La inversió en residències d’estudiants es dispara i ja supera els 1.300 milions

Com va passar llavors, el rècord s’ha batut gràcies a una altra operació relacionada amb Resa: Axa, CBRE i Greystar l’han venut ara al fons neerlandès PGGM per uns 850 milions d’euros. La qüestió és que fins i tot sense aquest acord, les xifres d’inversió a meitat d’any (entorn de 460 milions d’euros) són un 23% superiors a les del mateix període del 2021. A Barcelona en concret, el volum fins al juny supera en un 44% el de tot l’any anterior. 

«Des de fa un parell d’anys veiem que els volums d’inversió oscil·len entre els 300 i els 500 milions d’euros. Aquest any, només l’operació de Resa està sobre els 850 i, addicionalment, esperem entorn de 600 milions d’euros», presenta el responsable de ‘student housing’ de CBRE, Carlos de la Torre, que destaca també, entre les operacions emblemàtiques, la venda dels dos centres barcelonins de Student Hotel al fons Patrizia per més de 130 milions d’euros i la subhasta del col·legi major Sant Jordi de la Universitat de Barcelona, propietat ara de la gestora de fons Plenium Partners, per uns 25 milions d’euros. «I sabem que hi ha dues o tres plataformes que es vendran en els pròxims 6 o, a tot estirar, 12 mesos», adverteix De la Torre.

En definitiva, confirma aquest expert, el sector està en auge. Tant que ja ha començat a atraure inversors no necessàriament especialitzats en això i que troben en aquesta àrea una seguretat que no garanteixen d’altres. «Aquest sector és molt resilient, té volum d’inversió, sortida d’actius a inversors institucionals i uns marges operatius súper alts. També la recurrència és molt alta i en molts casos amb prou feines ha patit per la covid», justifica el directiu. Com a exemple, les dues residències que ha comprat Patrizia, que ja són operatives i tenen una ocupació «altíssima», o Commerzbank, que va comprar un altre centre al districte 22@ l’any passat i obrirà amb un contracte de renda de dos anys ja tancat.

«El mercat espanyol està adaptant-se als estàndards internacionals i millorant la qualitat del parc residencial; això li està permetent enfortir-se a Europa», diagnostiquen, al seu torn, des de Savills. «L’arribada d’estudiants al país, sumada a l’entrada d’inversors, està provocant que es capti més inversió i que joves de tot el món es decantin per Espanya per cursar els seus estudis», afegeix la consultora.

Segons les seves dades, entre aquest any i el que ve entraran en funcionament 36 nous projectes de residències d’estudiants a Espanya que sumaran un total de 14.600 noves places al país. L’oferta es tancava el 2021 per sobre dels 100.000 llits, amb sis de cada deu repartits entre Barcelona, Madrid, València i Sevilla.

Dèficit d’oferta

Amb tot, sobre la base d’informació de CBRE, hi havia més de mig milió d’estudiants amb necessitat d’allotjament a Espanya. La majoria són nacionals, una taxa que, a sobre, creix aquest any. «La taxa de provisió de llits sobre estudiants fixos a Espanya és d’un 6,5%, lluny de la mitjana europea, que se situa en un 19%: aquest indicador posa de manifest el dèficit d’oferta existent davant una demanda creixent que es tradueix en la gran quantitat d’operacions tancades en el primer semestre», analitza en un comunicat la directora de ‘Research’ de CBRE a Espanya, Miriam Goicoechea. 

«El desajust entre oferta i demanda i la falta de producte operatiu de qualitat institucional continuen impulsant l’activitat promotora del sector», coincideix el director de Living de l’empresa de serveis immobiliaris JLL, Juan Manuel Pardo, en un estudi sobre el sector de finals de l’any passat. «Nous inversors estan entrant al mercat a través de ‘joint ventures’ amb promotors locals per desenvolupar projectes ja en ‘pipeline’ i altres de nous», afegeix el directiu, anticipant que el desenvolupament de noves places suposarà també un canvi en un sector dominat tradicionalment per Resa i per poques empreses més.

La seva recopilació de dades mostra que a finals del 2020 hi havia 1.053 centres a Espanya:vuit de cada 10 eren residències universitàries i la resta, col·legis majors. El mateix informe indica que, amb els projectes encara en desenvolupament, la xifra arribarà com a mínim als 1.113 centres de cara al 2023. En aquest sentit, Barcelona és la ciutat que més beneficiada en surt, ja que és la que més llits guanyarà (uns 5.000) i retallarà en uns 2.000 l’àmplia diferència amb Madrid, que en el curs 2020-2021 superava la ciutat catalana per 8.000 places.

Oportunitat d’inversió

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Sigui amb la finalitat que sigui, el que tenen clar des de CBRE és que la inversió no pararà de créixer en el que ells designen com a ‘living’, un conjunt que engloba, a més de les residències d’estudiants, el ‘coliving’, les residències per a la tercera edat i la vivenda en general. «És l’oportunitat d’inversió més gran dels pròxims deu anys», assegura De la Torre.

De moment, fins a meitat d’any, el sector residencial en general és el segon que més inversió immobiliària capta després del comercial: 2.450 milions d’euros (un 71% més que en el mateix període del 2021) dels quals més d’un terç, uns 900 milions, van anar a aquests centres estudiantils i al ‘coliving’, que s’acosten perillosament a dues àrees també molt en voga i cada vegada més dinàmiques: la logística i les oficines.