Montero: «El nou impost sobre grans fortunes serà temporal»

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha afirmat aquest dijous que el nou gravamen sobre grans fortunes sobre el qual està treballant el Govern tindrà caràcter temporal. «Igual que ha passat amb l’impost a les energètiques i l’impost a la banca, treballarem en una fórmula temporal i posteriorment les circumstàncies diran si és necessari o no prorrogar-lo», ha aclarit la ministra en declaracions als periodistes als passadissos del Congrés dels Diputats, després de participar en el debat sobre el sostre de despesa pressupostària per al 2023. Està previst que els nous impostos sobre banca i energètiques es liquidin el 2023 i el 2024.

Montero també ha afirmat que l’obligació de pagar el nou gravamen sobre grans fortunes entrarà en vigor l’1 de gener del 2023 tot i que no ha aclarit si ja afectarà les dades econòmiques del 2022, com és el cas dels nous impostos sobre la banca i les energètiques, que es pagaran l’any vinent sobre resultats econòmics de l’exercici actual. Tampoc ha aclarit si la nova fórmula prendrà com a base la proposta d’Unides Podem d’incorporar una tributació més gran per a patrimonis a partir de 10 milions d’euros; ni tan sols ha precisat si es tractarà d’un nou tribut (la qual cosa requeriria una nova llei) o un augment sobre algun impost ja vigent (que podria ser incorporat en el projecte de Pressupostos per al 2023): «No tot pot anar als Pressupostos», ha afirmat Montero, després de demanar «deixar treballar els tècnics» en una proposta de gravamen.

En tot cas, el que sí que ha volgut remarcar la titular d’Hisenda és que «l’important és que el Govern aquesta demanant un esforç més gran als que més tenen per protegir la classe mitjana del nostre país, la classe treballadora i la població més vulnerable». En aquest context, Montero ha tornat a criticar la iniciativa del Govern d’Andalusia de bonificar al 100% l’impost sobre el Patrimoni i de rebaixar el 4,3% la tarifa autonòmica de l’IRPF per corregir l’impacte de la inflació, una iniciativa a què també s’ha afegit Múrcia. «Em sembla una enorme irresponsabilitat que comunitats autònomes que estan demanant permanentment més diners al Govern d’Espanya decideixin renunciar a recaptació en el marc de les seves competències», ha dit.

Sostre de despesa

Notícies relacionades

Dubtes sobre la declaració de la renda: el Col•legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya respon

Economia i eleccions a Catalunya

El Congrés ha debatut aquest dijous la proposta del Govern de tornar a deixar en suspens el 2023 les regles d’estabilitat pressupostària, d’acord amb el marc disposat per la Comissió Europea en l’actual context de crisi energètica per la guerra a Ucraïna. A partir de la suspensió de les regles fiscals, el Govern ha fixat un sostre de despesa pressupostària per al 2023 de 198.221 milions, un 1,1% més que el 2022. Sense incloure els recursos europeus de fons ‘Next Generation’, el sostre de despesa ascendeix a 173.065 milions, un 1,9% més que el 2022. També hi ha una transferència de 19.888 milions per a la Seguretat Social, cosa que suposa una alça del 8,1% respecte a aquest any.

La ministra d’Hisenda ha avançat que quan s’aproximi el final del 2022 el Govern decidirà si prorroga algunes de les mesures extraordinàries aprovades pel Govern des de mitjans de l’any passat en resposta a la crisi energètica (l’import total del qual ha xifrat en 30.000 milions d’euros) o si n’adopta algunes de noves. En tota cas, l’impacte pressupostari de les unes o les altres se situarà per sobre del sostre de despesa de 198.221 milions d’euros presentat aquest dijous al Congrés dels Diputats ja que, segons Montero, tindrien un caràcter «extraordinari».