La UE paga a Rússia un 89% més per menys energia des de la invasió d’Ucraïna

Brussel·les, 24 agost (EFE).- Els preus de l’energia a Europa s’han disparat des de la invasió de Rússia sobre Ucraïna, de la qual avui es compleixen sis mesos. Moscou ingressa ara un 89% més de diners que fa un any per exportar hidrocarburs a la Unió Europea, malgrat vendre-li un 15% menys de combustible. El bloc comunitari gasta actualment uns 13.916 milions d’euros al mes a comprar carbó, petroli i gas a Putin, davant els 7.330 milions de mitjana mensual que pagava fa un any, quan els preus començaven ja a disparar-se per l’augment de la demanda amb la recuperació econòmica després de la pandèmia. El càlcul emana de la sèrie d’Eurostat entre el març (mes d’inici de la guerra) i el juny del 2022 en comparació amb el mateix període del 2021.

La despesa mitjana mensual d’aquesta comparativa és similar al que ofereix el Centre d’Investigació sobre Energia i Aire Net, que mostra que la UE ha pagat a Moscou 14.100 milions d’euros per carbó, petroli i gas des que les tropes russes van entrar a Ucraïna el 24 de febrer. Segons aquest institut amb seu a Hèlsinki, la despesa total en els sis mesos que han transcorregut des de la invasió se situa en 85.000 milions d’euros, a prop dels 102.000 milions d’euros que el bloc comunitari va pagar a Moscou en tot el 2021. Aquesta font d’ingressos per al Kremlin, unida a la caiguda de les importacions per les sancions internacionals, ha disparat el superàvit per compte corrent de Rússia fins a multiplicar-lo per més de 3 entre gener i juliol d’aquest any per arribar a una xifra de 166.600 milions de dòlars, segons les dades del Banc Central de Rússia.

Gas natural liquat

En la seva estratègia per garantir-se el subministrament i protegir-se davant la possibilitat que Vladímir Putin tanqui completament l’aixeta del gas a l’hivern, els Vint-i-set han omplert ja els seus dipòsits al 77,74% i s’han compromès a reduir el consum en un 15% per afrontar la imminent temporada de fred. També estan substituint el combustible que fluïa per gasoductes russos per gas natural liquat (GNL) que transporten barcos des de Qatar, Egipte i els Estats Units. Només aquest últim país va exportar 57 miliards de metres cúbics (bcm) a la UE en la primera meitat del 2022, davant els 34 bcm de tot el 2021. Però el GNL és un producte car respecte al gas de canonada. A més, des de l’inici de la guerra l’euro s’ha depreciat davant el dòlar fins al seu mínim en 20 anys, cosa que encareix encara més la factura. L’abril del 2008, un euro es canviava per 1,59 dòlars i ara es paga a 0,99.

Segons comenta a Efe l’analista sènior del centre d’estudis Bruegel Georg Zachmann, la UE podrà «superar el pròxim hivern, tot i que Rússia talli el subministrament, però les implicacions en el preu seran bastant dràstiques». «Continuarà costant-nos car, però ja no es plantejarà la pregunta de com ho aconseguirem», va dir el cap de setmana passat el canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, que espera que a finals de 2023 entrin en funcionament els primers ports germànics de GNL. Bèlgica, Croàcia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, els Països Baixos i Polònia també planegen inaugurar o ampliar terminals pròximament, segons dades de la plataforma Gas Infrastructure Europe.

Paciència estratègica

Notícies relacionades

El repte d’atraure talent jove marca l’obertura del SIL

Bon Preu construirà un centre logístic a Parets del Vallès

La UE ha aprovat correctius contra Moscou a molts fronts econòmics i la Comissió Europea defensa que els seus efectes s’han de valorar a llarg termini, ja que augmentaran amb el temps. «Hem de tenir paciència estratègica», escrivia el juliol passat en el seu blog l’alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, quan encara no havien entrat en vigor les sancions en l’àrea de l’energia. La prohibició d’importar carbó rus a la UE, aprovada l’abril passat, només s’aplica des de l’11 d’agost i el veto al petroli –amb certes excepcions– ho farà a partir de gener del 2023. A l’efecte que puguin generar aquestes sancions caldrà sumar-hi també la caiguda en les compres de gas a llarg termini. Al tancament de juny, el flux havia caigut un 30% respecte a la mitjana del període 2016-2021, segons dades del Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea. Això suposa, d’acord amb les dades compartides recentment pel cap de la diplomàcia europea, que el gas rus representa ara el 20% del consum total a la UE, davant el 40% previ a l’agressió militar sobre Ucraïna.

«Europa no ha sancionat el gas rus, és Rússia la que ens està sancionat», resumeix Zachmann. Tot i que els correctius energètics acabin deteriorant les finances russes, Brussel·les i els governants de la UE avisen que el conflicte bèl·lic més important a Europa des de la Segona Guerra Mundial també tindrà, sens dubte, un alt cost per al bloc comunitari en l’àrea de l’energia. «Els pròxims cinc o deu hiverns seran difícils», va avisar aquest dilluns el primer ministre de Bèlgica, Alexander De Croo.