Sistema fiscal

A la caça de canvis ficticis de domicili pels impostos

Fa diversos anys que l’Agència Tributària de Catalunya incorpora als seus plans d’inspecció les deslocalitzacions simulades cap a Madrid o l’estranger

L’Agència Tributària de Catalunya obre nous canals de comunicació per a la ciutadania

L’Agència Tributària de Catalunya obre nous canals de comunicació per a la ciutadania / ATC

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els que volien simular la seva marxa de Catalunya a Madrid per eludir l’impost del patrimoni ja ho van fer, asseguren des d’àmbits empresarials. Des del 2011, aquest gravamen va deixar d’exigir-se a la comunitat que acull la capital d’Espanya, després que entre el 2008 i el 2010 el suprimís el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Després es va anar prorrogant en els pressupostos de l’Estat, fins a quedar com a permanent en els del 2020. Fins ara Madrid ha sigut un pol d’atracció de fortunes, com ja abans havia passat amb els gravàmens sobre les herències i les donacions.

En vista d’aquests moviments, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va incorporar la recerca de canvis ficticis de residència en els seus plans d’inspecció. I hi continua havent casos. Només als exercicis del 2019, el 2020 i el 2021 l’ATC va practicar 62 liquidacions per mudances simulades a Madrid per un import d’uns sis milions d’euros. Aquests falsos canvis de residència detectats pels actuaris de l’ATC van ser 16 el 2019, van ascendir fins a 26 el 2020 i l’any passat es van reduir fins a 20 i les quantitats aflorades van ser 2,08 milions, 3,14 milions i 1,2 milions, respectivament.

Les sumes més suculentes per a les arques catalanes han sigut procedents en aquests tres exercicis de 60 liquidacions per un total d’uns 67 milions per canvis de residència ficticis a l’estranger. Les fugues detectades suposen una baixa proporció dels declarants de l’impost de patrimoni, que a Catalunya superen els 80.000. Més significatiu és l’import que s’aflora sobre una recaptació que l’any passat va superar els 540 milions i que aquest exercici es preveu que superi els 600 milions, especialment amb les ‘fugues’ a l’estranger.

A Catalunya, la tendència en les deslocalitzacions fictícies a Madrid es va reduir l’any passat tant en número, un 23%, com en import, un 61,74%, respectivament. Per contra, les dirigides a l’estranger van seguir una tendència creixent durant el 2021, amb un increment del 92,31% en número i del 141,07% en import.

La suma de les actuacions de l’ATC pels trasllats ficticis a la capital d’Espanya i a l’estranger aporta una bona quantitat. En tot cas, les ‘fugues’ cap a Madrid van ser més importants anys enrere. Només el 2015 se’n van produir un total de 63 detectades per la hisenda catalana, segons va explicar el que llavors era el seu responsable, Lluís Salvadó. 

I és que un informe del Laboratori d’Anàlisi de Polítiques Públiques (IvieLAB, vinculat a la Generalitat Valenciana) va estimar el 2020 que Madrid havia guanyat 103.035 contribuents procedents d’altres comunitats entre 2009-2018, coincidint amb el període de més rebaixes fiscals a la comunitat madrilenya

L’estratègia de guerra fiscal iniciada pel president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, a l’anunciar que aplicarà una bonificació del 100% en l’impost del patrimoni, que se suma a la mesura que Madrid aplica fa més d’una dècada, ha desencadenat de nou una forta polèmica. Especialment ha sigut la manera de plantejar-ho, amb una crida als empresaris catalans perquè es deslocalitzin, destaca la patronal catalana Foment, que comparteix la idea de suprimir l’impost però no la manera d’anunciar-ho, com una pugna territorial.

Notícies relacionades

Altres comunitats governades pel PP s’han sumat a aquesta estela. Per exemple, Galícia, que aplicava una reducció del 25% en l’impost del patrimoni, ha anunciat que l’elevarà al 50%.

Per la seva banda, el Govern ha respost amb la intenció de posar en marxa al gener un impost sobre les grans fortunes, que Unides Podem va demanar fa uns mesos i creixen les crítiques socialistes als populars i la petició de penalitzar el que consideren dúmping fiscal.