Els nous hàbits de consum empenyen a acostar el negoci al client

Trobar l’equilibri entre la continuïtat lligada als orígens i l’adaptació als nous hàbits de consum: és el repte a què s’enfronten les empreses i els representants municipals de l’Alt Empordà. En un escenari marcat per la pèrdua del client tradicional en l’hostaleria, la crisi del vi i la reinvenció del transport pesant europeu, les receptes més repetides per les empreses apunten als negocis de proximitat i a diversificar i buscar nous mercats.

En aquest clima econòmic incert, el Mirador del Castell de Peralada es va tornar a convertir en punt de trobada per a més d’un centenar d’assistents en la segona edició del Fòrum Empresarial de Peralada, organitzat per EL PERIÓDICO, Actius, Empordà i Prensa Ibérica, amb el patrocini de Neorg, la col·laboració del Castell Peralada i el suport de la Generalitat.

El primer diagnòstic va concloure que el ritme de vida més frenètic i la precarietat salarial estan transformant la restauració i les formes de consum. "El supermercat de proximitat continua creixent gràcies a la compra immediata, però en l’hostaleria el client de menú s’està perdent perquè ara menja a l’oficina", va indicar Lluís Labairu, director general de Transgourmet Ibérica.

L’augment de preus ha elevat el cost mitjà del menú diari a 17 o 18 euros, una xifra "insostenible amb salaris mitjans de 1.200 euros". ¿El resultat? Una nova tendència en què molts treballadors opten per menjar a l’empresa amb racions individuals comprades en supermercats.

Llars més petites

Així doncs, el responsable de la companyia –que celebra el seu centenari i factura 1.250 milions d’euros– va destacar que aquesta transformació social està modificant l’estructura del consum: "Hem passat de grans unitats familiars a unes llars cada vegada més petites, on predominen el microones i les fregidores d’aire", va explicar.

Uns canvis que tampoc deixen indiferent el sector vinícola. Segons Rocío Muñoz, directora d’exportació de Perelada & Chivite, "el mercat del vi està en crisi" perquè "les noves generacions ja no se senten identificades amb aquest producte".

Muñoz va recordar que les vendes de vi a Espanya han retrocedit un 5% des del 2020, i se situen en nivells dels anys 60. Segons el seu parer, el fenomen respon tant a polítiques sanitàries més restrictives com a canvis socials, amb dinars més curts i menys ocasions per compartir una ampolla.

Davant això, Perelada aposta per "beure menys, però millor", prioritzant la qualitat al volum, i reforçant la diversificació de cellers i orígens per mirar de reflectir la identitat de cada territori. La companyia, que va facturar 60 milions d’euros el 2024, ha entrat en el segment del vi sense alcohol per respondre a un consumidor més saludable i divers. "La clau és adaptar-se sense perdre l’origen", va resumir Muñoz, que a continuació va descartar noves adquisicions i va apostar per consolidar les inversions recents i continuar apostant per l’exportació, de la qual depèn gairebé un 40% de la seva facturació.

En aquesta mateixa línia d’internacionalització, Pere Padrosa, president de Transports Padrosa, companyia centenària amb seu a l’Alt Empordà, va destacar la sostenibilitat com a eix transversal de les seves polítiques. "Per Europa transiten cada dia sis milions de vehicles pesants que necessiten aturar-se", va recordar. En aquest sentit, va explicar que el seu grup treballa per desenvolupar Nection, una xarxa paneuropea d’àrees de descans segures i eficients per als camions, que "aporta valor a la transició energètica" i millora la qualitat de vida dels conductors.

El projecte, desenvolupat amb el fons d’infraestructures TIIC (grup Rothschild), contempla 48 aparcaments segurs amb 30.000 places a cinc països europeus i una inversió de 640 milions d’euros fins al 2030. "Recomençar no és una crisi, és una oportunitat", va afirmar, reivindicant el caràcter empordanès i internacional de la seva empresa, que busca consolidar la seva expansió "en xarxa" des de la comarca cap a Europa.

El diàleg final, protagonitzat pels alcaldes Jordi Masquef (Figueres) i Gael Rodríguez (Portbou), va tancar la jornada amb una mirada territorial. Tots dos van coincidir en la necessitat de recuperar el prestigi i la projecció dels seus municipis, tot i que des de realitats diferents.

La visió municipal

"Figueres ha de recuperar el prestigi perdut. Volem que algú que treballi a Barcelona vulgui continuar vivint aquí", va defensar Masquef, partidari de polítiques que atraguin talent i qualitat de vida.

Rodríguez, per la seva banda, va reconèixer que Portbou està encara "en una carrera per cobrir les necessitats bàsiques", però va confiar que en quatre anys la ciutat passarà "del segle XX al XXI". Alhora, va denunciar el desaprofitament del 80% de l’estació ferroviària del municipi i va reclamar projectes de futur que la converteixin en motor local.

Notícies relacionades

Galán, a la cimera de caps d’Estat COP30

Air Europa tanca l’entrada de Turkish en el 26% del capital

L’intercanvi va ser constructiu, tot i que no exempt de matisos polítics en els quals Masquef va criticar la falta d’entesa amb la Generalitat i "l’esquerra més dogmàtica", mentre que Rodríguez va advocar per "la política d’abans", basada en el consens i no en la crispació.

En resposta a les seves intervencions, el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana de la Generalitat, Víctor Puga, va elogiar la "visió municipalista, amb els peus a terra" dels dos alcaldes. Amb referència a la lentitud administrativa, va admetre que "cal ser autocrítics i reconèixer que l’administració està molt tensada i burocratitzada". Finalment, va fer una crida a fomentar més participació entre els diferents sectors públics i a enfortir la col·laboració publicoprivada.