hisenda havia d’haver comunicat la seva tramitació amb caràcter previ a la Comissió Europea després d’un recurs de la patronal Adigital, però el Govern de Pedro Sánchez va reactivar l’obligació el 2021.