S’ha acabat escalfar la cadira: el teletreball evoluciona cap a l’oficina líquida

Si el filòsof polonès Zygmunt Bauman es va atrevir a intentar ‘liquar-ho’ tot, fins i tot l’amor, era només qüestió de temps que el seu concepte de societat líquida arribés també fins al món laboral. En un món fluid en el qual la tecnologia permet connectar en temps real els dos extrems del planeta, passar 40 hores a la setmana a la mateixa cadira tenia cada vegada menys sentit. La pandèmia, i els successius confinaments, van accelerar un procés de canvi que ha obert la porta a nous escenaris com el de l’oficina líquida, un model que va un pas més enllà del teletreball.

D’aquesta manera, en un model híbrid com el de l’oficina líquida no es tracta únicament de pactar un determinat nombre de dies a la setmana per treballar a casa o a l’oficina, sinó que és el tipus de treball que hagi de desenvolupar l’empleat el que dicta en cada moment on es desenvolupa. El treballador guanya en conciliació i autonomia al mateix temps que l’empresa flexibilitza les seves dinàmiques i els seus recursos per adaptar-se al món digital al núvol.

«És el final de la presencialitat. Podem negar-ho, però les noves generacions no voldran treballar sempre de manera presencial i amb un horari fix», resumeix Gema García, cofundadora de la consultora The Move, en una entrevista. «L’ideal seria que un dia puguis treballar des de casa si necessites concentrar-te o conciliar la feina amb la teva vida personal; un altre que vagis a l’oficina per a un treball col·laboratiu o un brainstorming; i fins i tot hi ha algunes empreses que a més ofereixen la possibilitat d’anar a oficines externes de co-working per a un model mixt».

D’aquesta manera, «escalfar la cadira» i deixar «que et vegin a l’oficina» treballant fins tard podrien començar a ser expressions del passat, tot i que Gema reconeix que a Espanya encara estem lluny d’aquest escenari. «Hi ha caps als quals els continua agradant mirar als ulls cada dia els seus empleats i hi ha qui continua considerant el despatx com un estatus que, d’aquesta manera, quedaria difuminat», explica la consultora.

La seva start-up, que va ser fundada uns mesos abans que es desencadenés la crisi del coronavirus, es dedica a repensar la manera en què les empreses distribueixen l’espai a les seves oficines. El que abans era un redisseny per estalviar costos, ara és un treball orientat a reflectir una flexibilitat que ha arribat per quedar-se.

Llocs de treball rotatius, taquilles per als empleats, ordinadors portàtils... Però també més cabines insonoritzades on fer trucades, sales de reunions més àmplies per resultar més agradables o espais multiusos per acollir i celebrar esdeveniments.

Tot, a més, perquè l’ocupació encaixi amb les noves exigències dels treballadors, que cada vegada estan més preocupats per la conciliació i per la gestió del seu temps. En aquest sentit, iniciatives com la de les ciutats dels 15 minuts, pensades per acostar-ho tot, des de la feina fins a l’oci, a casa del ciutadà, ja estan posant en marxa projectes per transformar ciutats com Barcelona, París o Tòquio.

A Espanya, les últimes dades de l’INE, les del 2021, que encara estaven influïdes per les restriccions de la pandèmia, apunten que la meitat dels treballadors que van poder desenvolupar la seva feina de manera remota ho van fer, especialment a la Comunitat de Madrid, on teletreballen el 34,5% dels ocupats, i a Catalunya, amb el 23,4%.

A més, i segons un informe publicat pel portal d’ocupació InfoJobs, en els primers quatre mesos del 2022 el nombre d’ofertes de treball que incloïen l’opció de teletreball va duplicar les que es van publicar en el mateix període del 2021. Respecte a les del 2020, la xifra va ser deu vegades més gran.

En operadores com Telefónica, per exemple, el 81,5% dels empleats que podien sol·licitar el treball en remot en qualsevol de les seves variants ho van fer, mentre que a Vodafone el percentatge va ser del 96%. Altres empreses com Liberty Seguros, tanmateix, van decidir apostar definitivament per anar un pas més enllà, i des de fa més d’un any el 99% de la seva plantilla treballa fora de les seves oficines.

«La jornada laboral completa en remot és una realitat més aviat minoritària. Ara mateix, la tendència general a Espanya és el model híbrid, però perquè sigui un èxit les empreses han d’aconseguir el compromís dels seus líders i comptar amb partners especialitzats que defineixin els processos i implantin les estructures de suport necessàries», apunta a aquest diari Álvaro Álvarez, secretari general de ManpowerGroup.

Segons un estudi del seu departament Talent Solutions, el 91% de les empreses que tenen la possibilitat de recórrer al teletreball estan avaluant o planificant la transició cap a un model de feina híbrida. D’aquesta manera, segons Álvarez, s’aconsegueix esprémer els beneficis del treball presencial al mateix temps que es mitiguen els desafiaments que comporta el teletreball, com «la gestió de distraccions, la sensació de soledat i els reptes de col·laboració i comunicació» entre grups de treball.

Nou de cada deu treballadors esperen flexibilitat

Ara que la pandèmia ja no pressiona les empreses, els índexs de teletreball a Espanya han anat perdent força inevitablement, tot i que no tant com podria esperar-se. El final de les restriccions només s’ha traduït en un descens del 4% en el nombre de persones que treballen, tot i que sigui ocasionalment, des de casa, i, segons l’últim informe publicat per Adecco,  2,74 milions d’espanyols han mantingut la flexibilitat.

«El teletreball ja forma part del dia a dia de gairebé la totalitat del teixit empresarial espanyol, excepte en sectors on la presencialitat és pràcticament irrenunciable, és clar», afirma a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA Pablo Gómez, director del Servei Corporatiu del Grup Adecco. «Segurament l’èxit es troba en l’equilibri  entre el model presencial i el remot, i això passa per tenir en compte les necessitats dels treballadors, dels clients i de la companyia mateixa».

Un factor, el de la flexibilitat, que ja és decisiu, ja que, segons confirmen les dues empreses de gestió de personal, cada vegada més els empleats veuen com un «benefici bàsic» la possibilitat d’incorporar el teletreball a la seva jornada laboral. «És un dels aspectes més valorats pels treballadors a l’hora de decidir-se per un nou projecte laboral», afegeix el representant d’Adecco. 

En aquest sentit, la pandèmia ho ha canviat tot. Segons un recent estudi de ManpowerGroup, un 89% dels professionals esperen que les seves feines siguin parcialment remotes després de la crisi del coronavirus.

Una realitat contra la qual no ha pogut lluitar ni tan sols l’home més ric del món, Elon Musk, que fa poc va intentar forçar els seus treballadors de TESLA perquè tornessin a l’oficina.

L’aposta, amb amenaça d’acomiadament inclosa, li va sortir tan malament que va haver de fer marxa enrere pràcticament immediatament, ja que no només es va trobar amb el rebuig dels seus treballadors, sinó que es va adonar que no hi havia espai ni recursos a les oficines per a tots ells.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Una situació per la qual estan passant de manera semblant altres gegants com Apple o Google, però que també està obrint debat entre les petites i mitjanes empreses.

«Nosaltres sempre diem que això no és per a tothom, però intentem que les oficines tinguin un 40% de llocs de treball i un 60% d’espais multiusos. Canviant un model flexible la mateixa oficina pot arribar a acollir un 20% o fins i tot un 30% més de treballadors», assegura la cofundadora de The Move.