Crisi energètica
Macron diu que França exporta més gas a Espanya i Ribera el corregeix
El president gal torna a rebutjar la construcció del gasoducte del Midcat
Al president de França, Emmanuel Macron, continua relliscant-li la pressió política d’Espanya i Alemanya perquè impulsi una vegada per sempre la construcció del gasoducte del Midcat, a través del Pirineu, un projecte que continua sense considerar necessari. «La nostra prioritat és tenir interconnexions elèctriques», ha conclòs aquest dijous quan ha arribat a la reunió inaugural de la Comunitat Política Europea que se celebra a Praga i en vigílies d’un Consell Europeu que posarà el focus en la crisi energètica que passa Europa i les mesures per reduir els preus del gas. Segons Macron, desenvolupar el projecte transpirinenc requeriria massa temps, «entre cinc i vuit anys», i és el seu país qui exporta gas a Espanya i no al contrari.
¿Utilitzem plenament les canonades que hi ha? «No, estem al 50% o 60%. ¿Hi ha molt gas que puja de manera massiva [a França]? No, és sobretot França que exporta gas a Espanya», ha dit posant èmfasi, a més, que el projecte requeriria massa temps. Les seves paraules han provocat la reacció immediata del Govern espanyol. Des de la Fundació Ciutat de l’Energia, a Lleó, la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha rebatut les paraules del president francès. «Des de l’1 de març, una setmana després que comencés la guerra a Ucraïna, Espanya ha tingut un saldo exportador net de gas a França en el 69% dels 219 dies transcorreguts», ha aclarit Ribera, que ha afegit que entorn del 17% dels dies del període la connexió ha estat al màxim de capacitat d’exportació, cosa que significa un ús igual o superior al 80% de la seva capacitat. «Una infraestructura que opera al màxim el 20% dels dies es considera saturada», ha avisat.
Notícies relacionades
Macron també ha indicat en la seva breu intervenció que la pregunta que cal fer-se és «si fem circular l’hidrogen a Europa o més aviat l’electricitat per fer l’electròlisi». Aquesta és segons el seu parer la «discussió estratègica» que han de mantenir els Vint-i-set tot i que la prioritat per a França és clara: «és més aviat tenir interconnexions elèctriques a Europa», ha explicat. El Govern francès, ha afegit, està disposat a impulsar tots els projectes d’interconnexió perquè el que necessita Europa en els mesos vinents és «produir més electricitat i tenir una estratègia de renovables i nuclear».
Impacte ambiental
Un altre punt que també ha rebatut Ribera, que ha recordat que transportar hidrogen per hidroducte «seria entre dues i quatre vegades més barat i eficient que transportar electricitat amb línies d’alta tensió». A més, la vicepresidenta ha posat dades sobre la taula. «Segons els estudis de l’European Hydrogen Backbone, el cost d’un nou hidroducte de 48'' per a cada 1.000 km, és de 5 €/MWh mentre que en una nova línia elèctrica aèria de corrent altern de 2,8 GW estaria entorn de 12 €/MWh», ha quantificat. Un altre element positiu, segons la vicepresidenta, seria l’impacte ambiental i visual i l’afecció a la biodiversitat del transport d’hidrogen amb infraestructures subterrànies ja que seria «molt inferior» al de les xarxes elèctriques d’alta tensió; sense oblidar que operaria «com un emmagatzematge, i proporcionaria així més flexibilitat per atendre les variacions de demanda i producció que l’electricitat».
