Alemanya no creu que el rebuig de Macron al MidCat sigui tan ferri

Alemanya creu que el rebuig francès del MidCat, el gasoducte que ha de millorar la interconnexió de la península Ibèrica amb la resta d’Europa, a través del país gal no és tan ferri com sembla. L’obstinació francesa es pot vèncer perquè, a ulls dels alemanys, la partida encara està per jugar.

Per això aquest dimecres, amb motiu de la cimera hispanoalemanya celebrada a la Corunya, el president del Govern, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Olaf Scholz, van redoblar la pressió perquè França desbloquegi aquesta infraestructura i pugui estar a punt el 2025, no només per transportar gas sinó també hidrogen verd. Ja no es tracta només de declaracions, en les quals tots dos s’han prodigat en els últims mesos. S’ha fet un pas més a l’incloure aquesta demanda en el pla d’acció subscrit entre els dos països.

«Continuarem pressionant per una capacitat més significativa d’interconnexió de la península Ibèrica per millorar la seva contribució a la seguretat del subministrament a tota la UE», assegura el document, que també posa data per a la seva construcció: l’any 2025. «És de summa importància», afirmen, per aconseguir un mercat energètic intern veritablement sòlid, accelerar la transició verda i reforçar l’autonomia estratègica de la UE». A més s’advoca per obrir converses i que en aquestes s’inclogui la Comissió Europea.

I els alemanys veuen clarament que aquest camí és possible. El mateix canceller ho va deixar entreveure en la compareixença que va protagonitzar junt amb Pedro Sánchez. Va afirmar que ho abordaran de manera «amistosa» amb França. I, després que aquest dimarts s’entrevistés a París amb Emmanuel Macron, va destacar que no té la impressió que aquest projecte «hagi quedat exclòs».

A Sánchez va ser a qui li va correspondre recordar que el 2015, amb François Hollande al capdavant de la Presidència de la República, ja es va comprometre amb Mariano Rajoy a rellançar el MidCat i al qual el 2020 les interconnexions augmentessin al 10%. La realitat, va indicar, és que en el dia d’avui amb prou feines superen el 3%. Però, a diferència de llavors, o de quan ell mateix va abordar aquest assumpte amb Macron el 2018, ja no es tracta d’una qüestió bilateral entre Madrid i París sinó «europea». Si s’aconsegueix entendre en aquests termes es trobarà una solució «més adequada i ràpida», va remarcar.

Negativa a ajudar Espanya

Sánchez i Scholz es conjuren d’aquesta manera per vèncer la resistència francesa que rebutja el gasoducte per diferents raons. Les principals són, segons diferents fonts polítiques espanyoles, l’impacte que aquesta infraestructura té al seu territori i el rebuig que produeix en algunes poblacions, però també la tradicional negativa de França a ajudar Espanya. Tot i que aquesta última raó pot quedar ara totalment desfasada, ja que no es tracta només d’una petició espanyola, sinó d’una obra que pot contribuir a pal·liar la dependència de la UE i d’Alemanya del gas rus. Espanya podria així enviar gas a Europa, que arribaria prèviament liquat a les regasificadores que hi ha al nostre país.

Notícies relacionades

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

El Senat nord-americà obre la porta a la prohibició de TikTok

La implicació de Scholz, que ja ha demanat abans a l’impuls al MidCat, suposa una gran ajuda per vèncer l’oposició francesa, ancorada en els arguments que trigaria molt a ser operatiu i que va en contra del seu objectiu de prescindir dels combustibles fòssils el 2050. La declaració hispano-alemanya d’aquest dimecres persegueix rebatre aquests dos plantejaments, ja que assegura que pot estar en funcionament el 2025 i posa l’accent en el fet que transportaria també una energia neta com l’hidrogen verd.

La cooperació entre els dos països per mirar de superar el rebuig d’Emmanuel Macron es produeix després que París hagi fet algun petit gest en les últimes setmanes i es mostrés obert a discutir-hi en la cimera euromediterrània que havia de celebrar-se divendres passat a Alacant, i que va ser posposada perquè Pedro Sánchez es va contagiar de covid, en la qual els caps d’Estat i de Govern dels nou països participants haurien parlat, precisament, de la crisi energètica.