Sentència a favor d’una interna acomiadada per quedar-se embarassada: «Si vaig avortar és perquè necessitava la feina»

Els fets es remunten just al dia després de decretar-se el primer estat d’alarma pel coronavirus. El 15 de març del 2020, la demandant entra a treballar com a cuidadora interna d’una dona gran i resident a Granollers. La treballadora no tenia permís de treball i és per això que la filla de l’àvia decideix contractar-la ‘en B’. El seu horari és de dilluns a divendres, de set del matí a onze de la nit. És a dir, 16 hores operatives al dia, 80 hores a la setmana. Netejava, fregava, planxava, li feia el menjar i l’atenia, ja que la dona tenia la mobilitat reduïda, segons recull la sentència. Tot per 1.000 euros al mes.

Els fets provats recollits en la sentència no demostren cap conflicte entre aquell 15 de març del 2020, quan comença a treballar, i el 25 de maig del 2021 (un any i dos mesos després), quan és acomiadada. «Vull que sàpiga que si vaig fer l’avortament és perquè necessito la feina i sabia que estant embarassada ja no treballaria més. Per això ho vaig fer i només vull que em disculpi perquè vaig trair la seva confiança. Vostè té l’última paraula si em deixa a la feina o m’acomiada», li escriu per Whatsapp la interna a la filla de l’àvia que cuidava.

La reacció de l’ocupadora inicialment mira de ser conciliadora, donant a entendre a la interna que no s’havia de preocupar pel seu acomiadament. «Tranquil·la, parlarem dimarts, jo no vull res dolent amb tu», li respon per Whatsapp. Tres dies més tard es troben al domicili de la mare i l’ocupadora li comunica verbalment que no torni l’endemà: està acomiadiada. Com que la interna estava ‘en B’, la família no li posa per escrit el cessament, ni li respecta els preavisos contemplats en la llei. Ara, amb l’acabada d’aprovar reforma de les condicions legals de les treballadores de la llar, l’ocupador té l’obligació de justificar per escrit el cessament. I, si no ho argumenta, aquest passa a ser improcedent i remet la màxima indemnització contemplada a l’Estatut dels Treballadors, de 33 dies per any treballat.

Indemnització i salaris endarrerits

La interna recull les seves coses i es dirigeix al gabinet jurídic de CCOO de Catalunya, que l’assessora durant el procés i finalment aconsegueix la sentència favorable dels tribunals. «La decisió d’extingir la relació laboral es va deure a l’embaràs de l’actora, cosa que ve a significar en termes de vulneració de drets fonamentals, que l’empresa va decidir acomiadar la treballadora per condició de dona», sentencia la magistrada.

Notícies relacionades

El Govern central manté el cost per acomiadament de les treballadores de la llar en 12 dies

La reforma de les treballadores de la llar entrarà plenament en vigor l’1 de gener

La recopilació de missatges de Whatsapp i fotografies fetes amb el telèfon mòbil van ser proves claus en el cas. Ja que la família va arribar al judici a negar la relació laboral, una cosa que la magistrada a càrrec no només va desatendre, sinó que va recriminar per la seva falsedat. «El seu relat resulta del tot punt inversemblant. Costa entendre aquesta jutjadora que en un moment de confinament total per pandèmia de covid una senyora de 87 anys, amb mobilitat reduïda ja que utilitza cadira de rodes en els desplaçaments, estigui a casa seva amb algú totalment estrany», recull la sentència.

La jutge, no obstant, rebaixa substancialment la petició d’indemnització reclamada per la treballadora, al·legant «l’escassa antiguitat de l’actora». Aquesta demanava 40.000 euros, donat el trauma que implica interrompre forçadament un embaràs davant el temor de perdre l’ocupació i el sostre. No obstant, finalment la magistrada únicament li reconeix 1.000 euros, a més dels salaris endarrerits. Aquests acaben sumant un total de 16.742 euros.